Amb l'execució
dels capitans republicans Fermín Galán i Ángel García Hernández, el Govern va
cometre un error que resultaria fatal per a la monarquia espanyola i va
accelerar la caiguda d'Alfons XIII.
Afusellaments
a Jaca, fent mártires a mig matí del diumenge 14 de desembre de 1930, el
Consell de guerra sumaríssim, reunit a la caserna de Pere I, a Osca, acaba la
seva breu deliberació. Els seus sis membres, presidits pel general Arturo
Lezcano, decideixen sobre la vida o la mort de dos capitans de l'Exèrcit que,
48 hores abans, s'han revoltat a Jaca contra la monarquia. I la decisió és la
mort davant l'escamot d'afusellament. Signatura després la sentència el capità
general d'Aragó. I de Madrid arriba a continuació el "assabentat" del
Consell de Ministres.
Els condemnats,
capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, tots dos de 30 anys, esperen a
la sala de banderes, acompanyats pel capità Vallès, que ha exercit el seu
defensa i un parell de capellans castrenses. Reben la sentència amb serenitat.
García Hernández, catòlic practicant, es recull en oració amb un dels clergues.
L'altre exhorta Galán, qui li respon: "No es cansi. Com a amic, donim una
abraçada i tot el soport que vulgui; em fa falta en aquests moments. Però com a capellà,
perd vostè el temps amb mi".
Poc abans de les
dues de la tarda, els condemnats són conduïts al pati de l'aquarterament.
S'acomiaden del seu defensor, al qual regalen, com a record, un rellotge i un
encenedor. Després, pugen a un camió. Els acompanya una companyia amb bandera,
de la qual es designen 2 piquets d'afusellament, de vuit homes cadascun.
Mitja hora
després, tot ha acabat. De Galán, que ha cridat ell mateix l'ordre de
"Foc!", I de García Hernández queden dos cadàvers cosits a trets al
costat del polvorí de Fornillos. A Madrid, on l'aixecament republicà està també
en vies de fracassar, Alfons XIII i el president del Govern, general Dámaso
Berenguer, estan segurs que s'ha fet justícia. "Palau -declara el segon-
va quedar plenament convençut de l'exemplaritat de les execucions de Galán i
García Hernández, que evitaran la difusió d'idees revolucionàries a
l'Exèrcit".
Però és un
optimisme suïcida. La república té als seus màrtirs, els Herois de Jaca. També
té els seus dirigents, per més que ara estiguin fugits o esperin a la presó a
ser jutjats. I té al seu favor a un considerable percentatge de l'opinió
pública, que no deixarà de créixer fins que, quatre mesos després, es desbordi
en massives manifestacions populars que donaran el cop de gràcia al trontollant règim monàrquic.
A vegades es
perillos deixar als jutges els assumptes que toquen resoldre als politics.
