Canvi Climatic
Amb
l’arribada a la Casa Blanca d’un president, Donald Trump, que ha
posat en qüestió les causes humanes del canvi climàtic, set estats
han aprovat o debaten legislacions que, a la pràctica, permeten el
negacionisme d’aquest problema a les escoles i instituts públics
del país. Els mestres, si ho creuen necessari, podran explicar que
les causes de l’escalfament global són “controvertides” i
exposar altres tesis.
Els
activistes contraris a aquestes legislacions apunten que un 97% dels
científics atribueixen a l’activitat humana les tendències
d’escalfament del planeta de les últimes dècades. Les noves
lleis, o resolucions, que varien segons cada estat, “soscaven la
integritat de l’educació sobre el canvi climàtic”, diu Glenn
Branch, director del Centre Nacional d’Educació de la Ciència
(NCSE, per les seves sigles en anglès). Branch afegeix que això
suposa una amenaça per al futur “dels nostres fills”. “Una
acció eficaç contra el canvi climàtic ha de ser un projecte de
llarg termini i multigeneracional -assegura-. [Els alumnes] han de
conèixer el consens científic sobre l’escalfament global”.
El
legisladors d’Idaho van eliminar al febrer referències sobre el
canvi climàtic en el document d’estàndards educatius de l’estat.
Aquell mateix mes, Indiana i Alabama van aprovar resolucions, no
vinculants, per protegir els educadors que mostren “diversos”
punts de vista no només sobre el canvi climàtic sinó també sobre
l’evolució i la clonació humanes. I Florida, fa quinze dies, va
aprovar una llei que dona poder als residents per oposar-se al
material de classe -inclosos els llibres de text científics-.
Aquestes legislacions tenen els seus precedents en les desenes de
normes que van aparèixer a la dècada del 2000. Tot i així, només
tres van convertir-se en llei: una a Mississippí el 2006, una a
Louisiana el 2008 i una altra a Tennessee el 2012.
Defensa
de la ciència
“Els
pares volen que els fills siguin innovadors i sàpiguen solucionar
problemes. I una educació científica basada en l’evidència és
un requisit previ essencial”, afirma Lisa Hoyos, directora de
Climate Parents, una organització de pares i famílies que ha
impulsat diferents campanyes contra legislacions que modifiquen com
s’ensenya ciència a les escoles.
Oklahoma,
Dakota del Sud i Texas han intentat aprovar, sense èxit, projectes
de llei semblants a les resolucions legislatives d’Alabama i
Indiana. I s’espera que nous estats també busquin aprovar canvis
en els plans escolars.
“Els
mestres de ciències tenen la responsabilitat de proporcionar als
estudiants una educació científica de qualitat que no estigui
afectada per la pseudociència o la ideologia política”, va
assegurar l’Associació Nacional de Mestres de Ciències en un
comunicat sobre la legislació d’Oklahoma. De fet, la qüestió del
canvi climàtic ja fa anys que està molt polititzada als Estats
Units. I, amb la victòria de Trump, que ha nomenat un negacionista
del canvi climàtic com a director de l’agència del govern de medi
ambient, aquesta politització ha crescut. Una enquesta recent de Pew
Research revela que un 69% dels votants demòcrates diuen que el
canvi climàtic és causat pels humans, mentre que només un 29% dels
republicans creuen el mateix.
Debat
a les classes
No
tothom considera que aquesta nova onada de legislacions estatals que
busquen regular com s’explica ciència als centres educatius sigui
una amenaça per a la qualitat de l’educació. Robert Cliford,
mestre de ciència de l’escola Rose Park Magnet de Nashville,
Tennessee, creu que proporcionen als educadors la possibilitat
d’ensenyar “sense por de la interferència política”. A més,
“els estudiants, dins de la classe, tenen llibertat d’investigar
sobre el canvi climàtic des de qualsevol perspectiva”. Tennessee
va aprovar una legislació que protegeix els mestres que volen
explicar alternatives a les teories científiques.
Cliford
subratlla que els seus estudiants debaten sobre el canvi climàtic i
altres temes com els aliments transgènics o el fracking “amb
dades científiques, com les temperatures anuals o els efectes dels
gasos d’efecte hivernacle, i fonts fiables”. A través del debat,
explica, poden observar que “moltes polítiques científiques tenen
el biaix econòmic i ideològic dels legisladors”.
Els
estudiants voten quina teoria explica millor el tema discutit al
final del projecte. I, segons Clifford, els arguments científics són
els guanyadors, ja que els alumnes “aprenen a deixar que els fets i
dades científiques parlin per si mateixos”.
Els
detractors de legislacions sobre educació com la de Tennessee
creuen, però, que donen via lliure a mestres que no creguin que en
la teoria de l’evolució o que el canvi climàtic sigui causat per
l’activitat humana. Malgrat que la gran majoria dels mestres no se
senten pressionats sobre com explicar aquests temes, un estudi de
l’NSCE mostra que hi ha correlació entre l’opinió pública i el
que s’ensenya. Allà on els ciutadans no creuen que l’activitat
humana sigui la causa del canvi climàtic, els mestres són menys
propensos a posar l’accent en el consens científic. “[Aquestes
legislacions] generen confusió”, segons Branch. De fet, un sondeig
del mateix centre revela que dos terços dels estudiants reben
informació incorrecta sobre l’escalfament global.
