Un crim d'Estat |
| Monument a Ramon Cabrera a Morella |
Després
de l'execució en Miranda d'Ebre del líder carlista alcañizano D.
Manuel Carnicer, a l'abril de 1835, Ramon Cabrera va assumir el
comandament de les partides carlines que operaven al Baix Aragó. El
seu caràcter fred i agressiu va desencadenar una espiral de
violència, que va culminar amb l'assassinat de la seva anciana mare,
en un execrable crim d'Estat, i va continuar amb les represàlies de
Cabrera.
FULGURANT ASCENS MILITAR
Ramon Cabrera, el seminarista tortosí, que havia abandonat els seus estudis eclesiàstics el 1833, es va incorporar el 16 de novembre del mateix any a la rebel·lió carlina, poc després que Morella caigués en mans de l'exèrcit isabelí. De seguida es va convertir en capitost de la seva pròpia partida, amb notable èxit en les seves correries guerrilleres pel Baix Aragó i el Maestrat. El 1934, amb només 28 anys, va ser ascendit a coronel pel pretendent Carles V. I el 1835, després de la mort de Carnicer, va ser nomenat Comandant General interí de tot el Baix Aragó.
Tenia el seu cau a Beseit. El agrest territori dels Ports li servia de punt de partida per als seus atacs i com a refugi en els seus retirades. En els seus correries pels pobles de la contornada, reclutava homes, requisava queviures, cobrava impostos revolucionaris i exigia, sota amenaça, la col·laboració d'autoritats i camperols en serveis de missatgeria entre les partides revoltades i vigilància dels moviments de tropes governamentals.
Exigia amb rigor el compliment dels seus mandats i aplicava càstigs exemplars als que els ignoraven o incomplien. Durant una de les seves correries, que va passar per Fórnols, compta Francesc Foz en les seves memòries, que li va ordenar a ell i dos veïns més, que apostessin per la nit en tres camins diferents que condueixen al poble. Havien de vigilar l'eventual arribada de tropes governamentals i els va etzibar: "Mireu paisans, que si no compliu bé el que us comandament, us afusallaré, perquè a mi el mateix em fa el afusellar un home que a un gos".
FULGURANT ASCENS MILITAR
Ramon Cabrera, el seminarista tortosí, que havia abandonat els seus estudis eclesiàstics el 1833, es va incorporar el 16 de novembre del mateix any a la rebel·lió carlina, poc després que Morella caigués en mans de l'exèrcit isabelí. De seguida es va convertir en capitost de la seva pròpia partida, amb notable èxit en les seves correries guerrilleres pel Baix Aragó i el Maestrat. El 1934, amb només 28 anys, va ser ascendit a coronel pel pretendent Carles V. I el 1835, després de la mort de Carnicer, va ser nomenat Comandant General interí de tot el Baix Aragó.
Tenia el seu cau a Beseit. El agrest territori dels Ports li servia de punt de partida per als seus atacs i com a refugi en els seus retirades. En els seus correries pels pobles de la contornada, reclutava homes, requisava queviures, cobrava impostos revolucionaris i exigia, sota amenaça, la col·laboració d'autoritats i camperols en serveis de missatgeria entre les partides revoltades i vigilància dels moviments de tropes governamentals.
Exigia amb rigor el compliment dels seus mandats i aplicava càstigs exemplars als que els ignoraven o incomplien. Durant una de les seves correries, que va passar per Fórnols, compta Francesc Foz en les seves memòries, que li va ordenar a ell i dos veïns més, que apostessin per la nit en tres camins diferents que condueixen al poble. Havien de vigilar l'eventual arribada de tropes governamentals i els va etzibar: "Mireu paisans, que si no compliu bé el que us comandament, us afusallaré, perquè a mi el mateix em fa el afusellar un home que a un gos".
 |
| Ramon Cabrera |
AFUSELLAMENT DELS ALCALDES DE TORRECILLA I VALDEALGORFA
Per escarment i exemplaritat dels que incomplissin les seves ordres, va castigar severament els actes de les autoritats locals quan no es van sotmetre a les seves exigències.
El 6 febrer 1836 Cabrera va ordenar l'afusellament dels alcaldes de Torrecilla (Alejandro Burgués) i Valdealgorfa (Francisco Zapater), per facilitar informes a les autoritats liberals segons alguns historiadors. No obstant això Francisco Foz, en les seves memòries, atribueix aquestes morts a un altre motiu: "Cabrera va fer algunes comandes de racions de boca per alimentar a les seves tropes. Els alcaldes d'aquests pobles, bé perquè els fos més fàcil la conducció de la comanda, o per alguna altra mira que jo ignoro, li van presentar la comanda en diners. Però Cabrera, bé perquè li semblés allò una desobediència o insult, ho va prendre tan pit dalt que va manar fossin afusellats. El que es va verificar en els portals del poble de la Fresneda, sense contemplació ni compassió. Sense que valguessin els molts esforços i influències de persones importants que intervinguessin per veure si es podia remeiar. Contestant tan sols que els seus soldats no s'alimentaven amb diners sinó amb substàncies alimentàries ".
AFUSELLAMENT DE LA
MARE DE CABRERA
Estendre el terror entre els alcaldes del Baix Aragó. En aquestes circumstàncies van sorgir seriosos dubtes sobre la futura col·laboració dels mateixos en favor de l'exèrcit governamental. En aquesta situació el general Agustín Nogueras, cap de l'exèrcit isabelí al Baix Aragó, amb la ratificació d'Espoz i Mina, en aquell temps Capità General de Catalunya, va ordenar com a represàlia l'afusellament de l'anciana i innocent Maria Griñó, la mare de Ramon Cabrera.
L'execució de Maria va tenir lloc a Tortosa el 16 de febrer, deu dies després dels afusellaments de la Fresneda. S'havia comès un crim d'Estat i, amb això, quedava tacava l'honorabilitat i es posava en dubte la legitimitat de les autoritats que havien encoratjat, ordenat i executat el crim.
FULMINANT REACCIÓ DEL "TIGRE"
La reacció de Cabrera no es va fer esperar. El 20 de febrer, als quatre dies de l'assassinat de la seva mare, va llançar desde
Estendre el terror entre els alcaldes del Baix Aragó. En aquestes circumstàncies van sorgir seriosos dubtes sobre la futura col·laboració dels mateixos en favor de l'exèrcit governamental. En aquesta situació el general Agustín Nogueras, cap de l'exèrcit isabelí al Baix Aragó, amb la ratificació d'Espoz i Mina, en aquell temps Capità General de Catalunya, va ordenar com a represàlia l'afusellament de l'anciana i innocent Maria Griñó, la mare de Ramon Cabrera.
L'execució de Maria va tenir lloc a Tortosa el 16 de febrer, deu dies després dels afusellaments de la Fresneda. S'havia comès un crim d'Estat i, amb això, quedava tacava l'honorabilitat i es posava en dubte la legitimitat de les autoritats que havien encoratjat, ordenat i executat el crim.
FULMINANT REACCIÓ DEL "TIGRE"
La reacció de Cabrera no es va fer esperar. El 20 de febrer, als quatre dies de l'assassinat de la seva mare, va llançar desde
Valderrobres una dura proclama contra el govern
i va manar afusellar quatre dones. Francisco Foz ho explica així:
"D'això va resultar el que era d'esperar: que Cabrera procedís
a les represàlies amb escreix, com va succeir a Vall de Roures el
20 de febrer de 1836, que va afusellar en un hort a Maria Roque,
esposa del coronel Fontiveros, i de Cinta Foz, Mariana Guàrdia i
Francisca Urquizu, només perquè pertanyien a famílies liberals.
Acte molt cruel i sanguinari i sense cap manera de ser. Perquè
¿quina culpa tenien les pobres senyores que els liberals de Tortosa
haguessin afusellat a la mare de Cabrera, perquè aquest afusellés a
quatre en represàlia de la seva mare, que només era una? Amb aquest
cas sagnant va posar un creu indeleble que mai s'esborrarà.
Desprenent d'això que aquella guerra va ser molt sagnant i
desastrosa per a la nació ".
