75 anys de la batalla de Stalingrad.

La batalla de Stalingrad és considerada com una de les batalles més sanguinàries de tots els temps, encara a dia d'avui és estudiada per reconeguts historiadors i militants que volen conèixer en detall tot el que va passar.

Aquesta batalla acabaria sent un enfrontament entre Adolf Hitler i Josif Stalin, líders que no tenien ni el més mínim respecte per la vida humana. És per aquesta raó, per la qual cosa la batalla va tenir com a resultat 1.250.000 morts (aproximadament 750.000 per al Tercer Reich, i mig milió per al "Exèrcit Roig".
Els alemanys la van definir com la guerra de rates 

Claus de la batalla de Stalingrad: considerada com la mare de totes les batalles

Ens traslladem a juny de l'any 1941 quan l'exèrcit alemany envairia la Unió Soviètica. Seguint la idea d'una guerra llampec, van avançar ràpidament al llarg de tot el país, arribant en molt poc temps a ciutats com Leningrad, a més d'aproximar-se Moscou, lloc en el que serien rebutjats.L'avanç de l'exèrcit nazi va ser possible a causa de que l'exèrcit soviètic no era capaç de prendre decisions. I això principalment passava per la manca d'oficials capacitats, ja que havien estat eliminats en les purgues de Stalin. Aquestes purgues varen desestructurar  l'exèrcit.Els nazis es van trobar amb una situació molt favorable: tenien davant els seus ulls a unitats soviètiques que no es movien, que  eren incapaços de desplaçar-se i que els podien envoltar fàcilment, fins i tot neutralitzar sense moltes complicacions. A més, tenien també un material de guerra bastant obsolet i poc quantiós.Si l'exèrcit nazi accedia a poblacions soviètiques, que en aquell moment estaven reprimides pel totalitarisme de Stalin, allà eren rebuts com alliberadors. No obstant això, els ideals llegibles eren completament diferents, ell pretenia acabar amb la raça inferior esclava d'Ucraïna, així com la que rebia a l'oest de Rússia; el seu objectiu era crear colònies d'alemanys amb la qual dominar completament "Germania". És per aquesta raó, per la qual cosa aquells alliberats no trigarien a posar-se en contra seu.Avançant fins a l'any 1942, Hitler idearia el que es va conèixer com l'operació barbaroja. Va ser una operació senzilla i audaç era ocupar el riu Don, des de la zona de la riba sud fins arribar a la desembocadura, per arribar a Stalingrad i poder seguir desplaçant-se al llarg del mateix riu. D'aquesta manera, aconseguien un terreny fàcil de protegir que deixaria lliure al Caucas. Gràcies a això, aconseguirien extreure els recursos necessaris per proveir la seva maquinària militar.

El règim nazi va iniciar una temible operació per exterminar per complet al poble esclau. Els que en un primer moment havien sentit que s'estava lliurant de la forma d'actuar de Stalin, havien de treballar com esclaus, o bé directament acabaven en els camps d'extermini . Precisament va ser aquesta forma d'actuar el que impediria que l'exèrcit nazi pogués organitzar una logística per alimentar els seus fronts.

Inici de la batalla

Hitler va prendre la decisió de dividir al seu exèrcit. Una part del mateix seria enviada al Caucas, mentre que una altra part seria enviada a conquerir Stalingrad, amb l'error que no van cobrir correctament els flancs. Per a aquesta divisió, utilitzaria tropes que no eren alemanyes dels exèrcits romanesos i italians, amb poc recanvis i amb molt poca munició.És precisament per això, per la qual cosa van estar sense combustible just a les portes del Caucas, sent incapaços de cobrir correctament el Don o l'espai que hi havia entre ell mateix i Stalingrad.Abans que arribés l'exèrcit, la Luftwaffe bombardejaria completament Stalingrad, fent que la ciutat es convertís en un poti-poti de runes i cendres, amb carrers intransitables on l'exèrcit dels nazis no podia defensar-se. D'aquesta manera, es van trobar amb una guerra contra la qual no estaven preparats ja que amb la tecnologia nazi de aleshores no n'hi havia prou. Bàsicament, va ser una guerra cos a cos.

El principal objectiu de bombardejar la ciutat és evitar que la runa poguessin tornar a cremar, ni que poguessin moure si es produís un nou bombardeig.Hitler, no fent cas de consells dels seus militars, decidiria centrar completament en la conquesta de Stalingrad. Per a això, manaria a milers de soldats que acudirien a la batalla amb els mínims recursos possibles (moltes vegades fins havien de compartir fusell). A més, els nazis estaven obligats a conquerir les ciutats una vegada que entraven en elles: i és que, si se'ls ocorria retirar-se, l'exèrcit soviètic els perseguiria fins donar-los caça.A sobre, els flancs no estaven correctament defensats. És per això, pel que els blindats russos van dur a terme una maniobra en forma de pinça que tancaria l'exèrcit a la ciutat, o en el que quedava d'ella.I a això hem de afegir les condicions inhumanes que hi havia a l'interior de la ciutat. Per exemple, era plena de franctiradors, dels dos bàndols, que impedien el descans dels soldats. A més, era hivern, de manera que les condicions climatològiques eren extremes

Nombre de baixes

La Luftwaffe intentaria establir un pont aeri perquè arribessin els subministraments però el mal temps els impedia enlairar-se.
Al final, el 2 de febrer de l'any 1943, el general Paulus, a més dels 90.000 supervivents que quedava en aquell temps, van haver de rendir-se. Aquests supervivents van ser fets presoners i dels mateixos tan sols van sobreviure 60.000.
Les dades que es tenen sobre Stalingrad són caòtics: es calcula que prop de 2 milions de persones van morir, o bé van desaparèixer, o van ser ferides en la batalla. A més, per si aquestes xifres ja no són prou dolentes, desenes de milers de soldats serien sacrificats per l'alt comandament nazi i soviètic.

Conseqüències de la batalla de Stalingrad

Aquesta batalla tindria marcades conseqüències en la història: i és que es convertiria en el principi de la fi de l'exèrcit nazi, així com de la Segona Guerra Mundial.
Els experts asseguren que aquesta batalla es podria haver evitat en el cas que els nazis haguessin assegurat els fronts del Don i del Volga, aconseguint crear una barrera defensiva que abastés des de la zona sud de la ciutat i arribés cap a les ribes  del Volga fins al Don. Hauria estat un front d'uns 20 km que abracés des Gornyy fins Stalingrad, i ni tan sols hi hagués hagut la necessitat de prendre la ciutat. A més, també haurien aconseguit dominar el Caucas i el petroli.

Experts discover hidden ancient Maya structures in Guatemala

Some 60,000 structures were found over the past two years in a scan of a region in the northern department of El Peten, which borders Mexico and Belize, said Marcello Canuto, one of the project's top investigators.

Experts using an aerial high-tech laser scanner have discovered thousands of ancient Maya structures hidden under the thick jungle of northern Guatemala, officials said Thursday.

Some 60,000 structures were found over the past two years in a scan of a region in the northern department of El Peten, which borders Mexico and Belize, said Marcello Canuto, one of the project's top investigators.

These findings are a "revolution in Maya archeology," Canuto said.

The new discoveries in this Central American country include urban centers with sidewalks, homes, terraces, ceremonial centers, irrigation canals and fortifications, said Canuto, an archaeologist at Tulane University in the United States.

Among the finds was a 30-meter high pyramid that had been earlier identified as a natural hill in Tikal, Guatemala's premier archaeological site. Also discovered in Tikal: a series of pits and a 14 kilometer-long wall.

The Maya civilization reached its height in what is present-day southern Mexico, Guatemala, and parts of Belize, El Salvador and Honduras between 250 and 950 CE.

Researchers now believe that the Maya had a population of 10 million, which is "much higher" than previous estimates, Canuto said.

The project relied on a remote sensing method known as LiDAR (Light Detection and Ranging). Aircraft with a LiDAR scanner produced three-dimensional maps of the surface by using light in the form of pulsed laser linked to a GPS system.

The technology helped researchers discover sites much faster than using traditional archeological methods.

"Now it is no longer necessary to cut through the jungle to see what's under it," said Canuto.

Advertisement

Details of the research will appear in a documentary to air on February 11 on the National Geographic channel, said Minister of Culture and Sports Jose Luis Chea.

La ONU

Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez portaran a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) la seva situació judicial. En una roda de premsa des de Londres, les defenses dels tres presos van explicar ahir que recorreran al Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides per denunciar el seu empresonament. L’acció l’han dut a terme a través dels advocats especialistes en drets humans Ben Emmerson, Rachel Lindon i Jessica Jones, amb qui van contactar les defenses dels tres empresonats. És la primera vegada que els advocats dels presos recorren la situació judicial dels presos a l’ONU, tot i que l’expert independent de la institució internacional, Alfred de Zayas, ha denunciat diverses vegades l’actuació de l’Estat contra l’independentisme.

Emmerson va explicar durant la conferència de premsa que el cas no “demana que l’ONU es pronunciï sobre la independència de Catalunya sinó que busca la reafirmació de les Nacions Unides en el fet que el govern espanyol no pot reprimir els dissidents polítics a través de detencions arbitràries”. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el diputat de JxCat i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, estan actualment en presó provisional a Estremera i Soto del Real, així com també el conseller d’Interior, Joaquim Forn. Emmerson va afegir: “Aquest serà el principi del procés i no el final. Esperem que les Nacions Unides pressionin el govern de Madrid perquè els alliberi”. L’advocat especialista en drets humans va destacar, a més, que “els detinguts són perseguits per les seves idees polítiques”.

Sobre Forn -que no ha volgut ser inclòs en la nova acció legal-, Emmerson va destacar que la seva decisió de deixar la primera línia política “posa de manifest la dramàtica cruïlla” en què es pot trobar, veient-se obligat a renunciar a l’escó i a les seves posicions polítiques per “aconseguir la llibertat”, una circumstància qualificada per Emmerson com un atac “a la llibertat d’expressió”. “En una democràcia la presó no es pot utilitzar com un mecanisme per suprimir la llibertat d’expressió i associació. Espanya està registrant un retrocés en els principis democràtics utilitzant la maquinària de l’Estat com un mètode coercitiu. Espero que Espanya no estigui tornant a temps passats de la seva època fosca”, va reblar l’advocat.

L’acció davant del Grup de Treball de Detencions Arbitràries pot tenir, però, un efecte més propagandístic a nivell internacional que legalment efectiu. Aquesta instància de l’ONU és la mateixa que el febrer del 2016 va dictaminar que Julian Assange estava sotmès a detenció il·legal efectiva després que es refugiés a l’ambaixada de l’Equador l’estiu del 2012 per evitar una possible extradició a Suècia. De fet, així ho va reconèixer un dels lletrats, Rachel Lindon, quan va comentar: “Esperem que el Grup de Treball, d’aquí alguns mesos, constati que Espanya ha violat drets fonamentals. I tot i que la decisió no és vinculant, seria un missatge fort, ja que, de moment, totes les portes estan tancades”.

Comparativa d’ordenaments

Ben Emmerson va insistir que encara que les diferents legislacions europees inclouen en els seus ordenaments jurídics el delicte de rebel·lió i sedició, en tots els casos “requereixen que hi hagi violència, cosa que no s’ha produït”. L’advocat va destacar en tot moment el caràcter “pacífic” del moviment independentista català. Encara que l’equip legal d’Emmerson ha dut casos de violació dels drets humans contra Ruanda, Veneçuela i l’Iran, el lletrat va destacar que l’estat espanyol no es pot “incloure” en la mateixa categoria de països. “També hem dut casos contra el Regne Unit”, va afegir. En qualsevol cas, sí que va afirmar que des de Londres no s’hauria pres una decisió de presó contra els líders independentistes escocesos. “Es difícil de creure que aquí s’empresonés ningú per les seves idees”, va opinar l’advocat.

La raó per la qual l’acció legal no s’ha dut davant la Tribunal Europeu de Drets Humans és, com va explicar Emmerson, que “primer s’han d’esgotar totes les vies davant el sistema judicial espanyol”. L’independentisme, va dir en diverses ocasions, no descarta, però, recórrer als tribunals internacionals per denunciar la situació judicial que ha aplicat l’estat espanyol contra els líders independentistes.

1 . Què és?

És un dels grups especials que l’ONU crea per fer seguiments específics de determinats temes. En aquest cas, és per fer un seguiment de les “detencions arbitràries” que vulnerin els drets humans. Tots els grups de treball que es creen amb un mandat específic depenen del Consell de Drets Humans de l’ONU. El Grup de Treball de Detencions Arbitràries es va crear el 1991 i se n’ha renovat el mandat dues vegades.

2 . Quines funcions té?

Investigar els casos en què s’ha “privat de llibertat arbitràriament” o s’ha fet en contra de les normes internacionals que estan establertes a la Declaració Universal dels Drets Humans. Governs, organitzacions no governamentals i també persones a títol individual poden denunciar accions que consideren que han violat els drets humans. Aquest grup de treball fa un informe anual -no vinculant- amb les conclusions dels inputs que ha rebut durant tot l’any i el presenta al Consell de Drets Humans de l’ONU -es reuneix un cop a l’any a Ginebra i els seus informes tampoc són vinculants-. Per fer-lo, un cop rep les denúncies, el Grup obre una investigació d’ofici, es posa en contacte amb l’estat en qüestió per visitar-lo si convé -sempre que el govern accepti la investigació- i incorpora les conclusions en l’informe final, en el qual fa recomanacions que els estats poden seguir o no. Els grups de treball també poden enviar “recursos i comunicacions urgents” als governs afectats perquè rectifiquin la seva actuació.

3 . Qui en forma part?

Cinc persones -la majoria són juristes- de diferents països que són nomenades pel Consell de Drets Humans de l’ONU cada vegada que es renova el mandat. Actualment, són de Mèxic, Austràlia, Letònia, el Benín i Corea.

4 . Hi ha precedents?

El 2016 aquest Grup de Treball va determinar que la detenció del líder de Wikileaks, Julian Assange, havia sigut “arbitrària”. El Regne Unit, però, va mantenir els càrrecs contra Assange perquè la decisió de l’ONU no era vinculant.

‘Pong’ Game Show in the Works From Scott Sternberg, Atari

Atari has partnered with veteran unscripted producer Scott Sternberg to develop a game show based on the classic video game “Pong.” The show, “Million Dollar Pong,” will be produced by Scott Sternberg productions, with Jeff Mirkin serving as producer for Atari.


“’Pong’ is a cultural touchpoint for generations of people,” said Sternberg. “It’s not often we get the chance to develop a game show concept around such an iconic brand. I can’t wait to give people the chance to see, experience and play a brand new ‘Pong.’”

Sternberg’s game-show credits include “Catch 21,” “Rock and Roll Jeopardy,” “The Gong Show,” “Love Connection,” “Hollywood Squares,” and “Kid’s Wheel of Fortune.”

No network has yet been attached to the show, based on the 1972 game that helped launch the commercial video-game business. The original “Pong” is known for its iconic 2D graphics and table-tennis-like play. The game allowed players to control one of two white lines that batted a white dot back and forth across the screen, attempting to score by moving the dot past the opposing line.

Atari, an early pioneer in the video-game field, manages a library of titles that includes “Asteroids,” “Centipede,” “Missile Command,” and “RollerCoaster Tycoon.” “Million Dollar Pong” is the first game show to be based on one of the company’s properties.

“Our brand and our portfolio of games are known to many people around the world so it is a natural fit to bring them to television,” said Frédéric Chesnais, CEO of Atari. “We are proud to team-up with Scott and have him join our brand because his expertise will help create a truly remarkable television show for everyone to enjoy.”

Espectaculars imatges del Curiosity Rover de la NASA a Mart

 Des del 6 d'agost de 2012, el Curiosity de la NASA ha estat explorant el planeta vermell, investigant el seu clima i geologia, detectant condicions ambientals favorables que podrien suportar la vida microbiana, investigant el paper de l'aigua i l'habitabilitat del planeta per recolzar l'exploració humana en el futur . Fem una ullada a algunes fotografies increïbles que ajuden a explicar el que sembla que Mart s'assembla molt a prop.
(Foto) Amb el seu Mart Lens Imager (MAHLI), situat a la torreta al final del braç robòtic del rover, el 23 de gener de 2018, el Rover es va fer un "selfie".

La imatge en fals color demostra com els filtres especials disponibles a la càmera del pal de l'automòbil revelen la presència de certs minerals en roques. La hematita, un mineral d'òxid de ferro, es destaca com a porpra exagerada.

Aquesta fotografia composta mostra les regions més altes de Mount Sharp. La cresta i les planures circumdants van ser descobertes per ser rics en minerals d'argila. El cel del fons va ser corregit pels científics per representar un entorn semblant a la Terra, per ajudar els geòlegs a interpretar les roques correctament.

El trepant de percussió del rover treballa sobre una superfície de roca.

El Curiosity es fa un selfie, combinant unes 60 fotografies preses per la seva càmera Mars Hand Lens Imager (MAHLI). La taula M12 de 23 peus (7 metres) d'alçada es veu en un segon pla.

Un forat poc profund perforat per Curiosity per avaluar un objectiu de roca anomenat "Windjana". L'objectiu era veure si es podia realitzar una perforació a fons per recopilar material de mostra en pols de l'interior de la roca.

Un altre selfie mostra el grup de recollida de rover en un objectiu de rock anomenat "Buckskin". Aquesta fotografia és una composició de 92 imatges.

Vista des de la càmera del pal de l'automòbil en una vessant inclinada dins de la regió de "Murray Buttes" a la part inferior de Mount Sharp. La fotografia també mostra el límit del cràter Gale al fons, on el rover ha estat actiu des del seu aterratge.

El MAHLI Perforant un altre vegada.

Surt el sol a l'horitzó del planeta.

Les dunes de sorra úniques del planeta, situades al costat del costat nord-oest de Mount Sharp.

Una xarxa de vetes minerals prominents per sota d'una cresta de roca a la part inferior de la muntanya Sharp.

Les roques de color violeta es veuen a la regió més baixa de Mount Sharp. El to també s'ha vist en altres roques, on l'instrument de la Curiositat Química i Mineralogia (CheMin) detecta rastres d'hematita.

La formació de roca "Kimberley". Els estrats en primer pla tendeixen a submergir-se cap a la base de la muntanya Sharp, el que suggereix que l'aigua podria haver volat cap a una conca que existia abans que es formés el gruix més gran de la muntanya.

Imatge del turó d'Ireson de 5 metres d'alt, pres per la càmera del pal de l'automòbil.

La base de Mount Sharp - L'àrea principal d'exploració de Curiosity en els seus dies inicials.

La geologia de Mount Sharp, que es troba dins del cràter Gale.

El lloc "Murray Buttes", que es troba amb diverses taules i buttes (turons de capes més planes però més estretes que les taules).

Una duna rocosa es veu a través d'una característica geogràfica titulada "Dingo Gap". El rover ha d'obrir-se pas pels nítids perills rocosos a mesura que es mou.

Aquesta imatge composta mostra  empremtes de pedra arenisca marciana.

Après ses mois d'errance, Puigdemont s'est finalement trouvé un pied-à-terre... à Waterloo

Ne pouvant déposer un pied son propre pays sans être arrêté, le leader des séparatistes catalans Carles Puigdemont a préféré ne pas rentrer en Espagne et louer une villa à Waterloo.

Carles Puigdemont pourra-t-il occuper le poste de président de la région catalane, poste qui lui revient si l'on prend en compte les résultats du dernier scrutin? L'interrogation demeure puisque le premier ministre espagnol Mariano Rajoy semble totalement opposé à son retour. Ce dernier a même menacé de garder la Catalogne sous tutelle si celui-ci revenait au pays après ses trois mois d'exil.

Puigdemont est tant malvenu en Espagne qu'il a préféré se poser en Belgique. Le Catalan qui ne peut pas rentrer chez lui même "dans le coffre d'une voiture" loue actuellement une villa à Waterloo, révèle L'Écho. Le journal économique précise que la villa fait +-550m², qu'elle comprend 6 chambres, 3 salles de bain avec sauna, une cuisine super équipée, un garage pour 4 voitures et une terrasse de 100m² donnant sur un jardin de 10 ares. Le tout pour un loyer mensuel de 4.400 euros.

Gouvernement en exil?

Le signataire du bail ne serait pas Puigdemont lui-même mais son ami proche Joseph María Matamala Alsina aka "Jami" aka l’ex-futur président de la Generalitat catalane, l'organisation qui chapeaute les organes de pouvoir catalan.

L'ex et peut-être futur président de la Catalogne compte-t-il faire de cette maison son nouveau centre névralgique? Va-t-il y installer des bureaux pour diriger la Catalogne à 1.200 kilomètres de Barcelone? Cela semble un peu complexe comme opération et Madrid n'acceptera sans doute jamais. Néanmoins, L'Echo rapporte qu'une autre maison pourrait être louée dans les alentours pour y héberger "sa garde rapprochée et quatre ministres de son ancien-nouveau gouvernement".

En pratique, il semble donc peu probable que Puigdemont puisse diriger un gouvernement depuis Waterloo, sachant que la moitié de ses ministres sont restés en Espagne et que Madrid ne semble pas très encline à communiquer avec lui, même par Skype. À moins d'avoir recours à un hologramme, on voit mal comment Puigdemont pourra diriger la Catalogne.

AUSSI SUR MSN : Puigdemont doit-il jeter l'éponge ?

Gandhi

Mohandas Karamchand Gandhi, més conegut com a Mahatma Gandhi, va morir fa 70 anys assassinat per un nacionalista hindú a la ciutat de Nova Delhi. La seva figura continua completament omnipresent a l’Índia. Hi ha múltiples museus dedicats al líder pacifista, com el de Patna (al nord-est del país), el de Bombai o el de Nova Delhi. També hi abunden els monuments sobre Gandhi -el Raj Ghat, a Nova Delhi, n’és només un exemple-, i fins i tot els segells, els bitllets i les monedes del país asiàtic porten la seva efígie. Aparentment l’Índia sembla que no ha oblidat el seu guia espiritual, però a la pràctica les seves idees han quedat totalment arraconades. Són cosa del segle passat. 

Gandhi va defensar sobretot el concepte de la no-violència per resoldre els conflictes. En canvi, el govern de l’Índia destina actualment més de 3.700 milions d’euros anuals a armament militar, segons les últimes dades del Banc Mundial. Així mateix, la pobresa i les diferències socials continuen sent els problemes més destacats d’un país que vol convertir-se en una superpotència mundial. 

Societat de castes
El principal objectiu de Gandhi va ser la independència de l’Índia, que va arribar després d’una llarga campanya de mobilitzacions, vagues i protestes que van obligar els britànics a marxar del país. Durant la seva lluita contra els colonitzadors, el líder indi va recórrer la major part del país per transmetre els seus ideals a la població. Un dels missatges més importants de Gandhi va ser la necessitat de reduir les diferències entre les castes (comunitats).

Òscar Pujol, doctor en filologia sànscrita per la Banaras Hindu University, assegura que per comprendre el funcionament de l’Índia “és fonamental conèixer el sistema de castes”. Un sistema basat en el concepte de puresa que depèn del tipus de feina que fa cadascú i que determina la situació social de la població. Les discriminacions entre les més de 4.000 castes que hi ha a l’Índia són molt grans, segons Pujol, que va viure més de vint anys al país asiàtic. “Les persones d’una casta no poden relacionar-se amb normalitat amb les d’una altra i això provoca una forta divisió de la societat”, detalla.

Aquesta divisió, contra la qual va lluitar Gandhi, “continua molt present a l’Índia actual, tot i el creixement econòmic, que ha beneficiat l’expansió de la classe mitjana”, segons explica Mario López, professor de relacions internacionals especialitzat en el Sud-est Asiàtic. López assegura que a la segregació per casta, més intensa a les zones rurals, cal sumar-hi ara la discriminació “per classe” que s’està instaurant als entorns urbans. 

En aquest sentit, tots dos experts consideren que la pobresa continua sent un dels principals problemes del país asiàtic. De fet, més de la meitat de la població viu amb uns ingressos inferiors a cinc euros diaris. 

Convivència religiosa
Un dels missatges més destacats de Gandhi va ser la seva voluntat d’aconseguir una convivència pacífica entre els hindús i els musulmans, les dues religions predominants al país asiàtic. 

Aquest objectiu es va veure alterat per la divisió que van fer els britànics de la seva joiacolonial el 1947, quan van separar el territori en tres parts. Una va esdevenir l’Índia, i les altres dues, el nou estat del Pakistan, de població musulmana, del qual es va acabar separant Bangladesh. 

Les tensions entre hindús i musulmans encara es poden notar en algunes zones concretes, com els estats d’Uttar Pradesh o Gujarat, fronterers amb el Nepal i el Pakistan, respectivament. 

No obstant això, la relació diària entre les dues comunitats és pacífica, ja que hi ha “una tolerància passiva a les pràctiques de cadascuna de les religions”, segons assenyala López. L’expert Òscar Pujol va més enllà i assegura que l’Índia “és un miracle i un exemple de convivència religiosa a tot el món”. 

El respecte entre musulmans i hindús podria canviar els pròxims anys amb el govern de Narendra Modi. El primer ministre del país i el seu partit, el Bharatiya Janata, defensen un nacionalisme basat en la identitat hindú que podria provocar un enfrontament armat amb la comunitat musulmana. Una visió molt allunyada dels ideals de Gandhi, que sempre va defensar la coexistència religiosa a l’Índia. 

Un guia social però no polític
Des del 1990, amb la liberalització de la seva economia, el país va abandonar el concepte d’autosuficiència i va abraçar el capitalisme. Un sistema que ha obert la bretxa econòmica, segons lamenta Pujol. 

La destrucció de l’entorn rural, l’elevada contaminació atmosfèrica o les mancances del sistema de salut són altres reptes que haurà d’afrontar del país asiàtic els pròxims anys.
Si Mahatma Gandhi aixequés el cap, trobaria una Índia que sens dubte no s’ajusta gens a la que ell va somiar.