Bophal

                                                La mes gran catàstrofe química

Durant la nit del 2 al 3 de desembre de 1984 es va produir una fuita de 40 tones de gasos letals a la fàbrica de pesticides de la Union Carbide Corporation a Bhopal, Índia, que es pot catalogar com la major catàstrofe química de la història. Els gasos, que es van escapar d'un dels tancs durant les operacions rutinàries de manteniment, incloïen isocianat de metil i cianur d'hidrogen entre altres substàncies tòxiques.

Es calcula que, al tercer dia del desastre, havien mort unes 8.000 persones per exposició directa als gasos. Lamentablement, la nit del desastre va ser només el començament d'una tragèdia que encara no ha arribat a la seva fi. La multinacional Union Carbide va abandonar la fàbrica, deixant enrere grans quantitats de substàncies perilloses i, al poble de Bhopal, un subministrament d'aigua contaminada i un llegat tòxic que encara avui li causa danys.
Union Carbide va intentar declinar la responsabilitat per les vides que es va cobrar el desastre i va pagar una indemnització totalment inadequada al govern de l'Índia. Actualment, aproximadament 520.000 de les persones exposades als gasos poden tenir substàncies tòxiques en el seu flux sanguini i els fills dels afectats s'enfronten a les seqüeles d'aquest llegat tòxic. Els més de 150.000 malalts crònics que van sobreviure a la catàstrofe segueixen necessitant tractament mèdic.

La catàstrofe
La nit de la catàstrofe, sis de les mesures de seguretat dissenyades per prevenir una fuita de gas no van funcionar bé, van ser desconnectades o van resultar inadequades. A més, es va desconnectar la sirena d'alarma.
Els gasos van cremar els ulls i les vies respiratòries de la gent, es van introduir en el seu corrent sanguini i van danyar pràcticament tots els seus sistemes corporals. Molts van morir en els seus llits, altres van sortir a batzegades de les seves cases, cecs i ofegant-se, i van morir al carrer.
Molts altres van morir després d'arribar a un hospital o a un centre d'auxili. Els efectes immediats de la inhalació van ser vòmits i irritació dels ulls, el nas i la gola, i moltes de les morts es van produir per insuficiència respiratòria. En alguns casos, els gasos tòxics van provocar que els pulmons s'omplissin de líquids; en d'altres, l'ofec es va produir per obstrucció dels bronquis. Molts dels que van sobreviure aquell primer dia van patir danys en les funcions respiratòries. Estudis posteriors dels supervivents també han trobat problemes neurològics, incloent mals de cap, problemes d'equilibri, depressió, fatiga, irritabilitat i danys en els sistemes musculoesquelètic, reproductiu i immunològic.

Les companyies Union Carbide i Dow Chemical es fusionen en 1999, Union Carbide i la multinacional Dow Chemical van anunciar la seva intenció de fusionar-se. En comprar Union Carbide per un total de 9.300 milions de dòlars (10.319.000 d'euros aproximadament), Dow Chemical va esdevenir la companyia química més important del món. Dow no només va comprar els actius d'Union Carbide, també va adquirir les seves obligacions.

Tot i això, s'ha negat a acceptar responsabilitats morals per les operacions d'Union Carbide a Bhopal. Mentre s'intenta provar la responsabilitat legal de la multinacional en els tribunals nord-americans, el poble de Bhopal continua patint les seqüeles de la catàstrofe i l'exposició a tòxics en les instal·lacions industrials abandonades.
Segons Dow, les dues empreses han sumat uns ingressos anuals de més de 24.000 milions de dòlars (26.172.000 d'euros aproximadament) i un actiu de més de 30.000 milions de dòlars (32.715.000 d'euros).
Al novembre de 2000, durant la seva primera conferència de premsa, el nou president del consell d'administració de Dow, Michael D. Parker, va elogiar l'acció d'Union Carbide a Bhopal: 'Per descomptat, som plenament conscients de l'assumpte de Bhopal i del fet que aquest particular incident s'associa amb Union Carbide, però Union Carbide ha fet tot el necessari per oferir els programes de seguretat, salut i medi ambient adequats .

Després de l'accident de Bhopal es van endurir les normatives de seguretat química i mediambiental de molts països. Als Estats Units, es va aprovar la legislació sobre el dret a la informació i la indústria química va desenvolupar codis de pràctiques com el de Cura Responsable. Com afirmava Sam Smolik, el vicepresident de Dow per al medi ambient, la salut i la seguretat, en un discurs recent: 'l'horrible tragèdia de Bhopal, del 1984, ha servit per despertar a tota la indústria'. Però les reformes encara no han anat tot el lluny que devien, i han beneficiat poc a la gent més afectada pel desastre, la reclamació d'una indemnització adequada i d'una neteja del lloc segueix sent ignorada.

Justícia per a Bhopal
Es va demanar a Union Carbide que indemnitzés els afectats de Bhopal per la pèrdua de la seva capacitat per a treballar. Després de cinc anys de lluita legal, el govern indi va acceptar un acord extrajudicial per 470 milions de dòlars (uns 512.500.000 d'euros), que es va signar al febrer de 1989. Aquest havia de ser la resolució definitiva de tota responsabilitat civil. La indemnització mitjana per danys personals va ser d'entre 370 i 533 dòlars (entre 403 i 581 euros) per persona, escassament els diners necessaris per cobrir les despeses mèdiques de cinc anys. Molts dels afectats i dels seus fills estaran malalts tota la seva vida. Les organitzacions locals de supervivents calculen que continuen morint entre 10 i 15 persones cada mes com a conseqüència de malalties relacionades amb l'exposició a gasos tòxics. Des de 1984 s'han iniciat més de 140 causes civils en els tribunals federals dels Estats Units a favor de les víctimes i dels supervivents, en un intent d'obtenir una indemnització apropiada per a ells.