Al pavelló Laugardalshöll sempre hi ha moviment. Un dia s’hi juga a handbol, l’endemà s’hi fa gimnàstica i a la nit hi ha un partit de bàsquet. El 1965 el govern islandès va inaugurar aquest pavelló de Reykjavík, amb capacitat per a 5.000 persones, per respondre a la creixent demanda de la societat islandesa, que volia fer esport. I com que la meitat de l’any el clima no permet fer-ne a l’aire lliure, calien instal·lacions com aquest pavelló, que avui dia no pot amagar que és fill dels anys 60, i té un estil en què no saps amb seguretat si t’agrada o no. Quan es va inaugurar, a Islàndia tothom donava per fet que de feina no els en faltaria, als seus responsables. Però no imaginaven que el pavelló seria recordat pels escacs.
Encara avui molts curiosos s’acosten al Laugardalshöll per fer fotografies i observant la sala més gran del pavelló. Després marxen cap als altres racons de la capital islandesa on va viure Bobby Fischer. El 1972 Reykjavík va ser l’escenari escollit per la que es va definir com “la partida del segle”, la final del Campionat Mundial d’escacs. Fischer, que era un jugador genial i una persona complicada, era la gran esperança dels Estats Units per derrotar els soviètics, que portaven 25 anys guanyant el Campionat del Món. En plena Guerra Freda, quan qualsevol racó del planeta era un escenari d’aquest conflicte entre dues maneres de veure el món, els esports no escapaven de la rivalitat. I, igual que el mateix 1972 els soviètics van celebrar que havien derrotat els nord-americans a la final del torneig de bàsquet dels Jocs Olímpics, en escacs va arribar el triomf de Fischer, que, malgrat que va perdre la primera partida, va reaccionar fins a derrotar el vigent campió, el soviètic Borís Spasski.
Després de guanyar el títol mundial, Fischer es va anar tancat en un món interior fosc, des d’on atacava el govern dels Estats Units, els jueus i la televisió. El 1992 va acceptar repetir una partida contra Spasski a Iugoslàvia quan aquest estat patia un embargament de l’ONU per la Guerra dels Balcans. El govern nord-americà, doncs, el va començar a perseguir i finalment va ser detingut el 2004 al Japó per portar un passaport fals. Però Islàndia va acceptar una petició d’asil de Fischer i aquest geni dels escacs va acabar els seus dies amb la nacionalitat islandesa, país on va morir el 2008.
Una casa de fusta
Coses de la vida, quan tornes del pavelló cap al centre de Reykjavík passes per la casa Höfdi, un preciós edifici de fusta que havia sigut l’antic consolat francès, famós perquè va ser clau per anar acabant amb la Guerra Freda: el 1986 s’hi van reunir Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov. Tot i que aquelles converses no van acabar amb cap acord, van ser claus per anar creant ponts entre Moscou i Washington, dues capitals que es troben a mig camí de Reykjavík, on els islandesos, els anys 70 i 80, veien com els avions dels dos bàndols els passaven per sobre els caps en un món dividit.
