Gure
Esku Dago (GED), la iniciativa popular pel dret a decidir al País
Basc, s’ha marcat com a objectiu per al 2017 que prop de 600.000
persones, gairebé un terç de la població basca, puguin votar en el
marc de les consultes que se celebraran en desenes de localitats.
Durant aquest any es promouran noves consultes ciutadanes -el 2016 ja
es van fer en 38 municipis- repartides en tres grans cites: el 19 de
març, el 7 de maig i el 18 de juny. També hi haurà altres
localitats que celebraran votacions sobre el futur del País Basc
fora d’aquestes dates. El full de ruta, de fet, és ambiciós i es
planteja que el 2019 aquestes consultes puguin arribar fins a les
quatre capitals d’Euskal Herria sud: Vitòria, Sant Sebastià,
Bilbao i Pamplona.
Amb
la posada en marxa d’aquesta campanya, anomenada Prest
(“preparats”), GED inaugura un nou cicle pel dret a decidir,
després de poc més de tres anys de camí en què han aconseguit
situar el dret a decidir al centre del debat polític de les
relacions entre Euskal Herria i l’Estat. Segons les últimes
enquestes, dos de cada tres bascos volen votar per poder decidir el
seu futur, mentre que l’opció de mantenir l’Estatut de Gernika
es dilueix i la de la independència perd força.
“La
ciutadania basca està preparada per fer el camí, per construir una
nova cultura política i per decidir el nostre futur”, clama
aquesta iniciativa, que preveu quatre línies d’actuació per
abordar el que es qualifica de “moment històric” que s’haurà
de recórrer “tots junts”: consultes populars, pacte ciutadà pel
dret a decidir, mobilitzacions i treball col·laboratiu.
Del
carrer a les institucions
Una
de les grans accions que es promouran són els pactes de la
ciutadania pel dret a decidir. A partir d’un seguit de declaracions
que s’aniran aprovant poble a poble i de la celebració de les
consultes ciutadanes, des de GED es busca crear espais d’acord i
consens en pobles i barris. En els primers mesos de l’any, a més,
aquests nuclis locals confluiran en un pacte global pel dret a
decidir de la ciutadania d’Euskal Herria. Aquest pacte serà
presentat el 10 de juny en una gran mobilització que tindrà lloc a
Bilbao. A partir del juny, i partint del pacte de la ciutadania, es
començaran a teixir complicitats entre els agents socials i
polítics.
En
aquesta línia, la plataforma abordarà amb els diferents
interlocutors un pacte pel dret a decidir a nivell d’Euskal Herria.
Un treball que es desenvoluparà, segons expressa la iniciativa, “amb
la flexibilitat que exigeix el treball en comú”. L’últim pas
serà que les institucions basques, a través de declaracions i
mocions, mostrin un compromís ferm en la defensa i materialització
de l’exercici del dret a decidir.
Aquest
full de ruta es trobarà amb un context polític basc canviant però
positiu, tenint en compte que fa pocs mesos que s’ha posat en marxa
un nou Parlament en què les forces que defensen el dret a decidir
sumen 57 dels 75 parlamentaris (PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem). La
recentment rescatada ponència sobre el nou Estatut basc correrà
paral·lela, i no aliena, a la iniciativa popular.
En
aquest sentit, serà important veure quina és la postura que adopta
el PNB, que des de la bicefàlia Ortuzar-Urkullu només preveu les
consultes, o si més no la gran
consulta al
Poble Basc, si prèviament hi ha un pacte amb el govern espanyol per
fer-la. La posició de Podem encara és una incògnita, mentre que EH
Bildu haurà de portar la seva base independentista cap al dret a
decidir, en un sentit més ampli.
La
vista posada a Catalunya
A
més dels moviments polítics a Euskadi, el procés català també
serà mirat des d’Euskadi amb lupa. Més enllà del full de ruta ja
definit pel Govern -amb el compromís de celebrar un referèndum el
setembre del 2017, com a màxim-, la forma com es vagi resolent
determinarà en bona mesura els passos que Gure Esku Dago vagi fent
en el futur.
El
PSE només està per un nou Estatut
La
secretària general del PSE, Idoia Mendia, va deixar clar ahir que
“l’única consulta” que preveuen els socialistes bascos és la
del referèndum legal de ratificació d’un nou Estatut per a
Euskadi. “És el que està fixat en l’acord [de govern amb el
PNB] i és la nostra posició política de sempre. El consens està
en la legalitat, si sortim de la legalitat els socialistes bascos no
estarem en aquest camí”, va advertir Mendia en una entrevista a
l’agència Efe.
