AdChoices Unusual Homes Around the World

House on a rock

A house built on a rock on the Drina River is seen near the western Serbian town of Bajina Basta, about 160 km (99 miles) from Belgrade, on May 22, 2013. The house was built in 1968 by a group of young men who decided that the rock on the river was an ideal place for a tiny shelter, according to the house's co-owner, who was among those involved in its construction.

Toilet house

A toilet-shaped house, Haewoojae, which means the house for satisfying one's anxiety, in Suwon, about 46 km (29 miles) south of Seoul, on November 9, 2007. South Korean sanitation activists marked the start of a global toilet association by lifting the lid on the world's first lavatory-shaped home that offers plenty of water closet space.

Airplane house

An airplane house in the village of Miziara, Lebanon, on May 12, 2015. Miziara prides itself on building residential homes that resemble ancient Greek temples and Egyptian ruins, or this one, built in the shape of an Airbus A380.

Camoflauge

A suspected illegal construction is seen covered by green plants atop a 19-story residential building in Guangzhou, Guangdong province, China, on April 11, 2014. The construction, which takes up an area of about 40 square meters, was built 10 years before. Local law enforcement department discovered the construction back in 2012, but have failed to find the owner since then, local media reported. legenda

Heliodome

An interior view of a room inside of the Heliodome, a bioclimatic solar house, in Cosswiller in the Alsacian countryside near Strasbourg, France, on August 4, 2011. The house is designed as a giant three-dimensional sundial, set on a fixed angle in relationship to the sun's movements to provide shade during the summer months, keeping the inside temperature cool. During Fall, Winter, and Spring, sunlight enters the large windows as the sun's position is lower in the sky, thus warming the living space.

Heliodome

The Heliodome, a bioclimatic solar house in Cosswiller, eastern France, on August 4, 2011. The house is designed as a giant three-dimensional sundial, set on a fixed angle in relationship to the sun's movements.

Dome homes

A view of about 70 dome houses, which were built by U.S.-based Domes for the World, for villagers who lost their houses to an earthquake in Sumberharjo village, near Indonesia's ancient city of Yogyakarta, on May 8, 2007.

Croc house

Thierry Atta sweeps the courtyard of his house, built in the shape of a crocodile, in Ivory Coast's capital Abidjan, on September 11, 2008. Atta was an apprentice of the artist Moussa Kalo who designed and built the house but died two months prior.

The Cabin

The Cabin, under construction on the site of Treehotel in the Swedish village of Harads, on July 5, 2010. A lofty new hotel concept is set to open in a remote village in northern Sweden, which aims to elevate the simple treehouse into a world-class destination for design-conscious travelers.

Portable room

Liu Lingchao, 38, carries his makeshift dwelling as he walks along a road in Shapu township of Liuzhou, Guangxi Zhuang autonomous region, China, on May 21, 2013. Five years before, Liu decided to walk back to his hometown Rongan county, Guangxi, from Shenzhen, where he once worked as a migrant worker. With bamboo, plastic bags, and bed sheets, Liu made himself a 1.5-meter-wide, 2-meter-high, "portable room" weighing about 60 kg (132 lb), to carry with him as he walked an average of 20 km everyday. To support himself, Liu collected garbage during the journey.

Rock roof

Lucero Hernandez, granddaughter of Benito Hernandez and his wife Santa Martha de la Cruz Villarreal, stands in the doorway of her family's home near San Jose de Las Piedras, in Mexico's northern state of Coahuila, on January 17, 2013. For over 30 years, the Hernandez family has lived in an odd, sun-dried brick home with a huge 40-meter (131 foot) diameter rock used as a roof. The dwelling is found close to the town of San Jose de Piedras, a remote community located in the arid desert of Coahuila, some 80 km (49 miles) from the border with Texas.

Soccer home

A Japanese television presenter looks at a disaster resistant Japanese soccer-ball-shaped home designed by Kimidori Housing on May 25, 2006, in Gifu, Japan. The 32-sided geodesic sphere, which floats and has the structural strength to resist earthquakes, was priced at less than $15,000.

China House

A woman walks in front of the "China House" in Tianjin on January 5, 2008. The house is decorated with hundreds of millions of ancient porcelain flakes, ancient bowls, dishes, and vases, inlaid everywhere in the architecture.

Pyramid house

A statue stands in front of a pyramid house in the village of Miziara, northern Lebanon, on May 12, 2015.

Egg house

Dai Haifei, 24, from China's Hunan province, looks out from his egg-shaped mobile house where he has been living for the last two months, located near his office in Beijing on December 1, 2010. The house cost about 1,000 USD to build, and is made of bamboo strips and a mattress, covered by a layer of heat preservation and water-proof material, with patches of bags stuffed with processed wood peels and grass seeds that could grow grass when spring comes, covering the house like a quilt.

Mobile egg house

Dai Haifei, 24, from China's Hunan province, rests in his egg-shaped mobile house near his office in Beijing on December 1, 2010.

Rooftop houses

Houses sit on the rooftop of a factory building in Dongguan, Guangdong province, on September 10, 2013. According to local media, the government said the size of the houses was not in line with the original design submitted, thus the construction should be deemed illegal.

House of Stone

Inside the home of Brazilian gardener Estevao Silva da Conceicao, which he calls the Casa de Pedra, or House of Stone, that he built himself in the Paraisopolis slum of Sao Paulo, on October 2, 2012. Silva da Conceicao built his house using every kind of imaginable object in a style very similar to that of Spanish Catalan architect Antoni Gaudi, but without ever having heard of Gaudi.

Rotating house

Bohumil Lhota, a 73-year-old builder, turns the house he built in Velke Hamry, near the town of Jablonec nad Nisou, 100 km (62 miles) northeast of Prague, on August 7, 2012. Lhota conceptualized the idea of the unique house and started to build it in 1981, close to nature to benefit from cooler ground temperatures.

Rotating house

Bohumil Lhota operates a mechanism that allows him to adjust the height of the house which he built in Velke Hamry, Czech Republic, on August 7, 2012. Lhota's house, which was built in 2002, is able to move up and down and rotate on its sides, which allows him to adjust to his preferred window view.

Rotating house

Bohumil Lhota stands in front of the house he built in Velke Hamry on August 7, 2012.

Tiny house

A Tumbleweed brand Cypress 24 model Tiny House is towed down the highway near Boulder, Colorado, on August 4, 2014. The Tiny House Movement started some years ago, with people around the world building really small living spaces and loving their new simplified lives. These tiny houses can range from 1,000 square feet down to less than 100 square feet.

Narrow house

A man takes a picture of the one of the world's narrowest buildings, built as an artistic installation wedged between two existing buildings, in Warsaw, Poland, on October 23, 2012. The building is just 92 cm (36 inches) wide at its narrowest point.

Car house

A car-shaped dwelling, built for a family of four, by architect Manfred Voglreiter, in the town of Langwied, in the Austrian Salzburg province, on June 23, 2004.

Rock wall house

Girls play on a trampoline near a home blasted from a rock wall at the Rockland Ranch community outside Moab, Utah, on November 2, 2012. The "Rock," as it is referred to by the approximately 100 people in 15 Mormon families living there, was founded about 35 years ago on a sandstone formation near Canyonlands National Park. Polygamy was a part of the teachings of The Church of Jesus Christ of Latter-day Saints and was brought to Utah by faithful Mormons in the late 1840s. The mainstream Mormon church abandoned the practice in 1890, but an estimated 37,000 Mormon fundamentalists continue the practice today and believe multiple marriage brings exaltation in heaven.

Last house on the block

The last house of an old neighborhood stands alone in a future Shanghai World Expo 2010 parking lot, under Nanpu Bridge on April 6, 2010, in Shanghai, China. The holdout owner of the house was Shi Yuji. The house was destroyed days later, and the owner moved into a workers' dormitory.

Floating Seahorse

A full-scale mock-up of the Floating Seahorse home is readied for clients to visit on the waters of The Dubai World on May 9, 2016. The Seahorses are part of an ambitious larger hotel development called The Heart of Europe, seeking to attract interest in The World, the long-stalled Earth-shaped island project off Dubai's coast.

Flying saucer house

Original caption from November 11, 1970: A flying saucer-like house, the Futuro II, has been selected as the grand prize for a caption contest being conducted by the Arrow Company for college students across the country. Standing on the edge of International Airport here, Futuro II is 26 feet in diameter, 12 feet high, sleeps 2-4 comfortably and is delivered as a fully self-contained house.

Melnikov's house

The private house of architect Konstantin Melnikov, also known as Melnikov's house, in central Moscow, on April 3, 2014.

Melnikov's house

Yekaterina Karinskaya, granddaughter of architect Konstantin Melnikov, walks at home, the private house of her grandfather, also known as Melnikov's house, in Moscow, on April 3, 2014. The building, made up of two vertical cylinders dotted with hexagonal windows, still looks revolutionary, but the house is caught up in a complex dispute between family members and culture officials that have prevented it from opening to the public.

The Bubble Palace

Le Palais Bulles, or The Bubble Palace, sits atop a hillside in Theoule-sur-Mer in the French Riviera, overlooking the Mediterranean Sea. The futuristic mansion, comprised of rounded rooms with rotating floors, was designed by Pierre Cardin and architect Antti Lovag. You can view Le Palais Bulles on Google Maps here.

Berlin Wall: Before and after photos

To mark the anniversary of the fall of the Berlin Wall on Nov. 9, 1989, let's take a look at the transformation of certain areas of the German capital since the historic incident.

Crowds gather at the Bernauer Strasse, where segments of the Wall were torn down on Nov. 11, 1989, and (below) people crossing Bernauer and Oderberger Strasse in 2014.

The Berlin Wall with a writing that says “The wall must fall,” in March 1973, and (below) a portion of the Wall Remembrance Monument at the same spot in 2014.

Relatives from East and West Berlin wave at each other a year after the Berlin Wall was created in 1962, and (R) the same intersection in 2014.

East German policemen remove barbed wire as other guards raise the height of the Wall to 15 feet (4.5 meters) in 1961, and (below) the same location in 2014 with the white line on Bernauer Strasse indicating where the Wall once stood.

Children playing at Sebastianstrasse in 1968, and (R) a man walking in the area in 2014.

Soldiers peer over the newly built wall in 1961, outside the entrance to Potsdamer Platz underground station, and (below) the entrance in 2014

A view of East Berlin from a platform at Bernauer Strasse, West Berlin, in 1980, and (below) trams crossing the area in 2014.

An East Berlin woman looks out across the newly built Wall, circa 1961, and (below) a woman looks out from the window of a youth hostel at Bernauer Strasse in 2014.

A woman looks at the Wall along the Spree river in 1980, and (below) a bridge crossing the river, where the Wall once stood, in 2014.

U.S. President Richard Nixon looks across into East Germany in February 1969, and (below) the former Berlin Wall Checkpoint Heinrich-Heine-Strasse in 2014.

U.S. President John F. Kennedy visits Checkpoint Charlie in June 1963, and (below) the area in 2014.

Berlin Wall checkpoint at Heinrich-Heine-Strasse in March 1971, and (below) bicyclists cross the Kreuzberg district in 2014.

Soviet and U.S. tanks stand face to face at Checkpoint Charlie in October 1961, and (below) traffic crosses the intersection of Friedrichstrasse and Zimmerstrasse in 2014.

A child in a playground near the Wall in July 1981, and (below) cars parked at the same spot in October 2014

An empty Potsdamer Platz in August 1962, and (below) traffic in the same area in 2014.

East Germans erect the Wall in front of the Reichstag in November 1961, and (below) people cycle across the same spot in 2014.

Construction work going on at the Wall in August 1985, and (below) the Friedrichstrasse in 2014.

The Wall around Brandenburg Gate in November 1961, and (below) traffic in the same area in 2014.

People dance at the wall near Brandenburg Gate in November 1989, and (below) the same spot in October 2014.

Accident del Comet

Abans de la Segona Guerra Mundial, l'aviació civil era estrictament per a rics, aventurers, funcionaris i periodistes afortunats. Els avions eren petits, però en el millor dels casos estaven condicionats amb meravella, com les cabines d'un vaixell de primera classe o els vagons de tren Pullman.
Ara, la indústria estava creixent ràpidament, el seu futur s'entreveia portar un nombre incalculable de passatgers i prodigioses quantitats d'objectes per tot el món. En aquest nou capítol els protagonistes serien els avions a reacció, aquells que els dissenyaven i provaven i els passatgers que pagarien els seus bitllets perquè els s'elevessin en l'aire amb aquestes màquines noves i encara sense verificar.
Indubtablement, durant la dècada de 1950, el desenvolupament del vol del jet ràpid va conduir a la mort a legions de pilots de prova. Però aquests accidents van generar millores i canvis tècnics en les operacions i lleis que van fer que l'aviació civil fos cada vegada més segura.

Un dels casos més impactants va ser l'any en què tres avions nous de la marca Havilland Comet es van trencar en accidents en ple vol. Estant en servei per la companyia aèria estatal britànica BOAC el 1952, el Comet va ser el primer avió de passatgers del món.
Era una bellesa. Podia creuar l'atlàntic amb estil i, per moments, semblava que la Gran Bretanya realment lideraria l'era del jet. No obstant això, a causa que no hi havia prou coneixement sobre la fatiga del metall, les noves tècniques de construcció i la repetida pressurització de les cabines de l'avió de passatgers, els primers Comet van fracassar de manera espectacular.

En 1953 i 1954, tres avions Comet es van avariar poc temps després d'enlairar. Tots els que anaven a bord van morir, dos al gener i abril del mateix any, mentre ascendien sobre la Mediterrània des de l'aeroport Ciampino de Roma, i un tercer atrapat en una tempesta elèctrica a la ruta entre Calcuta i Nova Delhi d'un vol de BOAC .
Els vols de l'Comet van ser suspesos i es va aturar la producció del jet britànic.
Les investigacions que van seguir van obrir un nou camí en la seguretat aèria. Dirigits per Arnold Hall, director de la Royal Aircraft Establishment, un equip d'enginyers i científics reconstruir les restes del desastre i van sotmetre a un dels cascos dels avions a proves de pressurització en un tanc d'aigua gegant.

Així van descobrir quin havia estat l'error. Hi havia esquerdes en els bucs dels Comet al voltant de les portes i finestres perquè els avions estaven subjectes a cicles repetits de pressurització. Això és perquè el fusellatge és pressuritzat per comoditat dels passatgers a la sortida de cada vol i despresuritzats quan els motors s'aturen. Com aquesta forma particular de construcció reblada no podia suportar l'estirament del casc de l'aeronau, els avions Comet havien volat en trossos.
La instal·lació de finestres arrodonides en lloc de les quadrades (que també provocaven esquerdes) i altres millores van fer que els Comet posteriors fossin més segurs.
De fet, el model final del jet, el Nimrod per a reconeixement aeri, va estar en servei amb la RAF -força aèria britànica- fins a juny de 2011, més de 60 anys després del primer vol del Comet 1.

El desastre nuclear de Txernòbil

La central abans del accident

El 26 d'abril de 1986 va explotar el reactor nº 4 de la planta Nuclear de Txernòbil, impactant al món amb la major tragèdia humana i ecològica de tots els temps, només comparable amb la més recent de Fukushima. Des de llavors, les radiacions han enverinat la vida d'aproximadament 8 milions de persones de Bielorussia, Ucraïna i Rússia, els qui no coneixien amb claredat les conseqüències que la catàstrofe podia generar en la seva salut.


En els dies subsegüents a l'explosió, comunitats senceres van ser evacuades ja que els nivells de radiació en les seves llars eren extremadament perjudicials per a la salut. Tretze anys després del terrible accident l'ajuda social per a les víctimes, així com la cura i assistència mèdica, eren encara poc comuns i difícils d'obtenir. Avui dia i sorprenentment, la ciutat de Pripyat -en part gairebé fantasmagórica- compte d'altra banda amb una vegetació sorprenent. El que no ha canviat és el record d'una regió que un dia va tenir vida, unes ciutats amb famílies, nens, escoles, hotels, jardins i parcs d'atraccions que no van arribar mai a inaugurar-se. Els que van haver d'abandonar els seus habitatges d'un dia per l'altre no obliden però viuen resignats per aquest record de la major catàstrofe fins al moment, que no només es va dur part de les seves vides, sinó físicament la de molts dels seus veïns i que ha marcat amb malformacions, càncer i altres mals a altres tants d'ells.

Situacio de Txernobil

Tota la zona contaminada té l'accés prohibit excepte a alguns investigadors i periodistes (com el programa Quart Mil·lenni, d'Iker Jiménez, que en la seva sisena temporada, capítol 2, es van endinsar en la mateixa per conèixer com era, en complir 25 anys ( en 2011) de la catàstrofe. Hi estrictes controls militars en els límits de la zona prohibida i un reforç de l'exèrcit i de científics i enginyers dins, tot i que a diversos quilòmetres de la central, que controlen el seu estat. No obstant això, encara queden algunes famílies residint a la zona. Després de tants anys han aconseguit sobreviure, tot i que, òbviament, mengen i beuen productes contaminats.

La pregunta que ens podem fer és com han aconseguit viure allà, i també com ha tornat a créixer la vegetació amb tant vigor amb la radiació de l'entorn. Els científics creuen que tant plantes com humans poden arribar a acostumar-se a nivells baixos de radiació, si bé en temes relacionats amb l'energia atòmica encara s'en sap poc.

Expansió del nuvol radioactiu

El 26 d'abril de 1986 a la 1:23 (hora local) els tècnics a la planta d'energia de Txernòbil a Ucraïna (antiga URSS), van iniciar un simulacre consistent a reduir el nivell d'energia elèctrica en el reactor numero 4 com a part de un experiment controlat per comprovar si en el cas de pèrdua del subministrament elèctric la desacceleració de la turbina podria aportar prou energia per seguir refredant l'aigua del circuit principal de refrigeració fins que es posés en marxa el generador dièsel d'emergència, però que finalment va derivar en un desastre a causa d'una successió d'errors.

La descoordinació entre l'equip encarregat de la prova i el responsable de la seguretat del reactor va provocar que aquest es sobre escalfes. La ruptura de diverses canonades de fuel va provocar l'augment de la pressió del reactor, el que va donar com a resultat dues explosions, les quals van volar la tapa del mateix, permetent la sortida de núvols radioactives durant 10 dies. La gent de Txernòbil va estar exposada a una radioactivitat 100 vegades més gran que la que hi va haver a Hiroshima. El nord d'Europa va estar exposat a núvols de material radioactiu que van ser arrossegades pel vent. Segons es va informar posteriorment fins a 17 països europeus van ser tocats pel núvol. S'ha dit que fins a Itàlia, però també va arribar a Espanya.

El 70% de la radiació s'estima que va caure a Bielorússia. Això va provocar (i segueix provocant) que segueixin naixent nadons sense braços, sense ulls o amb alguna de les seves extremitats deformades. S'estima que més de 15 milions de persones han estat víctimes del desastre d'alguna manera i que costarà més de 60 bilions de dòlars tractar mèdicament a tota aquesta població afectada. Més de 600.000 persones es van veure involucrades en la neteja, molts dels quals estan ara morts o malalts.
La planta de Txernòbil estava formada per quatre reactors amb nucli de grafit. El número quatre va explotar en el desastre de 1986 i el número 2 va ser tancat a causa d'un incendi al desembre de 1996.

Com s'ha dit, l'accident va ser fruit d'una sèrie d'errors humans (com desconnectar el sistema de protecció) i tècnics, però que es va agreujar a causa del disseny del reactor (del tipus RBMK-1000), ja que no comptava amb vas de protecció ni adequats sistemes de protecció. Tots aquests factors van conduir a un augment catastròfic i gairebé instantani de la calor en el nucli degut també a un error en el mesurament de la temperatura. Com a resultat es va produir una explosió de vapor en el reactor que al no comptar amb vas de protecció destruir gran part de l'edifici. Els materials radioactius acumulats en el nucli del reactor van començar a ser alliberats a l'ambient instantàniament.

L'explosió va ser tan gran que va llançar a centenars de metres restes contaminats del reactor. Els bombers van apagar els principals incendis excepte els del vestíbul central del reactor, on el grafit va continuar incendiant els llocs veïns en el reactor destruït.
En els dies següents prop de 5.000 tones de diversos materials, incloent unes 40 tones de substàncies que contenien bor, 2.400 tones de lead, 1.800 tones de sorra i argila, 600 tones de dolomita, trinatriufosfato i líquids polimeritzats, van ser llançats dins del reactor des helicòpters de l'exèrcit per refredar el grafit incendiat per tal de disminuir la radioactivitat. No se sap bé encara si en tirar materials fora del reactor van aconseguir la seva meta. Segons dades d'observacions posteriors només una petita part dels materials llançats van arribar al reactor i ells van formar monticles d'una altura de 15 metres al vestíbul central del reactor numero 4.

Després de l'accident es va construir un "sarcòfag" sobre el reactor per evitar l'emissió de radiació. Va ser un dels treballs de construcció més complicats del món a causa de la pròpia radioactivitat i a l'obra en si. Aquest projecte va ser conclòs al novembre de 1986, si bé posterioemtente va haver de reforçar-se per les fissures que la contaminació va produir, i que actualment s'han tornat a reproduir

Malauradament 30 persones van morir (2 treballadors de la central per l'explosió i altres 28 persones, sobretot personal contra incendis, durant les setmanes següents, en rebre altes dosis de radiació) Fins i tot un helicòpter que tractava de refredar el nucli va xocar amb uns cables i una torre al costat del reactor i va caure a pocs metres de l'edifici sinistrat. L'àrea contaminada ha estat mes de 130 mil km2 només a l'URSS. Prop de 4.9 milions de persones vivien en aquest lloc abans de l'accident. Tota la població va ser evacuada en un radi de 30 km. a la rodona i reubicada en diferents zones. La pregunta que ens hem de fer és si aquest ràdio va ser suficient per al nivell de la catàstrofe (7 de 7 en l'escala internacional d'emergència nuclear INES) quan el de Fukushima ha estat de 6 i la contaminació ha afectat fins i tot a l'aigua i aliments en zones més allunyades (p. ex. a Tòquio, a uns 240 km. de la central els nivells de contaminació de l'aigua van superar els límits aconsellats per als nens).

L'impacte d'accident de Txernòbil a nivell polític va ser terrible. Alguns països van detenir els seus programes nacionals d'energia nuclear, la qual cosa va provocar que la construcció de noves plantes nuclears a l'URSS foren detingudes. L'opinió pública es va posar en contra de les plantes nuclears i algunes d'elles van ser tancades. L'accident de Txernòbil va iniciar una activitat internacional en l'àrea de seguretat nuclear i en la planificació d'emergències nuclears.

Si bé la seguretat ha augmentat espectacularment des de llavors i s'han establert millors protocols d'evacuació i reducció de l'impacte d'un possible accident, després del de Fukushima s'ha tornat a posar sobre la taula si val la pena mantenir un sistema de producció d'energia tan perillós en cas que alguna cosa surti malament i tal com va passar amb Chernobyl la pressió popular ha provocat una aturada en les polítiques nuclears de tot el món i una nova revisió dels sistemes de seguretat.

En qualsevol cas hem de preguntar si això no serà una altra vegada una cosa temporal i que s'oblidi d'aquí a uns mesos o anys. Hem de recordar, per exemple, el desconegut i preocupant cas de la central nuclear existent a 30 km. De Nova York sobre una falla sísmica, i que no ha arribat a ser tancada.