Anna
Simó
Després
d’onze anys com a diputada, ja havia decidit que aquesta seria la
seva última legislatura. Va començar la seva carrera política com
a regidora a l’Hospitalet i va ser consellera de Benestar i Família
amb Pasqual Maragall, però Simó ha sigut, sobretot, una figura clau
al Parlament, on ha exercit de portaveu d’ERC, de vicepresidenta i,
en l’última legislatura, de secretària de la cambra. Les
querelles contra la mesa per desobediència i rebel·lió li havien
fet valorar la possibilitat de continuar a les llistes, sobretot
després que l’hi demanés l’executiva d’ERC, però finalment
ha acabat renunciant-hi. En la interlocutòria, el jutge del Tribunal
Suprem Pablo Llarena deixava clar que els investigats havien
renunciat “a desenvolupar cap activitat política en el futur” o,
en cas que en fessin, la farien “dins del marc constitucional”.
Encara que seguirà a l’executiva d’ERC, Simó començarà una
nova etapa professional. Llicenciada en filologia catalana per la UB,
espera recuperar la seva plaça al Consorci per a la Normalització
Lingüística.
Lluís
Corominas
Diputat
des del 2003, va compaginar els primers anys al Parlament amb
l’alcaldia de Castellar del Vallès. De seguida es va convertir en
un home clau en el dia a dia parlamentari, com a vicepresident al
costat d’Ernest Benach, Núria de Gispert i Carme Forcadell.
Assegura que ha gaudit negociant lleis feixugues, com la
d’organització territorial, la de transparència i la de l’Oficina
Antifrau. Agraeix que el PDECat li hagi ofert anar a les llistes,
sobretot després de les querelles contra els membres de la mesa,
però assegura que la decisió de plegar la va prendre fa dos anys.
Encara no sap què farà, però té clar que estarà allunyat de la
primera línia política.
David
Bonvehí
Diputat
des del 2010, abandona la cambra després que la llista del president
Carles Puigdemont inclogui pocs noms del PDECat. Ara es dedicarà en
exclusiva a ser coordinador organitzatiu del partit, al costat de
Marta Pascal, que també deixa el Parlament. Ha sigut el primer
diputat català en cadira de rodes, a causa d’un accident de
trànsit el 2007, quan era alcalde de Fonollosa.
Anna
Gabriel
Amb
el complicat repte de substituir David Fernàndez, Anna Gabriel ha
exercit aquests dos anys de portaveu cupaire al Parlament. Cara
visible del sector més dur de la CUP, serà sempre la màxima
exponent del no a Artur Mas. De veu suau però to contundent, ha
pressionat el Govern per clarificar els passos cap a la independència
i ha exigit més compromís social en els pressupostos, que la CUP va
acabar aprovant. Tot i que els estatuts interns només permeten ser
diputat una legislatura, es fa difícil pensar que s’allunyi de la
política, en què està implicada des dels 16 anys. De la CUP també
plega Benet Salellas, que va negociar directament amb JxSí els
pressupostos i les lleis de desconnexió.
Lluís
Llach
Va
ser cap de llista per Girona amb JxSí i ha tingut un paper important
com a president de la comissió del procés constituent. La
desintegració de la llista unitària d’ERC i CDC ha fet saltar els
independents de JxSí que s’estrenaven al Parlament, com ell o
Germà Bel. L’expresident de Súmate Eduardo Reyes també ho té
difícil per entrar: de número 6 de JxSí passa a ser 31 d’ERC.
Germà
Gordó
Sempre
a les bambolines del poder, Germà Gordó podria quedar relegat de la
primera línia política el 21-D. Va passar a ser diputat no adscrit
a mitja legislatura, en deixar el PDECat i el grup de JxSí. El seu
partit li va demanar que abandonés l’escó quan el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya va obrir diligències contra ell
per la seva presumpta vinculació al cas 3%, que investiga el
finançament il·legal de CDC. La seva plataforma, Nova Convergència,
es presenta amb el nom de Convergents. Té poques opcions de tenir
representació.
Joan
Coscubiela
Ha
estat només dos anys al Parlament, però el nom de Joan Coscubiela
és dels que més han ressonat a la cambra. Ha actuat com el líder
de Catalunya Sí que es Pot, malgrat que era el número tres a les
llistes i que el seu lideratge s’ha vist entelat per la profunda
divisió a les files del grup, sobretot a mesura que el debat
independentista ha anat pujant de to. Molt bel·ligerant contra
l’estratègia de Junts pel Sí i la CUP, el seu discurs en què els
acusava d’impulsar una “actuació antidemocràtica sense
precedents” el dia que s’aprovaven les lleis del referèndum i de
transitorietat va ser aplaudit per les bancades del PP, Ciutadans i
el PSC. Ara vol tornar a les aules com a professor de dret. Amb la
creació de Catalunya en Comú, també plega Lluís Rabell, cap de
llista de CSQP.
Albano
Dante Fachin
Va
entrar al Parlament el 2015, quan encara no era secretari general de
Podem a Catalunya, i se’n va havent dimitit i estripant el carnet
del partit. Fachin ha ocupat molts titulars pels seus enfrontaments
amb Pablo Iglesias i amb la resta d’actors dels comuns, i també
per la seva defensa del referèndum, tot i les directrius contràries
de la direcció estatal. De fet, amb l’aval de la militància,
Fachin va desvincular-se del nou partit dels comuns, però, per a
Iglesias, el seu interlocutor a Catalunya ha sigut sempre Xavier
Domènech. Una situació insostenible que ha acabat amb la dimissió
de Fachin i amb Podem integrant-se a Catalunya en Comú. Encara que
ERC li va oferir formar part de la seva candidatura, Fachin, que ha
creat la plataforma Som Alternativa, ha declinat concórrer a les
eleccions del 21-D.
