Matança a "Casas Viejas": el fracàs d'una utopia.

Aquella matinada van morir 14 pagesos, un guàrdia d'assalt i dos guàrdies civils. La matança d'un grapat d'humils pagesos que somiaven amb implantar un comunisme utòpic feria de mort al Govern d'Azaña.

A "Casas Viejas" provincia de Cadis. Els cossos dels afusellats s'amunteguen en el cementiri local.

Tot havia començat el 8 de gener a Barcelona. S'havia previst una insurrecció anarquista a tot Espanya que havia de començar pels ferroviaris i seguir al camp. A Casas Viejas, els anarquistes estaven excitats, els esdeveniments es van desenvolupar tres dies després. Al municipi, 42 propietaris dels 612 que tenia el municipi en 1933 (o sigui, el 6,83%) posseïen el 66,12% de la riquesa imposable total. El poble passava fam. La meitat d'ells vivia en barraques, d'una estada on la família dormia junta, sobre llits de palla. Només en l'època de recol·lecta havia jornal per a la majoria, la resta de l'any la supervivència era difícil.

Els anarquistes van decidir que havia arribat el moment de 'la seva' revolució, i la nit del 10 de gener van passar a l'acció. El caciquisme havia d'arribar al final. El poble somiava implantar els seus drets, van proclamar el comunisme llibertari i van passar a l'acció: 'Hi havia a Casas Viejas un anarquista de prestigi' -va explicar el llegendari anarquista Joan Ferrer a Baltasar Porcel en el seu llibre La revolta permanent- a qui anomenaven Seisdedos, que es posa al capdavant de la situació. Diu: "Ha arribat l'hora" i, envoltat de la seva família, es llança al carrer. El segueixen tots els camperols influïts per la CNT i el acratismo. Van amb les seves escopetes de caçar conills, les bales de paper (...) La Guàrdia Civil és escassa i s'ha parapetat a la casa-caserna. Però des de Madrid, Cadis i altres llocs es reuneixen companyies de forces d'assalt, que es presenten a Casas Viejas ".

Però ... qui va disparar primer? Ningú sap dir-ho. El cas és que, en el primer tiroteig, cauen ferits dos agents de l'ordre. Tots dos moririen posteriorment.

Les autoritats s'alarmen. Sufocada la revolta a la resta d'Espanya, els insurrectes de Casas Viejas poden convertir-se en un focus des del qual la revolta s'estengui de nou. Manuel Azaña, president del Govern, es veu obligat a restablir l'ordre i envia a l'exèrcit.

Així el 13 de gener, la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt al comandament del capità Rojas, ataquen amb fusells i bombes de mà, infructuosament, una barraca on s'han refugiat tres homes, dues dones i un noi, als quals s'acusa d'haver assaltat, amb altres, la caserna de la Guàrdia Civil. L'ordre era terminant i el capità no dubta a acatar-la: ni presoners ni ferits.

Finalment, un cotó impregnat en alcohol aconsegueix calar-li foc: només una dona i un nen poden fugir per una finestreta, la resta moren tirotejats o carbonitzats. Era la cabana de Seisdedos, l'admirat anarquista, un ancià de 94 anys, encorbat per l'artrosi, gairebé cec però amb grans dots de comandament. Una de les dones és la seva néta, una jove de tan sol setze anys, analfabeta. Tots dos passaran a la història convertits en llegenda. María Silva, 'La llibertària', seria afusellada tres anys després, aliena als fets que la condemnaven.Tots aquells conciutadans acusats de la seva suposada participació en la rebel·lió són afusellats indiscriminadament.

Una investigació parlamentària aclariria els fets. El capità Rojas, que havia atribuït a Azaña l'ordre de 'tiros a la barriga', seria jutjat. Però la insídia quallaria. Condemnat a vint anys de presó, alliberat pel "Movimento", participaria en les tasques de repressió de Granada on s'el vincularia amb l'execució de García Lorca.
La veritat és que els fets esdevinguts a Casas Viejas causarien una ferida de mort al Govern d'Azaña, constituint un dels principals detonants de la crisi del primer bienni republicà.
La societat clamava justícia i va donar crèdit a les insídies sobre Azaña. El president, incapaç de superar el cop, es veuria obligat a dimitir el 8 de novembre d'aquest mateix any.