Els països capdavanters pensen que la funció del nous centres comercials ha de ser estimular desigs més que no pas satisfer necessitats
Fa pocs dies vèiem com les vendes en les grans superfícies a Catalunya baixaven un 8,2% interanual el maig en termes constants (és a dir, en volum) i un 4,5% en l’acumulat de tot el 2018 fins aquest mes, segons l’índex que calcula l’Idescat. Plou sobre mullat. Dels cinc darrers anys, només el 2016 va tancar en positiu (+0,8%) i al maig ens hem acostat molt al 2013, quan la caiguda va ser del 4,4%. Vist d’una altra manera, sobre la mitjana del 2015, que és la base de l’índex, la pèrdua acumulada fins el maig del 2018 és del 17%. Un percentatge molt alt en molt poc temps.
A l’estat espanyol les xifres no són tan dolentes: la pèrdua és del 4,5% –que tampoc no és per a tirar-hi coets– del 2015 ençà, però perquè la forma de càlcul de l’índex és diferent, una cosa que és molt importat. L’Idescat elabora els resultats a partir de la informació que li faciliten totes les grans superfícies (més de 2.500 m2) no especialitzades a Catalunya, i l’INE computa un índex de vendes en grans superfícies en què inclou tant les grans superfícies no especialitzades com les especialitzades. Per entendre’ns, la FNAC o Decathlon no entren a l’índex català i sí a l’espanyol, mentre que el Corte Inglés o Carrefour entren a tots dos. L’índex estatal, doncs, té una base més ampla i diferent
I comentem tot això quan les notícies que arriben de fa temps dels Estats Units fan por al sector. ‘Els centres comercials que sobreviuran a la depuració tecnològica actual ja no seran llocs on anem exclusivament a comprar. Hi inclouran restaurants, oci i entreteniment i les compres en seran només un complement (un plaer addicional), però no pas el motiu principal que ens farà anar-hi’, indicava Forbes el mes passat, pensant amb els malls nord-americans, que darrerament han tingut una caiguda espectacular. Segons les dades registrades recentment als Estats Units sobre cadenes regionals i nacionals al detall, els tancaments d’aquestes empreses el mes de juny el 2018 ja arriben a gairebé 7,2 milions de metres quadrats, cosa que significa que el rècord de 9,75 milions el 2017 està a punt de ser superat. Ensenyes tan conegudes com Macy’s, Sears i JC Penney, a tall d’exemple, han tancat centenars de botigues en els centres comercials.
Què els ha passat? Que Amazon els ha enfonsat? Això mateix passarà aquí? No necessàriament, d’entrada. La densitat dels centres comercials als Estats Units és quatre vegades superior a l’europea (que, per cert, és molt semblant a l’espanyola i molt més alta que la catalana). I tampoc no és clar que Amazon i el comerç electrònic en siguin els únics culpables –encara que hi hagin ajudat– perquè avui el seu pes dins el comerç al detall nord-americà s’estima en un 15%. La realitat és que s’hi han sumat més factors: han canviat i canvien moltes coses en el món del consumidor i de l’oferta comercial. Per cert, he llegit que als EUA hi ha una gran preocupació de què fer amb els milers d’edificis de gran dimensió que han resultat abandonats… I ara no sé per què em ve al cap allò que es deia que el gran negoci dels centres comercials, com el de les autopistes, sempre el fa la construcció i no pas l’explotació. Però deixem-ho aquí.
I a Catalunya? No fa gaire, la directora general de Comerç de la Generalitat, Montserrat Vilalta, afirmava que no cal esperar gaire moviment perquè la densitat de centres comercials és molt baixa. De fet, la patronal de les grans superfícies s’ha enfrontat ben sovint a la Generalitat, la qual sempre ha provat de mantenir un equilibri entre grans i petits. Un fet que, per exemple, no ha passat a Madrid. Fixeu-vos, a Catalunya funcionen una cinquantena de centres comercials per a més de set milions de persones i a Madrid, n’hi ha gairebé el doble per una població d’una mica més de sis milions.
A casa nostra, la importància d’Amazon encara és petita en termes globals, però creix molt. Fa pocs dies comentava amb la directora general de RETAILcat, Laura Lòpez, els canvis que es produeixen. Opina que hi ha uns quants factors que marquen la davallada de les grans superfícies i en destacava la tendència a comprar de proximitat, lligada al canvi d’hàbits i de valors dels consumidors, i relacionat amb la disminució general del consumisme. ‘Comprar per comprar ja no és moda com en altres temps’, va dir.
D’altra banda, em comentava que dissabtes –i diumenge allà on obren– són els dies de més afluència i que les grans superfícies de l’extraradi s’adonen que ja no tenen l’atractiu d’abans. Les que resisteixen més bé són aquelles on l’oci i la restauració són més importants. Per això, els grans operadors que ja fa temps que ho noten obren establiments de mitjà format als centres de les ciutats, tan grans com poden, en funció dels espais que troben.
I va posar l’exemple de com botigues de mobles i de bricolatge, típics establiments que s’havien basat en ubicar-se a l’extraradi per facilitar aparcament i gaudir d’una superfície comercial immensa, obren establiments al centre de la ciutat perquè el client hi vagi caminant. Tanmateix, el canvi principal és que les botigues ‘passen a oferir serveis d’assessorament, tallers o formació, i la compra estàndard es trasllada tant com es pot a les webs de les empreses mateixes, que les fan servir fins i tot dins la botiga com a catàleg interactiu per a veure’l juntament amb el client i fer la compra en línia dins la mateixa botiga’.
I com s’acabarà això? Antoine Derville, president de Cushman & Wakefield France, capdavanter mundial dels serveis immobiliaris, deia fa poc, referint-se al canvi del sector, que ‘els nous projectes són dissenyats per a oferir al consumidor llocs pensats com peces de ciutats, dedicant una part significativa de l’edificació a espais públics i a funcions no comercials, sempre amb enllaç directe amb les infraetructures de transport. El centre comercial de demà ha de crear més desigs que no pas satisfer necessitats’. Amb aquestes paraules he subtitulat l’article. I ja veurem…
