dissabte, 2 de desembre del 2017

Anàlisi d'ADN: el Yeti probablement era un ós

Un nou treball, finançat per una productora de pel·lícules documentals, mostra que la majoria de les mostres atribuïdes a l'abominable Yeti realment pertanyen als óssos.



Nous estudis genètics mostren que la llegenda de l'enganyós ninot de neu de l'Himàlaia és el resultat de trobades entre humans ... i óssos de muntanya. Aquesta és la conclusió que ha aconseguit Charlotte Linqvist, professor de biologia i genètica a la Universitat de Nova York a Buffalo, després de l'estudi de mostres amb ADN (treball publicat a les Actes de la Royal Society B). No serien descendents d'antics homínids, grans simis o fins i tot descendents dels neandertals. Cal dir que un ós adult pot aguantar-se per les potes posteriors i, en una tempesta de neu, sembla una criatura humanoide.


L'any 2013, aquesta especialista en genètica de l'ós d'Àsia és contactada per una empresa de producció de documentals i pel·lícules, Icon Films, que, com a part d'un documental sobre els animals del planeta, vol dedicar un capítol a Yeti. "En aquella època, els meus amics i col · legues em deien:" Oh, vés amb compte, no hi posis un dit ", va dir a The Atlantic. El seu treball a Alaska ja havia aclarit la història de l'evolució dels óssos polars. Així, quan una productora està disposada a finançar un estudi sobre els óssos de l'Himàlaia, com a part de la col · lecció de "mostres" biològiques atribuïdes al Yeti, l'investigadora diu que sí.Així, podrà analitzar 9 mostres de Yeti estampades. Una dent d'un animal desconegut recollit pels nazis a finals de la dècada de 1930, resulta ser el d'un gos. El moll d'un animal momificat guardat en un monestir de l'Himàlaia resultarà d'un ós bru. Un tros d'os trobat en una cova per un sanador és també el d'un ós bru (tibetà). Les altres mostres provenien de cinc altres óssos tibetans i un ós negre asiàtic.

Un gran bestiari per "Big Foot"Els estudis genètics ja havien estat realitzats el 2014 per Bryan Sykes, investigador de la Universitat d'Oxford, sobre presumptes restes de Yeti, Bigfoot (en les Rockies americanes) o d'Almastia, una altra criatura misteriosa identificada a el Caucas. De les vuit mostres de Rússia, els investigadors van identificar un cavall, una vaca, un mapache i un ós negre. La mateixa imatge amb el Bigfoot, en realitat  cavall, ovella, llop, vaca i ós negre. Per al Yeti, dues mostres (de Bhutan i Ladakh) són, segons Bryan Sikes, la d'un ós desconegut, un híbrid d'óssos polars i óssos bruns. Conclusions molt criticades per altres equips de recerca."Quan vaig donar als productors de la pel·lícula les conclusions dels meus estudis, que eren óssos, es pot imaginar que estaven una mica decebuts", diu Charlotte Linqvist. Ella, per a un, està molt satisfeta. Va ser capaç de demostrar que els óssos bruns del Tibet i els de l'Himàlaia, considerats com la mateixa espècie, podrien ser dos bé diferents. El seu llinatge s'hauria separat fa uns 650.000 anys i hauria evolucionat de manera diferent malgrat la seva proximitat geogràfica. Els óssos marrons de l'Himàlaia, també anomenats ossos d'Isabella, tenen pells roges bastant lleugeres mentre que les del Tibet tenen un cabell més fosc i un "collar" blanc al voltant del coll.La llegenda de Yeti es morta? Charlotte Linqvist no ho creu així: "La gent els encanta massa els misteris". Durant molt de temps viurà el Yeti.

L'atac nord-americà de Doolittle contra el Japó va canviar el corrent de la Segona Guerra Mundial

Fa 80 anys: el Doolittle Raid va marcar el dia que sabíem que podríem guanyar la Segona Guerra Mundial. Com a patriòtic nord-americà, durant...