La creació de nous llocs de treball en el sector representa el 63% del total de l'estat espanyol el darrer any
‘Necessitem per a muntatge i manteniment de maquinària industrial operaris elèctrics i mecànics. Zona Garrotxa. Si estan disposats a traslladar-se, oferim allotjament’. ‘Al Penedès estem igual. No en trobo ni un.’ Són dos piulets que van circular dijous passat. Sí, precisament el dia que l’EPA del segon trimestre ens feia saber que hi havia 432.000 aturats a Catalunya. Per cert, em diuen els autors del piulet des de la Garrotxa que paguen per sobre del conveni i que el de la ‘sidero’ no és pas dels baixos… Què passa? Com sempre quan l’economia tira cap amunt, localitzacions diferents i preparació inadequada. Vet aquí un problema, el primer, que es pot solucionar amb relativa facilitat, i el segon, que requereix una formació i un temps d’aprenentatge que no pot esperar qui té necessitat urgent d’uns treballadors determinats.
Però avui no parlem d’aquest desencaix formatiu –és un dels grans problemes que tenim pendents–, avui és moment de dir que l’activitat en general continua anant bé, que l’atur disminueix a Catalunya en 65.500 persones el segon trimestre del 2018 respecte de l’any anterior (-13,1%) i situa la taxa d’atur a l’11,39% (1,81 punts menys que un any enrere), quatre punts per sota de l’estatal. És una excel·lent notícia, com també ho és que la població ocupada hagi augmentat en 89.900 persones i se situï en 3.360.400, un 2,7% més que el mateix període de l’any anterior. Val a dir que la diferència que veureu entre la xifra d’augment d’ocupats i la de baixa d’aturats es deu a un increment de la població activa (que entra al mercat laboral), fenomen que ha estat molt intens durant el segon trimestre d’enguany.
Però, per mi, el més important de tot és que sigui la indústria que estiri de l’ocupació. Fixeu-vos-hi. De cada 100 nous ocupats a Catalunya en aquests dotze mesos, 60 ho han estat a la indústria, això vol dir que no és qüestió de turisme i prou, com seria fàcil de pensar en aquest trimestre pre-estiuenc. Això lliga amb el que deia el mateix dijous el vice-president de Catalunya i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, en la presentació de l’Informe Anual de l’Economia Catalana del 2017. ‘A diferència de la darrera crisi i d’altres fases expansives, tant la demanda interna com l’externa contribueixen a l’avenç de l’economia. La indústria ja és el 19,7% del PIB, mentre que el valor de les exportacions de béns supera en un 71% el del 2009.’ Les xifres de l’EPA confirmen que el 2018 segueix el mateix camí. Deixeu-me afegir només que l’ocupació industrial nova generada a Catalunya enguany ha suposat el 63% de la global d’aquest sector a l’estat, i això que el pes total a l’estructura és del 23%.
Catalunya ha de tornar a ser una de les cinc locomotores industrials d’Europa. Ho continua essent? Potser les xifres que donem, tot i ser bones, no ens diuen tota la veritat. Si ens fixem en les d’abans de la crisi, per exemple, veurem que encara som unes 170.000 persones per sota de les ocupades llavors al sector. Hem de pensar que aquests anys tan dolents han forçat molts canvis a les empreses. Per una banda, la tecnologia ha millorat la competitivitat i ha substituït persones, i per una altra, hi ha hagut molta externalització de tasques no essencials, per tal d’aprimar l’estructura de les empreses.
Doncs bé, si ens fixem en l’evolució dels serveis, ens adonem que els anys de la recuperació hi ha dos apartats que pugen amb molta força. En tres anys, els de ‘Transport i emmagatzematge’ i ‘Activitats immobiliàries, professionals i tècniques’, que tenen molt a veure amb l’activitat industrial –immobiliàries al marge, és clar– han generat més de 100.000 llocs de treball, gairebé la meitat de tots els del sector serveis. Sense una indústria potent –i l’explosió del comerç per internet en el primer cas, evidentment– sembla evident que el seu creixement hagués estat més minso, per la qual cosa, una part han de ser, en bona lògica, llocs de treball generats indirectament també per la indústria.
En definitiva, la indústria torna a ser el motor de l’economia catalana amb aquest creixement interanual de l’ocupació superior al 9%. Perquè pugueu situar correctament aquest increment, penseu que si a l’estat li restem les xifres de Catalunya, es queda en un 1,5% interanual. No cal afegir gaires paraules…
