Un experiment fallit
El
Tren Renard va ser un tren de carretera mixt (passatgers i
mercaderies) pensat per explotar aquells trajectes que no
justificaven la construcció d'una infraestructura ferroviària.
Consistia en un comboi articulat de tres o quatre cotxes de sis rodes
cadascun tirats per un locomóvil proveït d'un motor Daimler a
gasolina. Les rodes massisses permetien el seu desplaçament per les
carreteres convencionals enllaçant aquelles poblacions aïllades
mancats de transport públic. La màquina no arrossegava el tren sinó
que transmetia als vagons per mitjà d'un eix de propulsió contínua
la potència necessària per a cada un dels motors de cada vagó. La
màquina motriu, de 3,70 metres d'alt, 5,90 metres de llarg i 14
tones de pes, era de quatre cilindres i desenvolupava entre 70 i 75
cavalls de potència. Tenia una capacitat d'arrossegament de fins a
40 tones de pes repartides en plataformes o vagons amb capacitat de
carregar entre 8 i 10 tones cadascuna.
La velocitat màxima assolible en superfície plana era de 30 a 60 quilòmetres / hora i en rampes de fins a un 8% entre 15 i 20 quilòmetres / hora. Els cotxes de passatgers eren de primera i segona classe, amb capacitat per a 22 passatgers asseguts cada un.
La
Diputació de Barcelona, en
base a les possibilitats ofertes per la recentment aprovada Llei de
Ferrocarrils Secundaris de 26 març 1908 va voler prendre exemple del
model francès, motiu pel qual va patrocinar l'arribada d'un comboi i
així assajar la viabilitat d'aquest mitjà de transport tant en
zones urbanes com a les comarques pirinenques.
I
així va ser com un Tren Renard va arribar fins a Barcelona procedent
de França per via marítima. El comboi constava d'una locomotora,
dos cotxes de passatgers i un furgó. Va tenir com a lloc d'exposició
al passeig de Sant Joan, prop de l'Arc de Triomf, davant l'expectació
de nombrosos barcelonins. Altres fonts d'informació, però, fan
referència de la seva primera aparició en públic davant de la
plaça de la Universitat.
De seguida la premsa satírica van aprofitar l'ocasió per ridiculitzar-lo.
Dijous
19 març 1908 van començar oficialment els assajos de circulació,
pel que va ser convidat l'alcalde accidental Francesc Puig i Alfonso.
D'11: 00h. a 12: 00h. va circular per alguns carrers del casc antic
de la ciutat de les quals es desconeix el traçat. No obstant això,
la seva gran capacitat de traçar corbes molt tancades permetia el
pas i el gir per determinats carrers. Posteriorment va ascendir pel
passeig de Gràcia i a partir de les 15: 00h. va efectuar una
expedició fins al Tibidabo encara que amb problemes tècnics durant
el seu ascens per la carretera de l'Arrabassada.
Posteriorment es va definir un programa de visites: divendres dia 20, sortida de Barcelona a les 8: 00h., Menjar a Terrassa, sopar i descans a Caldes de Montbui; dissabte dia 21, menjar a Vic, sopar i descans a Sant Quirze de Besora; diumenge dia 22, sopar, menjar i descans en Berga; dilluns dia 23, sopar, menjar i descans a Manresa; dimarts dia 24, menjar a Igualada, sopar i descans a Sant Sadurní d'Anoia; i divendres dia 25, dinar a Vilafranca del Penedès i tornada a Barcelona.
El dilluns 30 de març va efectuar un viatge ascendint al cim del Tibidabo i baixant per Vallvidrera fins al centre de la ciutat. Després de ser exhibit a Barcelona, va començar una gira per Catalunya visitant els municipis de Terrassa (dimecres 1 d'abril al matí), Sant Feliu de Codines (dimecres 1 d'abril a la tarda), Vic (dijous 2 d'abril al migdia), Sant Quirze de Besora (dijous 2 d'abril a la tarda), Berga (divendres 3 d'abril), Manresa (dissabte 4 d'abril), Igualada (diumenge 5 d'abril al matí), Sant Sadurní d'Anoia (diumenge 5 d'abril a la tarda) i Vilafranca del Penedès (dilluns 6 d'abril). Va tornar novament a Barcelona el dimarts 7 d'abril a la nit.
El
diari "La Vanguardia" del 12 abril 1908 va dir referent a
això: "S'han donat ja per completament acabades les proves
oficials del tren Renard que ha recorregut amb èxit complet els més
importants pobles d'aquesta província, salvant tots els obstacles i
demostrant les seves excel·lents condicions pràctiques. els
avantatges del tren Renard, que ja va obtenir el vot favorable de la
comissió de la Diputació provincial que va anar a França a
estudiar-lo, han quedat plenament demostrades en les seves múltiples
excursions per les deficients carreteres que ha recorregut en període
de prova . En la seva última excursió va ser, per part dels
tècnics, objecte d'elogis sense reserva la facilitat amb que poden
manejar des del motor tots els carruatges que componen el tren per
gran que sigui el nombre d'aquests. Per arribar á aconseguir-ho ha
hagut necessitat de resoldre un problema de propulsió contínua que
no solament estableix la força del motor amb els cotxes que el
segueixen, sinó que marca les corbes-per aquell traçades amb la
mateixa exactitud i seguint matemàticament la petjada de les
primeres rodes.
De manera que per allà on passa el cotxe-motor sense
patir contratemps, necessàriament han de passar els cotxes que el
segueixen, per gran que sigui el risc. Es pot assegurar que s'ha
resolt en definitiva el vell plet dels ferrocarrils secundaris, ja
que amb els trens Renard tot això es redueix a enganxar després
d'un motor de gran potència dels vagons de càrrega si es tracta
d'organitzar un servei de mercaderies o trens de un xassís de
velocitat si s'organitza un de viatgers. Els avantatges són enormes,
perquè, a més de resultar innecessari tot el material immòbil que
fa falta per a l'estesa d'una línia fèrria, més les obres
importants que això significa, reuneix l'avantatge immens de
poder-se utilitzar el material exclusivament en aquelles línies on i
quan es tingui la seguretat de l'èxit econòmic.
Els convidats a
l'excursió de comiat van quedar molt complaguts de les explicacions
i dels obsequis de que van ser objecte per part del director de
l'empresa M. Dumas, qui els va atendre amb exquisida amabilitat".
Altres
municipis on va ser provat el Tren Renard va ser a Sant Adrià de
Besòs, Ripoll, Figueres, Olot, Tàrrega, Tremp i Flix, sempre per al
transport de materials pesants usats per a la construcció de grans
infraestructures com van ser per exemple les centrals tèrmiques.
A Barcelona, tot i que la premsa va fer repetidament referència als avantatges d'implantar aquest mitjà de transport i de l'èxit aconseguit en els assajos, els problemes tècnics que suposava la seva circulació pels carrers de la ciutat, sumat a la forta oposició de les companyies tramviàries davant d'una possible competència, aquest sistema de transport finalment es va descartar.
