Les bombes de Palomares

                         Un accident nuclear a Almeria

Fraga i l ambaixador dels EEUU banyanse a Palomares

El 17 gener 1966 el cel era blau el mar picat i hi havien fortes ratxes de vent. El sol de l'hivern tot just escalfava el desert d'Almeria. A les 9.22 hores del matí , quatre avions militars s'albiren des de la pedania de Palomares (Almeria) com tantes altres vegades des del començament de l'anomenada Guerra Freda. Però aquell dia alguna cosa era diferent.

Mentre dos d'ells esperaven el seu torn, un bombarder B-52, que havia de tornar als EUA després que el comandament militar decidís que no havia de llançar les quatre bombes atòmiques que portava dins sobre territori rus, s'acostava a l'avió d'abastiment que havia de recarregar els seus tancs de combustible quan els pilots del B-52 van notar que alguna cosa anava malament.

Abastiment d' un B-52

L' accident

Tot d'una, l'avió de reabastiment va començar a cremar  i els tripulants del bombarder van accionar els seients injectables i van abandonar la nau, conscients que no serien capaços de reconduir la situació. Només quatre dels set tripulants del B-52 van sobreviure. Ningú en l'altra aeronau.
Les quatre bombes termonuclears -65 vegades més destructives que les de Hiroshima-, barrejades amb una pluja de trossos de tots dos avions, en flames  van caure sobre aquest petit poble d'Almeria. Cap de les bombes va esclatar i ni un sol dels trossos ardents dels avions va causar cap mal. Una d'elles va caure al mar provocant una massiva operació de recerca i rescat enmig del més absolut secretisme imposat pel Pentàgon i la dictadura de Franco. I dues de les que van xocar amb el terra es van trencar contaminant amb plutoni una enorme zona i segellant a Palomares amb l'etiqueta nuclear per sempre.

El cèlebre bany en aigües de Palomares del llavors ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga, menys de dos mesos després de l'accident per demostrar que no existia radioactivitat a la zona, no va ser l'únic intent d'ocultar la veritable importància de la ruptura d'aquelles bombes.

"S'han pres totes les mesures per assegurar que les zones afectades quedin completament netes". José María Otero Navascués, president de la Junta d'Energia Nuclear. 2 març 1966.
"Hem aconseguit el nostre propòsit de deixar la zona de Palomares a les mateixes condicions en què estava abans de l'accident". General Delmar Wilson, comandant de la XVI Força Aèria dels EUA. 22 març 1966.
Durant cinc dècades les autoritats espanyoles i nord-americanes han jugat a l'ocultisme i la desinformació. L'exèrcit nord-americà, amb ajuda de la Guàrdia Civil, va netejar i es va dur a territori dels EUA la terra i restes vegetals contaminades de 25.000 metres quadrats de terreny. En total, 1.400 tones, segons el CSN,

Però, tot i el triomfalisme de les autoritats després de la primera neteja de la zona, tant Espanya com els EUA sabien que els treballs a Palomares portarien anys. La col·laboració entre els dos països per fer un seguiment de la zona ha tingut alts i baixos, però s'ha mantingut fins a l'actualitat formalitzada amb el nom del projecte Indalo, dut a terme per l'antiga Junta d'Energia Nuclear, actual Ciemat. El finançament americana al projecte es va mantenir fins l'any 2009. En 2010 decideixen que ja no posaran més diners, que no té sentit seguir aportant fons.
 

Llavors, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero canvia el rumb del Ciemat. "El nou director, Juan Antonio Rubio, i l'investigador Carlos Sancho proposen una cosa que en aquell moment semblava molt revolucionaria i pel que alguns els diuen que estan bojos: fer un mapa radiològic en 3D per saber exactament si és veritat o no que hi realment no hi ha perill i, si n'hi ha, saber on està el perill ",

Per a això, aconsegueixen de nou diners dels EUA i porten a terme un treball que després avalarien els majors especialistes nuclears del món. El resultat del seu estudi dista molt de la realitat que va vendre Espanya durant dècades. Encara queden restes de poloni radioactiu -i de l'isòtop en el qual es transforma, el americi- a les terres de cultiu i en les muntanyes de Palomares. Encara s' ha de fer  la neteja definitiva i els experts del Ciemat elaboren un Pla de Rehabilitació de Palomares amb el que donen un ultimàtum als EUA. El cost del programa ascendiria a 31 milions d'euros, excloent la gestió dels residus radioactius. Però què es farà amb els prop de 50.000 metres cúbics de materials que contenen radioactivitat?