La història del motor rotatiu es remunta a 1924, quan l'alemany Felix Wankel va començar a treballar en la seva idea d'un motor en el qual els pistons eren substituïts per un rotor. A la dècada dels anys 30, el jove Wankel va rebre el suport de les autoritats nazis.
No obstant això, la l'esclat de la II Guerra Mundial i la posterior derrota de l'III Reich, van paralitzar els treballs, que després de la fi del conflicte van ser represos per Wankel i el fabricant de motocicletes NSU, en l'avui extinta República Democràtica Alemanya.
El primer prototip, un monorotor batejat DKM, va veure la llum el 1957. No obstant això, el motor era massa complicat, de manera que un any més tard NSU va produir el KKM, una mecànica de 400 cc. reconegut com el primer propulsor rotatiu de la història. Aquesta mecànica es veia afectada per nombrosos problemes: fortes vibracions a baixa velocitat, alt consum d'oli i molt poc parell.
Tsuneji Matsuda, llavors president de Mazda, va veure l'immens potencial d'aquest motor i després de llargues negociacions, al juliol de 1961 la companyia d'Hiroshima va signar un acord de cooperació amb NSU per al desenvolupament de la mecànica rotativa. També Mercedes Benz es va interessar per aquesta planta motriu i va desenvolupar el prototip C111, que no va tenir continuïtat. NSU també va arribar a produir els seus propis automòbils amb motor rotatiu, però aquestes mecàniques es van rebel·lar poc fiables.
Després d'examinar una unitat Wankel, Mazda va crear un grup tècnic d'estudi, que va iniciar el desenvolupament de la seva pròpia versió del motor Wankel. La primera unitat va ser completada al novembre de 1961. Però aquesta presentava el mateix problema que el NSU: les vibracions del rotor danyaven les parets de la cambra de combustió.
 |
| Kenichi Yamamoto |
De forma paral·lela, la marca japonesa havia provat motors de dos, tres i quatre rotors, tots els quals obtenien millors xifres de parell i reduïen les vibracions de la versió monorrotor.
El primer rotatiu
Aquell mateix any Mazda va produir la primera unitat de proves: el L8A, 1 birrotor de 798cc, de prestacions equivalents a un sis cilindres convencional. Aquesta unitat va ser muntada en un dels primers prototips del Cosmo Sport, un esportiu concebut específicament pel fabricant japonès per muntar el RE (sigles angleses de Rotary cerca o motor rotatiu).
Al desembre de 1964 va estar disponible la primera unitat del RE tipus 3820, també birrotor però de 1,082 litres de cubicatge. Després 600.000 quilòmetres de proves realitzades per 60 vehicles, el 30 maig 1967 Mazda posava a la venda a Japó el Cosmo Sport, el primer automòbil amb motor birrotor de la història. El seu propulsor, de 998 cc., Rendia 110 cavalls a 7.000 voltes. Un any més tard, el vehicle acabava en quarta posició en el Marathon de la Route, en dura competència amb els millors cotxes europeus del moment.
El 1970 van començar les exportacions dels Mazda de motor rotatiu. Dotats amb un catalitzador de disseny propi, els rotatius de la marca japonesa van figurar entre els primers vehicles capaços de superar amb èxit les llavors rigoroses normes anticontaminació imposades per la Llei Muskie, que va obligar a moltes marques a abandonar el lucratiu mercat californià. També per aquella època van començar a arribar a Espanya els Mazda RX-2 i RX-3, primers cotxes amb motor rotatiu comercialitzats en aquest país.
La primera crisi del petroli que, el 1973, va seguir a la guerra àrab-israeliana del Yom Kippur, va ser un dur cop per als RE. Aquests motors obtenien rendiments inusitats per a l'època -110 cavalls de potència amb tan sols 1.082 Cc.-, però requerien molt combustible. En vista d'això Mazda va llançar el Pla Phoenix, l'objectiu inicial era reduir els consums en un 20%, xifra que posteriorment va elevar fins al 40%.
 |
| El Savanna RX-7 |
El 1978, el fabricant japonès va llançar l'esportiu Savanna RX-7, que muntava el 12A, el primer motor rotatiu producte del Pla Phoenix. Amb una cilindrada de 1.146 cc. aquesta planta motriu rendia 130 cavalls a 7.000 revolucions. Posteriorment aquesta mecànica va ser refinada i dotada de turbocompressor. Dit propulsor, batejat com 13B i que produïa 180 cavalls, es va muntar al Cosmo RE Turbo, l'automòbil japonès de sèrie més ràpid de la seva època.
A mitjans dels anys 80, es va introduir la injecció en els motors RE, el que va contribuir a millorar les seves prestacions i a reduir encara més els consums. Posteriorment el motor va rebre un turbo de doble etapa, que destacava per la immediatesa i suavitat de la seva resposta respecte a l'anterior versió turboalimentada. El 1989, aquest propulsor va rebre un nou turbo que incrementava la xifra de parell a baixes revolucions i millorava la resposta.
El següent pas va arribar a l'abril de 1990, quan Mazda va llançar l'Euns Cosmo. Aquest esportiu 2 + 2 muntava el motor rotatiu 20B REW, la primera planta motriu amb tres rotors de la història. Aquesta mecànica de 1.962 cc. produïa 280 cavalls de potència a 6.500 revolucions per minut i oferia una xifra de parell 41,0 kgm a 3.000 voltes. Entre d'altres refinaments, el Eunos Cosmo comptava amb suspensió, canvi automàtic i sistema d'aire condicionat gestionats electrónicamente.Tercera generació Vint mesos més tard, al desembre de 1991, el fabricant d'Hiroshima iniciava la comercialització de la tercera generació del RX-7. Aquest vehicle muntava el motor 13B REW que, igual que el 20B REW, muntava dos turbos seqüencials. Gràcies a aquesta configuració, els 1.308 cc. produïen uns impressionants 255 cavalls a 6.500 revolucions i 30,0 metres per quilogram a 5.000 voltes. El 1998, gràcies a diversos retocs, la potència d'aquest propulsor va créixer fins als 280 cavalls. La última evolució del motor rotatiu ha estat el Renesis, presentat en la 36a edició del Saló de Tòquio, i que equipa als RX-8. Les millores han estat nombroses: s'han optimitzat els sistemes d'admissió i escapament, s'ha millorat la resposta, s'han reduït les vibracions, i alhora que s'han reduït els consums i les emissions i s'ha alleugerit el pes d'aquesta mecànica. Gràcies a aquestes modificacions s'ha aconseguit que un motor atmosfèric de 1.308 cc. lliuri fins a 237 cavalls a 8.200 revolucions per minut, potència equivalent a la d'un propulsor de sis cilindres i més de tres litres de cilindrada, i generi un parell de 21,5 kgm a 5.000 voltes, xifra pròpia d'una mecànica de dos litres.
