L'Estat es disposa a fer-se càrrec a partir de febrer de les autopistes de peatge trencades quan eren gestionades per constructores (ACS, Abertis, FCC ...), i que ara estan majoritàriament en mans de "fons voltor". Segons els càlculs que manegen fins al moment les parts, l'erari públic assumirà en tot aquest procés unes pèrdues d'entre 2.000 milions (el que espera l'Estat segons les estimacions que va enviar a Brussel·les) i 4.500 (el que calculen els creditors) en concepte de Responsabilitat Patrimonial de les Administracions Públiques (RPA).
No obstant això, el Govern espera recuperar entre 700 i 1.000 milions quan torni a treure a concurs les autopistes trencades a final d'aquest mateix any, segons fonts del Ministeri de Foment. A més, com que el tràfic s'està recuperant, encara podria intentar rebaixar el que considera que ha de pagar en concepte de RPA, segons les fonts. Si els creditors no accepten els càlculs de l'Executiu (han dit que estan disposats a pleitejar i de moment no s'ha arribat a un acord) seran els jutges els que decideixin la quantitat, i el procés es podria alargar.
Però de complir-se els pronòstics inicials (inclosos en el pla d'estabilitat enviat a la Comissió Europea a l'octubre) en el millor dels casos les pèrdues de fons públics han de ser de 1.000 milions d'euros i en el pitjor de 3.800, sempre que es resti el que s'espera reingressar. En principi, llevat de decisió judicial, el pagament als creditors es produiria com a màxim als sis mesos des que l'autopista passi a mans de l'Estat (entre febrer i març). Al Govern li interessa retardar al màxim el procés, perquè d'aquesta manera es reduirà la factura.
Units Podem ha anunciat aquest dijous que demanarà la compareixença del ministre de Foment perquè doni explicacions sobre el rescat mentre que el PSOE a través del portaveu de Foment al Congrés, César Ramos, ha anunciat que exigiran que "en les noves licitacions" es contemplin garanties per "millorar la mobilitat en els zones d'influència d'aquestes autopistes".
La primera a revertir a l'empresa pública Seittsa (Societat Estatal d'Infraestructures Terrestres) serà la R-4 Madrid-Ocaña, al febrer. El rescat continuarà al març per a la majoria de les vies, és a dir, les altres tres radials de Madrid (R-2, R-3 i R-5), la M-12 que uneix la capital amb l'aeroport de Barajas, la Ocaña-la Roda, Cartagena-Vera i la Circumval·lació d'Alacant.
L'última via que es rescatarà i serà assumida per l'Administració serà així l'AP-41 Madrid-Toledo, segons han indicat les mateixes fonts, que atribueixen aquests terminis temporals al diferent ritme de resolució que segueixen els respectius processos de concurs de creditors en què estan immerses, informa Europa Press. Seittsa se subrogarà als 700 treballadors contractats en l'actualitat en aquestes vies.
El Ministeri finalment ha decidit relicitar les autopistes en dos lots, un amb les dues vies del Llevant, això és la Circumval·lació d'Alacant i la Cartagena-Vera, i l'altre amb la resta.
La intenció és que mantinguin la seva titularitat pública durant aquest any, fins que al desembre de 2018 tornin a ser licitades. Foment es resisteix a calcular una xifra final de pèrdues, perquè asseguren que el trànsit s'està recuperant i que al cap ia la fi acabaran per tornar a mans de l'Estat quan passin 25 anys des de la seva nova licitació.
El ministre Íñigo de la Serna és el que s'ha acabat fent càrrec d'aquesta patata calenta. El Govern de José María Aznar, allà pel canvi de mil·lenni, va signar a cada contracte de licitació una clàusula (RPA) per la qual aquestes adquireixen una obligació de reparar o de respondre per les pèrdues de les empreses implicades.
En 2013, el tràfic de les radials havia caigut un 48% des del seu moment màxim en 2007 i totes estaven en fallida. L'última va ser la R-2 que va de Madrid a Guadalajara. El Govern d'Aznar, que va ser l'impulsor de la seva construcció i connexió, justificar l'obra amb perspectives molt altes de trànsit que no es van complir.
A això es van sumar en diversos casos, que hi va haver de pagar més diners que el pressupostat per expropiar alguns terrenys i que es van produir sobrecostos en les obres. Els sobrecostos en les radials de Madrid oscil·len entre el 15% de la R-3 i el 31% de la R-2. Es pretenia pagar als propietaris amb cost de terreny expropiat, però el Tribunal Suprem va obligar que es pagués a preus de mercat en plena bombolla del sòl.
Amb aquestes salvaguardes, no és estrany que acudissin a les licitacions per construir i optar a la concessió de les autopistes un gran nombre de constructores com Acciona, ACS, Abertis, Cintra, Sacyr, FCC, Ferrovial, OHL o Globalvía. En principi, res no els impedeix tornar a acudir a la licitació de desembre, segons les citades fonts.
