diumenge, 12 de febrer del 2017

La mort d'Amado Balmes


Una mort molt oportuna



La possibilitat que Franco orquestrés l'assassinat d'un general per assegurar el seu cop d'Estat el juliol de 1936 mostra una imatge maquiavèl·lica del dictador, capaç de tot per aconseguir els seus fins, afirma l'historiador Àngel Viñas, que va publicar un llibre sobre aquest misteriós episodi. Va ser "un assassinat, planificat amb premeditació i traïdoria, impecablement executat", escriu Viñas a La conspiració del general Franco, on desenvolupa, amb una tasca gairebé detectivesca, el seu convenciment sobre aquestes afirmacions.

El mort, d'un tret a l'estómac el 16 de juliol de 1936, va ser el general Amado Balmes, governador militar de Gran Canària, i el mòbil del presumpte crim va ser, d'una banda, la fidelitat de les guarnicions d'aquest arxipèlag a la revolta que començaria al nord del Marroc i garantir que Franco pogués viatjar-hi en avió per encapçalar la rebel·lió el 18 de juliol. "Franco matava dos ocells d'un tret", explica Viñas desgranant el procés investigador que el va portar a aquestes conclusions, que s'oposen a la versió que sempre va donar el franquisme sobre la mort de Balmes, la d'un desafortunat accident quan intentava netejar una pistola encasquetada. "Que un general expert en armes es posi una pistola al  ventre per desencasquillarla és tècnicament una estupidesa i possiblement impossible amb una pistola astra del nou llarg, com em va assenyalar un expert en armament", precisa l'historiador.
General Amado Balmes

Les sospites van ser prenent forma quan Viñas va consultar les memòries del jutge militar que va instruir les diligències de la mort de Balmes, on "s'adverteixen multitud de coses sense sentit i apunten que són falses en molts aspectes".Viñas, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i ex diplomàtic, explica que es va posar després de la pista de la seva teoria quan investigava a Canàries el paper exercit per la diplomàcia i els serveis secrets britànics en la Guerra Civil (1936-1939), un altre de els temes que aborda amb detall l'historiador en aquest llibre. "Volia desentranyar per què Gran Bretanya es va comportar com ho va fer amb la República espanyola durant la Guerra Civil, no d'una manera neutral sinó en una situació de franca hostilitat", diu Viñas.
Tirant d'aquest cabdell l'historiador va arribar al Dragon Rapide, l'avió De Havilland DH.89 que portaria a Franco al Marroc i que, com subratlla l'autor, "era clarament una qüestió britànica", ja que l'operació, encara finançada pels conspiradors espanyols , comptava amb l'anuència de Londres. Viñas recorda que els altres passatgers del Dragon Rapide eren Hugh Pollard, vinculat en el passat a la intel·ligència britànica, la seva filla Diana i una altra dona, Dorothy Watson.


Una altra clau que va portar a l'historiador a posar en dubte tot el que la historiografia franquista havia explicat sobre la mort del governador militar de Gran Canària va ser una incòmoda conversa que van mantenir al maig de 1936 aquest general i el mateix Franco, de la qual no se sabia res i de la qual va ser testimoni un dels ajudants de Balmes. El dictador "tenia un calendari molt atapeït per participar en la revolta i no podia aturar-se en escaramusses sobre si Balmes es sumava o no a l'aixecament militar", afegeix.


Finalment, l'excusa de participar en el sepeli de Balmes el 17 de juliol a Las Palmas li va permetre a Franco abordar "oportunament" el Dragon Rapide el 18 de juliol i arribar a temps al Marroc per posar en marxa la revolta militar que desencadenaria la Guerra civil, mentre deixava sota control dels seus fidels la guarnició de la capital canària. Aquest episodi mostra "la imatge d'un Franco maquiavèl·lic, d'un home difícil de penetrar i interpretar", diu Viñas, que confia que algun dia es puguin trobar els documents que demostrin les sospites que desenvolupa aquest llibre, d'altra banda ja temptejades per el també historiador Paul Preston en la seva biografia sobre el dictador, mort el 1975.


L'atac nord-americà de Doolittle contra el Japó va canviar el corrent de la Segona Guerra Mundial

Fa 80 anys: el Doolittle Raid va marcar el dia que sabíem que podríem guanyar la Segona Guerra Mundial. Com a patriòtic nord-americà, durant...