El desastre nuclear de Txernòbil

La central abans del accident

El 26 d'abril de 1986 va explotar el reactor nº 4 de la planta Nuclear de Txernòbil, impactant al món amb la major tragèdia humana i ecològica de tots els temps, només comparable amb la més recent de Fukushima. Des de llavors, les radiacions han enverinat la vida d'aproximadament 8 milions de persones de Bielorussia, Ucraïna i Rússia, els qui no coneixien amb claredat les conseqüències que la catàstrofe podia generar en la seva salut.


En els dies subsegüents a l'explosió, comunitats senceres van ser evacuades ja que els nivells de radiació en les seves llars eren extremadament perjudicials per a la salut. Tretze anys després del terrible accident l'ajuda social per a les víctimes, així com la cura i assistència mèdica, eren encara poc comuns i difícils d'obtenir. Avui dia i sorprenentment, la ciutat de Pripyat -en part gairebé fantasmagórica- compte d'altra banda amb una vegetació sorprenent. El que no ha canviat és el record d'una regió que un dia va tenir vida, unes ciutats amb famílies, nens, escoles, hotels, jardins i parcs d'atraccions que no van arribar mai a inaugurar-se. Els que van haver d'abandonar els seus habitatges d'un dia per l'altre no obliden però viuen resignats per aquest record de la major catàstrofe fins al moment, que no només es va dur part de les seves vides, sinó físicament la de molts dels seus veïns i que ha marcat amb malformacions, càncer i altres mals a altres tants d'ells.

Situacio de Txernobil

Tota la zona contaminada té l'accés prohibit excepte a alguns investigadors i periodistes (com el programa Quart Mil·lenni, d'Iker Jiménez, que en la seva sisena temporada, capítol 2, es van endinsar en la mateixa per conèixer com era, en complir 25 anys ( en 2011) de la catàstrofe. Hi estrictes controls militars en els límits de la zona prohibida i un reforç de l'exèrcit i de científics i enginyers dins, tot i que a diversos quilòmetres de la central, que controlen el seu estat. No obstant això, encara queden algunes famílies residint a la zona. Després de tants anys han aconseguit sobreviure, tot i que, òbviament, mengen i beuen productes contaminats.

La pregunta que ens podem fer és com han aconseguit viure allà, i també com ha tornat a créixer la vegetació amb tant vigor amb la radiació de l'entorn. Els científics creuen que tant plantes com humans poden arribar a acostumar-se a nivells baixos de radiació, si bé en temes relacionats amb l'energia atòmica encara s'en sap poc.

Expansió del nuvol radioactiu

El 26 d'abril de 1986 a la 1:23 (hora local) els tècnics a la planta d'energia de Txernòbil a Ucraïna (antiga URSS), van iniciar un simulacre consistent a reduir el nivell d'energia elèctrica en el reactor numero 4 com a part de un experiment controlat per comprovar si en el cas de pèrdua del subministrament elèctric la desacceleració de la turbina podria aportar prou energia per seguir refredant l'aigua del circuit principal de refrigeració fins que es posés en marxa el generador dièsel d'emergència, però que finalment va derivar en un desastre a causa d'una successió d'errors.

La descoordinació entre l'equip encarregat de la prova i el responsable de la seguretat del reactor va provocar que aquest es sobre escalfes. La ruptura de diverses canonades de fuel va provocar l'augment de la pressió del reactor, el que va donar com a resultat dues explosions, les quals van volar la tapa del mateix, permetent la sortida de núvols radioactives durant 10 dies. La gent de Txernòbil va estar exposada a una radioactivitat 100 vegades més gran que la que hi va haver a Hiroshima. El nord d'Europa va estar exposat a núvols de material radioactiu que van ser arrossegades pel vent. Segons es va informar posteriorment fins a 17 països europeus van ser tocats pel núvol. S'ha dit que fins a Itàlia, però també va arribar a Espanya.

El 70% de la radiació s'estima que va caure a Bielorússia. Això va provocar (i segueix provocant) que segueixin naixent nadons sense braços, sense ulls o amb alguna de les seves extremitats deformades. S'estima que més de 15 milions de persones han estat víctimes del desastre d'alguna manera i que costarà més de 60 bilions de dòlars tractar mèdicament a tota aquesta població afectada. Més de 600.000 persones es van veure involucrades en la neteja, molts dels quals estan ara morts o malalts.
La planta de Txernòbil estava formada per quatre reactors amb nucli de grafit. El número quatre va explotar en el desastre de 1986 i el número 2 va ser tancat a causa d'un incendi al desembre de 1996.

Com s'ha dit, l'accident va ser fruit d'una sèrie d'errors humans (com desconnectar el sistema de protecció) i tècnics, però que es va agreujar a causa del disseny del reactor (del tipus RBMK-1000), ja que no comptava amb vas de protecció ni adequats sistemes de protecció. Tots aquests factors van conduir a un augment catastròfic i gairebé instantani de la calor en el nucli degut també a un error en el mesurament de la temperatura. Com a resultat es va produir una explosió de vapor en el reactor que al no comptar amb vas de protecció destruir gran part de l'edifici. Els materials radioactius acumulats en el nucli del reactor van començar a ser alliberats a l'ambient instantàniament.

L'explosió va ser tan gran que va llançar a centenars de metres restes contaminats del reactor. Els bombers van apagar els principals incendis excepte els del vestíbul central del reactor, on el grafit va continuar incendiant els llocs veïns en el reactor destruït.
En els dies següents prop de 5.000 tones de diversos materials, incloent unes 40 tones de substàncies que contenien bor, 2.400 tones de lead, 1.800 tones de sorra i argila, 600 tones de dolomita, trinatriufosfato i líquids polimeritzats, van ser llançats dins del reactor des helicòpters de l'exèrcit per refredar el grafit incendiat per tal de disminuir la radioactivitat. No se sap bé encara si en tirar materials fora del reactor van aconseguir la seva meta. Segons dades d'observacions posteriors només una petita part dels materials llançats van arribar al reactor i ells van formar monticles d'una altura de 15 metres al vestíbul central del reactor numero 4.

Després de l'accident es va construir un "sarcòfag" sobre el reactor per evitar l'emissió de radiació. Va ser un dels treballs de construcció més complicats del món a causa de la pròpia radioactivitat i a l'obra en si. Aquest projecte va ser conclòs al novembre de 1986, si bé posterioemtente va haver de reforçar-se per les fissures que la contaminació va produir, i que actualment s'han tornat a reproduir

Malauradament 30 persones van morir (2 treballadors de la central per l'explosió i altres 28 persones, sobretot personal contra incendis, durant les setmanes següents, en rebre altes dosis de radiació) Fins i tot un helicòpter que tractava de refredar el nucli va xocar amb uns cables i una torre al costat del reactor i va caure a pocs metres de l'edifici sinistrat. L'àrea contaminada ha estat mes de 130 mil km2 només a l'URSS. Prop de 4.9 milions de persones vivien en aquest lloc abans de l'accident. Tota la població va ser evacuada en un radi de 30 km. a la rodona i reubicada en diferents zones. La pregunta que ens hem de fer és si aquest ràdio va ser suficient per al nivell de la catàstrofe (7 de 7 en l'escala internacional d'emergència nuclear INES) quan el de Fukushima ha estat de 6 i la contaminació ha afectat fins i tot a l'aigua i aliments en zones més allunyades (p. ex. a Tòquio, a uns 240 km. de la central els nivells de contaminació de l'aigua van superar els límits aconsellats per als nens).

L'impacte d'accident de Txernòbil a nivell polític va ser terrible. Alguns països van detenir els seus programes nacionals d'energia nuclear, la qual cosa va provocar que la construcció de noves plantes nuclears a l'URSS foren detingudes. L'opinió pública es va posar en contra de les plantes nuclears i algunes d'elles van ser tancades. L'accident de Txernòbil va iniciar una activitat internacional en l'àrea de seguretat nuclear i en la planificació d'emergències nuclears.

Si bé la seguretat ha augmentat espectacularment des de llavors i s'han establert millors protocols d'evacuació i reducció de l'impacte d'un possible accident, després del de Fukushima s'ha tornat a posar sobre la taula si val la pena mantenir un sistema de producció d'energia tan perillós en cas que alguna cosa surti malament i tal com va passar amb Chernobyl la pressió popular ha provocat una aturada en les polítiques nuclears de tot el món i una nova revisió dels sistemes de seguretat.

En qualsevol cas hem de preguntar si això no serà una altra vegada una cosa temporal i que s'oblidi d'aquí a uns mesos o anys. Hem de recordar, per exemple, el desconegut i preocupant cas de la central nuclear existent a 30 km. De Nova York sobre una falla sísmica, i que no ha arribat a ser tancada.