dimarts, 20 de desembre del 2016

El tren Renard

Un experiment fallit



El Tren Renard va ser un tren de carretera mixt (passatgers i mercaderies) pensat per explotar aquells trajectes que no justificaven la construcció d'una infraestructura ferroviària. Consistia en un comboi articulat de tres o quatre cotxes de sis rodes cadascun tirats per un locomóvil proveït d'un motor Daimler a gasolina. Les rodes massisses permetien el seu desplaçament per les carreteres convencionals enllaçant aquelles poblacions aïllades mancats de transport públic. La màquina no arrossegava el tren sinó que transmetia als vagons per mitjà d'un eix de propulsió contínua la potència necessària per a cada un dels motors de cada vagó. La màquina motriu, de 3,70 metres d'alt, 5,90 metres de llarg i 14 tones de pes, era de quatre cilindres i desenvolupava entre 70 i 75 cavalls de potència. Tenia una capacitat d'arrossegament de fins a 40 tones de pes repartides en plataformes o vagons amb capacitat de carregar entre 8 i 10 tones cadascuna. 


La velocitat màxima assolible en superfície plana era de 30 a 60 quilòmetres / hora i en rampes de fins a un 8% entre 15 i 20 quilòmetres / hora. Els cotxes de passatgers eren de primera i segona classe, amb capacitat per a 22 passatgers asseguts cada un.

L'inventor va ser l'enginyer i coronel francès Charles Renard (Damblain, Vosges 1847 - Meudon 1905), responsable del disseny d'aeronaus i del seu famós dirigible La France de l'Exposició Universal de París de 1889. Per al desenvolupament d'aquest singular mitjà de transport es va fundar a París l'any 1876 la Société Française des Trains Renard. Encara que inicialment va idear el seu tren de carretera per a fins militars, va acabar aprofitant-se per a usos civils.
La Diputació de Barcelona, ​​en base a les possibilitats ofertes per la recentment aprovada Llei de Ferrocarrils Secundaris de 26 març 1908 va voler prendre exemple del model francès, motiu pel qual va patrocinar l'arribada d'un comboi i així assajar la viabilitat d'aquest mitjà de transport tant en zones urbanes com a les comarques pirinenques.

I així va ser com un Tren Renard va arribar fins a Barcelona procedent de França per via marítima. El comboi constava d'una locomotora, dos cotxes de passatgers i un furgó. Va tenir com a lloc d'exposició al passeig de Sant Joan, prop de l'Arc de Triomf, davant l'expectació de nombrosos barcelonins. Altres fonts d'informació, però, fan referència de la seva primera aparició en públic davant de la plaça de la Universitat.

De seguida la premsa satírica van aprofitar l'ocasió per ridiculitzar-lo.
Dijous 19 març 1908 van començar oficialment els assajos de circulació, pel que va ser convidat l'alcalde accidental Francesc Puig i Alfonso. D'11: 00h. a 12: 00h. va circular per alguns carrers del casc antic de la ciutat de les quals es desconeix el traçat. No obstant això, la seva gran capacitat de traçar corbes molt tancades permetia el pas i el gir per determinats carrers. Posteriorment va ascendir pel passeig de Gràcia i a partir de les 15: 00h. va efectuar una expedició fins al Tibidabo encara que amb problemes tècnics durant el seu ascens per la carretera de l'Arrabassada.

Posteriorment es va definir un programa de visites: divendres dia 20, sortida de Barcelona a les 8: 00h., Menjar a Terrassa, sopar i descans a Caldes de Montbui; dissabte dia 21, menjar a Vic, sopar i descans a Sant Quirze de Besora; diumenge dia 22, sopar, menjar i descans en Berga; dilluns dia 23, sopar, menjar i descans a Manresa; dimarts dia 24, menjar a Igualada, sopar i descans a Sant Sadurní d'Anoia; i divendres dia 25, dinar a Vilafranca del Penedès i tornada a Barcelona.

El dilluns 30 de març va efectuar un viatge ascendint al cim del Tibidabo i baixant per Vallvidrera fins al centre de la ciutat. Després de ser exhibit a Barcelona, ​​va començar una gira per Catalunya visitant els municipis de Terrassa (dimecres 1 d'abril al matí), Sant Feliu de Codines (dimecres 1 d'abril a la tarda), Vic (dijous 2 d'abril al migdia), Sant Quirze de Besora (dijous 2 d'abril a la tarda), Berga (divendres 3 d'abril), Manresa (dissabte 4 d'abril), Igualada (diumenge 5 d'abril al matí), Sant Sadurní d'Anoia (diumenge 5 d'abril a la tarda) i Vilafranca del Penedès (dilluns 6 d'abril). Va tornar novament a Barcelona el dimarts 7 d'abril a la nit.

El diari "La Vanguardia" del 12 abril 1908 va dir referent a això: "S'han donat ja per completament acabades les proves oficials del tren Renard que ha recorregut amb èxit complet els més importants pobles d'aquesta província, salvant tots els obstacles i demostrant les seves excel·lents condicions pràctiques. els avantatges del tren Renard, que ja va obtenir el vot favorable de la comissió de la Diputació provincial que va anar a França a estudiar-lo, han quedat plenament demostrades en les seves múltiples excursions per les deficients carreteres que ha recorregut en període de prova . En la seva última excursió va ser, per part dels tècnics, objecte d'elogis sense reserva la facilitat amb que poden manejar des del motor tots els carruatges que componen el tren per gran que sigui el nombre d'aquests. Per arribar á aconseguir-ho ha hagut necessitat de resoldre un problema de propulsió contínua que no solament estableix la força del motor amb els cotxes que el segueixen, sinó que marca les corbes-per aquell traçades amb la mateixa exactitud i seguint matemàticament la petjada de les primeres rodes.
De manera que per allà on passa el cotxe-motor sense patir contratemps, necessàriament han de passar els cotxes que el segueixen, per gran que sigui el risc. Es pot assegurar que s'ha resolt en definitiva el vell plet dels ferrocarrils secundaris, ja que amb els trens Renard tot això es redueix a enganxar després d'un motor de gran potència dels vagons de càrrega si es tracta d'organitzar un servei de mercaderies o trens de un xassís de velocitat si s'organitza un de viatgers. Els avantatges són enormes, perquè, a més de resultar innecessari tot el material immòbil que fa falta per a l'estesa d'una línia fèrria, més les obres importants que això significa, reuneix l'avantatge immens de poder-se utilitzar el material exclusivament en aquelles línies on i quan es tingui la seguretat de l'èxit econòmic.

Els convidats a l'excursió de comiat van quedar molt complaguts de les explicacions i dels obsequis de que van ser objecte per part del director de l'empresa M. Dumas, qui els va atendre amb exquisida amabilitat".
Altres municipis on va ser provat el Tren Renard va ser a Sant Adrià de Besòs, Ripoll, Figueres, Olot, Tàrrega, Tremp i Flix, sempre per al transport de materials pesants usats per a la construcció de grans infraestructures com van ser per exemple les centrals tèrmiques.

A Barcelona, ​​tot i que la premsa va fer repetidament referència als avantatges d'implantar aquest mitjà de transport i de l'èxit aconseguit en els assajos, els problemes tècnics que suposava la seva circulació pels carrers de la ciutat, sumat a la forta oposició de les companyies tramviàries davant d'una possible competència, aquest sistema de transport finalment es va descartar.




L'atac nord-americà de Doolittle contra el Japó va canviar el corrent de la Segona Guerra Mundial

Fa 80 anys: el Doolittle Raid va marcar el dia que sabíem que podríem guanyar la Segona Guerra Mundial. Com a patriòtic nord-americà, durant...