Els fanals de Pere Falqués

El modernista del ferro

Els fanals de Pere Falqués són rotunds i multifuncionals, proporcionen enllumenat urbà i de vianants i serveixen de repòs al vianant a més de ser espectaculars. Tant si són de pedra i forja, amb fosa i vidre, de granit o amb preciosistes combinacions de trencadís; bé de pedra picada, ben recobertes amb aplics metàl·lics, no passen desapercebudes, sent per si mateixes un element escultòric més de servir per al que van ser dissenyades. Quatre obres d'Antoni Gaudí compten amb la il·luminació de Pere Falqués.

Les primeres a què farem referència daten de 1897. Estan situades al llarg del passeig barceloní de Lluís Companys fins a la seva confluència amb el passeig de Pujades, precisament en el tram on es troba una de les entrades principals del Parc de la Ciutadella, obra de Gaudí. Aquests fanals presenten una base quadrada de pedra amb adorns, tenen un banc per costat i dos braços de ferro que s'eleven en ve animats per una recreació de fulles. La part metàl·lica està pintada de verd penicil·lina en to pastís.

Les segones, col·locades al Passeig de Gràcia barceloní el 1906, estan considerades les més notables, donant el contrapunt turístic a la Casa Batlló i la Pedrera, les dues finques més mediàtiques d'Antoni Gaudí. Aquests fanals compostos per gairebé trenta bancs amb els seus corresponents llums per voreres i calçada, són unes peces de mobiliari urbà que s'han convertit pel seu disseny i funcionalitat en un dels elements més fotografiats de la ciutat, el que no és d'estranyar, doncs Falqués va malbaratar imaginació i gràcia en el seu disseny. S'inicia amb un banc arrodonit recobert per fragments de rajola, el conegut trencadís gaudinià que col·labora a la seva neteja i brillantor, ja que al no precisar pintura evita que els seients es desenganxin i només amb ajuda de la pluja solen mantenir-se en força bones condicions.

Si ens fixem en el seu únic braç que corba sobre la via, al qual algú va denominar Un cop de fuet, veurem que imita al nervi d'una pèrgola sobre el qual grimparà una enfiladissa de fulles similars a les d'una parra, a la qual s'uneixen altres de palmera i fileres de creus eixamplades. Hi ha la corona dels reis d'Aragó i l'escut de Barcelona sobre el qual apareix la coneguda ratapinyada, símbol de fortuna del rei Jaume I des que conquistés València i que aquí ha sobreviscut a la seva eliminació dels carrers barcelonins.
Els tercers i últims fanals de Falqués que acompanyen avui a la també darrera obra de Gaudí, el temple de la Sagrada Família, es troben a la confluència de l'avinguda Gaudí amb la plaça de la Sagrada Família i podria dir-se que ho fan per una certa predestinació. En origen la seva construcció estava destinada a un altre emplaçament molt diferent, on va passar 51 anys.

Es tractava de la confluència del passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal on formava el 1907, any de la seva col·locació, una rotonda natural que l'Ajuntament va fer ressaltar col·locant en el centre un cercle buit puntejat per sis fanals. El 1915 es va posar en aquest espai central la primera pedra d'un monument destinat a recordar la figura de qui va ser President del Poder Executiu de la República el 1873, Francesc Pi i Margall, un obelisc obra dels escultors Florensa i Vilaseca al qual s'afegiria en 1936 l'estàtua de bronze la República obra de l'escultor Josep Viladomat, un artista (Ai!) que va demostrar tenir curiosos cops de llibertat , envoltant al monument els sis fanals de Falqués.

Dels tres conjunts de fanals que ressenyem, aquests són els més senzills. Flors, fistons, campanetes i espirals componen un con de ferro pintat de granate, encaixat en un monòlit de marbre sobre una base de granit. A cada un dels seus quatre costats, un sortint de forja del que puja un fi braç sosté un fanal, de la mateixa model amb mínimes variacions de mida, de l'instal·lat en tots els seus anteriors fanals ressenyats.

A aquest espai la ciutadania no va trigar a batejar-lo com El Cinc d'Oros,  interpretant lliurement la carta de la baralla espanyola, que presenta quatre segells daurats i un altre més gran en el centre. El 1957 la circulació rodada que anava en augment va fer decidir a la municipalitat a retirar els grans fanals que entorpien el nou traçat viari, dipositant-les en un magatzem on van estar desmuntades fins a 1985. Ja restaurades, quatre d'elles es van instal·lar aquest any en les interseccions de la nova Avinguda Gaudí, col·locant l'última en la seva confluència amb la plaça Sagrada Família. Aquest fanal que es pot veure encarat davant de l'església, porta a la seva base del darrere una petita efígie de l'arquitecte col·locada per la municipalitat

Pere Falqués Urpí

No sabem si va ser alguna cosa buscada però la veritat és que Pere Falqués, nascut a l'avui barri de Sant Andreu, va aconseguir harmonitzar tots aquests fanals amb les obres d'Antoni Gaudí fins a l'extrem que tant els veïns no avisats com els turistes que les fotografien, estan convençuts que són obres de Gaudí. Però a cadascú el seu i vagi aquesta petita crònica en homenatge a l'arquitecte Pere Falqués.