l'última invasió de l'illa
El duc Guillem de Normandia travessa en 1066 al Canal de la Manxa per reclamar el tron anglès. Les seves tropes formades per 60.000 homes, amb 104 cavallers, desembarquen el 28 de setembre sense cap resistència prop de Pevensey, a Sussex. Feia tot just tres dies que el rei Harold II havia derrotat l'invasor exèrcit noruec al pont de Stamford.
Guillem de Normandia
Les tropes normandes formades per arquers, soldats a cavall, gastadors de l'exèrcit, pontoners, fusters i ferrers van descarregar a la platja peça a peça tres castells de fusta. Guillermo va desembarcar el darrer de tots i al trepitjar sòl anglès va ensopegar i va caure a terra. Aquest es va aixecar amb un grapat de terra entre les mans nomenant posseïdor de la mateixa i de tan extensa com fos. Després l'exèrcit normand es va encaminar cap a la ciutat de Hastings.
Quan van tenir la
ciutat a la vista van instal·lar dos dels tres castells de fusta
traslladats on van dipositar els queviures i provisions. Diversos
cossos de la tropa van recórrer els voltants robant i incendiant
quant trobaven al seu pas. Els anglesos fugien i es refugiaven en les
esglésies comptant amb la pietat cristiana dels invasors, però els
normands no respectaven res.
El rei Harold va rebre la notícia a la ciutat de York i immediatament va emprendre marxa amb el seu exèrcit cap al sud. Durant el camí armaven a les milícies i els ordenaven que es dirigissin cap a Londres. Harold impacient per entrar en batalla es va dirigir a la trobada de Guillem amb un nombre de tropes inferior a les del normand esperant que la sorpresa pogués donar-li la victòria.
Guillermo avisat pels seus espies va aconseguir detenir l'avanç saxó i aquests veient fallit el seu atac per sorpresa, es van atrinxerar per fer front als organitzats normands. Alguns capitans saxons, veient la diferència d'efectius, aconsellen a Harold replegar-se a Londres assolant les terres en la seva retirada perquè Guillem no pugui proveir-se. El rei saxó decideix mantenir les seves posicions i no retrocedir. Guillem li ofereix tres possibilitats a Harold, abdicar a favor seu, ajornar el conflicte i que el Papa arbitri o decidir la querella en combat singular. El monarca saxó rebutja totes les proposicions i s'afanya a la batalla.
El rei Harold va rebre la notícia a la ciutat de York i immediatament va emprendre marxa amb el seu exèrcit cap al sud. Durant el camí armaven a les milícies i els ordenaven que es dirigissin cap a Londres. Harold impacient per entrar en batalla es va dirigir a la trobada de Guillem amb un nombre de tropes inferior a les del normand esperant que la sorpresa pogués donar-li la victòria.
Guillermo avisat pels seus espies va aconseguir detenir l'avanç saxó i aquests veient fallit el seu atac per sorpresa, es van atrinxerar per fer front als organitzats normands. Alguns capitans saxons, veient la diferència d'efectius, aconsellen a Harold replegar-se a Londres assolant les terres en la seva retirada perquè Guillem no pugui proveir-se. El rei saxó decideix mantenir les seves posicions i no retrocedir. Guillem li ofereix tres possibilitats a Harold, abdicar a favor seu, ajornar el conflicte i que el Papa arbitri o decidir la querella en combat singular. El monarca saxó rebutja totes les proposicions i s'afanya a la batalla.
El matí del 14 d'octubre al camp normand, el Bisbe Bayeux va celebrar missa i va beneir les tropes, seguidament va muntar a cavall i va fer formar els seus cavallers. L'exèrcit es va dividir en tres columnes, i el duc Guillem a lloms d'un cavall espanyol va dirigir personalment una d'elles. Els arquers i ballesters van començar a disparar les seves fletxes i pedres sobre els anglosaxons, els infants i cavallers es van llançar a l'atac per forçar les defenses. Els saxons armats de destrals van rebre el primer atac aconseguint el replegament de les tropes normandes.
Guillem va ordenar de nou als arquers que llancessin les seves fletxes per sobre de les estacades de defensa i van aconseguir ferir a molts saxons, inclòs a Harold a qui una fletxa va travessar un ull, però tot i així continuo enviant les seves tropes. De nou els peons normands van tornar a l'atac i novament van ser repel·lits cap a un gran barranc on van ensopegar els seus cavalls i perint en gran nombre. Alguns normands van pensar que Guillem havia mort, però aquest els va sortir al pas per desmentir la notícia i obligar-los a continuar la lluita.
Batalla d'Hastings
Guillermo va ordenar a mil cavalls dirigir-se de nou cap a les defensses saxones i fugir en desbandada quant s'iniciés la lluita. Els saxons van mossegar l'ham i es van llançar destral en mà en la seva persecució. Un cos d'exèrcit normand apostat va sortir al seu pas mentre els genets donaven la volta prests a la batalla. Enmig del desordre generat els normands van aconseguir travessar les defenses saxones i lluitar cos a cos aferrissadament matant al rei Harold i als seus dos germans, Gurth i Lesfrino. Les restes de l'exèrcit anglès van lluitar coratjosament fins ben entrada la nit dispersant i perdent la vida la major part d'ells.
Batalla d'Hastings: Tapís de Beyeoux
A l'alba del dia següent Guillermo va formar a les seves tropes, 15.000 soldats normands havien perdut la vida, però la victòria estava del seu costat. El rei saxó va ser enterrat en un turó des de la qual es contemplava el mar, i on amb ell va morir l'antiga Anglaterra. Més tard es va edificar sobre el turó una abadia coneguda com Abadia de la Batalla, per complir la promesa feta per Guillermo a Sant Martí, patró de les Galias.
La mort del rei saxó, de bon nombre dels seus nobles i guerrers i la derrota del seu exèrcit van ser prdues impossibles de superar. Malgrat això els comtes Edwino i Morcar es van traslladar a Londres, on després de diverses deliberacions, l'arquebisbe de Canterbury, Stigand, va proclamar rei al únic plançó de sang reial, Guillem va marxar sobre Londres devastant en el seu camí les ciutats que va trobar. Ja a Londres va travessar el Tàmesi, a Wallingford. Davant el desesperat de la situació dels anglosaxons van lliurar la ciutat a Guillem que va ser proclamat rei a l'abadia de Westminster. La dominació normanda havia començat.
