 |
Carlemany
|
El sistema de marques va tenir lloc durant l'anomenat Imperi Carolingi. Un imperi que tractava de recuperar la idea de l'Imperi Romà d'Occident, desaparegut segles abans, però que encara perdurava en la memòria dels pobles europeus. Fruit d'aquesta idea, Carlemany va realitzar una política d'expansió territorial. Una de les consecuencas de la seva política d'expansió territorial va ser la necessitat de crear marques territorials a les fronteres del seu imperi.
Durant aquest regnat de Carlemany, les marques van ser els territoris fronterers que havien estat conquistats des que va accedir al tron en l'any 771. Aquests territoris fronterers tenien un estatut diferent de la resta de territoris de l'Imperi Carolingi, els quals estaven vigilats pels missi dominici.
Les marques, en canvi, estaven encomanades a un marquès o margrave, que era el cap militar i exercia les mateixes funcions administratives que qualsevol altre comte en la seva demarcació, és a dir, posseïa poders civils i militars.
Amb aquest sistema de marques, Carlemany pretenia crear un matalàs territorial entre l'Imperi Carolingi i els enemics de fora de la frontera. Això s'aconseguia ja que les marques estaven en permanent alarma militar, estant ben dotats militarment per a qualsevol enfrontament.
La distribució territorial de les marques
Territorialment, aquestes marques es trobaven en els límits de l'Imperi Carolingi, sent les més importants la Marca Hispànica al Nord-est de la Península Ibèrica per fer front als musulmans, la Marca Caríntia i la Marca de Panonia al Sud-est de Germania per fer front als ávaros, la Marca Bretona per fer front als bretons, la Marca del Friuli per fer front als magiars i la Marca Turíngia per fer front a sorbios i txecs.
La Marca Hispànica va ser el territori que comprenia la frontera al Nord-est de la Península Ibèrica. Aquesta marca tenia com a objectiu ser el matalàs territorial enfront dels musulmans d'Al-Andalus. La Marca Hispànica sorgeix després de la intervenció dels francs al nord peninsular, en ocasions amb suport de la població autòctona de religió cristiana. A poc a poc es van anar conquerint territoris, amb el que es va aconseguir frenar la invasió musulmana i establir territoris que serien la base de la Reconquesta cristiana de la Península Ibèrica.
La Marca Hispànica estava formada per quantitat de comtats. Aquests comtats eren dependents dels reis carolingis, encara que amb el pas del temps eren cada vegada menys dependents del poder reial franc i van anar consolidant la seva autonomia. A mesura que l'Imperi Carolingi entrava en crisi, alguns d'aquests comtats es van anar fent cada vegada més independents, fins que van arribar a formar entitats polítiques pròpies.
Aquests territoris de la Marca Hispànica són de gran rellevància ja que seran origen de futurs estats medievals. Així, es destaca Pamplona, constituït en regne al segle IX; Aragó, sent comtat independent en l'any 809; i el comtat de Barcelona, que amb el pas del temps es va convertir en hegemònic sobre els comtats catalans.
