Mohandas Karamchand Gandhi, més conegut com a Mahatma Gandhi, va morir fa 70 anys assassinat per un nacionalista hindú a la ciutat de Nova Delhi. La seva figura continua completament omnipresent a l’Índia. Hi ha múltiples museus dedicats al líder pacifista, com el de Patna (al nord-est del país), el de Bombai o el de Nova Delhi. També hi abunden els monuments sobre Gandhi -el Raj Ghat, a Nova Delhi, n’és només un exemple-, i fins i tot els segells, els bitllets i les monedes del país asiàtic porten la seva efígie. Aparentment l’Índia sembla que no ha oblidat el seu guia espiritual, però a la pràctica les seves idees han quedat totalment arraconades. Són cosa del segle passat.
Gandhi va defensar sobretot el concepte de la no-violència per resoldre els conflictes. En canvi, el govern de l’Índia destina actualment més de 3.700 milions d’euros anuals a armament militar, segons les últimes dades del Banc Mundial. Així mateix, la pobresa i les diferències socials continuen sent els problemes més destacats d’un país que vol convertir-se en una superpotència mundial.
Societat de castes
El principal objectiu de Gandhi va ser la independència de l’Índia, que va arribar després d’una llarga campanya de mobilitzacions, vagues i protestes que van obligar els britànics a marxar del país. Durant la seva lluita contra els colonitzadors, el líder indi va recórrer la major part del país per transmetre els seus ideals a la població. Un dels missatges més importants de Gandhi va ser la necessitat de reduir les diferències entre les castes (comunitats).
Òscar Pujol, doctor en filologia sànscrita per la Banaras Hindu University, assegura que per comprendre el funcionament de l’Índia “és fonamental conèixer el sistema de castes”. Un sistema basat en el concepte de puresa que depèn del tipus de feina que fa cadascú i que determina la situació social de la població. Les discriminacions entre les més de 4.000 castes que hi ha a l’Índia són molt grans, segons Pujol, que va viure més de vint anys al país asiàtic. “Les persones d’una casta no poden relacionar-se amb normalitat amb les d’una altra i això provoca una forta divisió de la societat”, detalla.
Aquesta divisió, contra la qual va lluitar Gandhi, “continua molt present a l’Índia actual, tot i el creixement econòmic, que ha beneficiat l’expansió de la classe mitjana”, segons explica Mario López, professor de relacions internacionals especialitzat en el Sud-est Asiàtic. López assegura que a la segregació per casta, més intensa a les zones rurals, cal sumar-hi ara la discriminació “per classe” que s’està instaurant als entorns urbans.
En aquest sentit, tots dos experts consideren que la pobresa continua sent un dels principals problemes del país asiàtic. De fet, més de la meitat de la població viu amb uns ingressos inferiors a cinc euros diaris.
Convivència religiosa
Un dels missatges més destacats de Gandhi va ser la seva voluntat d’aconseguir una convivència pacífica entre els hindús i els musulmans, les dues religions predominants al país asiàtic.
Aquest objectiu es va veure alterat per la divisió que van fer els britànics de la seva joiacolonial el 1947, quan van separar el territori en tres parts. Una va esdevenir l’Índia, i les altres dues, el nou estat del Pakistan, de població musulmana, del qual es va acabar separant Bangladesh.
Les tensions entre hindús i musulmans encara es poden notar en algunes zones concretes, com els estats d’Uttar Pradesh o Gujarat, fronterers amb el Nepal i el Pakistan, respectivament.
No obstant això, la relació diària entre les dues comunitats és pacífica, ja que hi ha “una tolerància passiva a les pràctiques de cadascuna de les religions”, segons assenyala López. L’expert Òscar Pujol va més enllà i assegura que l’Índia “és un miracle i un exemple de convivència religiosa a tot el món”.
El respecte entre musulmans i hindús podria canviar els pròxims anys amb el govern de Narendra Modi. El primer ministre del país i el seu partit, el Bharatiya Janata, defensen un nacionalisme basat en la identitat hindú que podria provocar un enfrontament armat amb la comunitat musulmana. Una visió molt allunyada dels ideals de Gandhi, que sempre va defensar la coexistència religiosa a l’Índia.
Un guia social però no polític
Des del 1990, amb la liberalització de la seva economia, el país va abandonar el concepte d’autosuficiència i va abraçar el capitalisme. Un sistema que ha obert la bretxa econòmica, segons lamenta Pujol.
La destrucció de l’entorn rural, l’elevada contaminació atmosfèrica o les mancances del sistema de salut són altres reptes que haurà d’afrontar del país asiàtic els pròxims anys.
Si Mahatma Gandhi aixequés el cap, trobaria una Índia que sens dubte no s’ajusta gens a la que ell va somiar.
