16
gener 1917, l'ambaixador alemany a Mèxic, Heinrich von Eckardt, va
rebre un telegrama del secretari d'Afers Exteriors de l'Imperi
Alemany, el nom era Arthur Zimmermann. Dit telegrama havia estat
interceptat pels britànics i el seu contingut va ser posat en
coneixement dels EUA, sent un altre element més per a l'entrada
d'aquests en la Primera Guerra Mundial.
Aquell telegrama, que ha passat a la història com el telegrama Zimmermann, instava a l'ambaixador alemany a Mèxic a acostar-se al govern mexicà i proposar-los una aliança contra els EUA si finalment aquests deixaven de mantenir-se al marge de la guerra. Alemanya oferiria "abundant ajuda financera" i armes perquè els territoris de Texas, Nou Mèxic i Arizona fossin arrabassats als EUA.
L'objectiu d'Alemanya en un primer moment era mantenir als Estats Units el més allunyat possible del cor del conflicte, però també es preparava per a poder minimitzar en la mesura del possible la intervenció d'aquells si, finalment, estaven en guerra. L'acord havia de comunicar-se i negociar-se de "la forma més secreta possible, tan aviat com l'esclat de la guerra amb els Estats Units d'Amèrica sigui un fet segur". També proposava aquell telegrama que l'ambaixador suggerís al govern mexicà que convidés al Japó a unir-se al seu acord i que els propis mexicans actuessin de mediador entre els orientals i Alemanya.
Aquell telegrama, que ha passat a la història com el telegrama Zimmermann, instava a l'ambaixador alemany a Mèxic a acostar-se al govern mexicà i proposar-los una aliança contra els EUA si finalment aquests deixaven de mantenir-se al marge de la guerra. Alemanya oferiria "abundant ajuda financera" i armes perquè els territoris de Texas, Nou Mèxic i Arizona fossin arrabassats als EUA.
L'objectiu d'Alemanya en un primer moment era mantenir als Estats Units el més allunyat possible del cor del conflicte, però també es preparava per a poder minimitzar en la mesura del possible la intervenció d'aquells si, finalment, estaven en guerra. L'acord havia de comunicar-se i negociar-se de "la forma més secreta possible, tan aviat com l'esclat de la guerra amb els Estats Units d'Amèrica sigui un fet segur". També proposava aquell telegrama que l'ambaixador suggerís al govern mexicà que convidés al Japó a unir-se al seu acord i que els propis mexicans actuessin de mediador entre els orientals i Alemanya.
Com deia, el contingut del telegrama havia d'haver romès en el més estricte secret, però va ser interceptat i desxifrat, únicament en part, per la Intel·ligència Naval Britànica. Aquests havien trencat els sistemes de xifrat alemanys i per tant podien conèixer els plans i les comunicacions germàniques. Conèixer el contingut del telegrama Zimmermann va col·locar als britànics en un compromís, ja que donar a conèixer el contingut del mateix alertaria als EUA i els ficaria a la guerra de part seva. Però al seu torn posaria de manifest que els xifrats alemanys no eren segurs, pel que serien canviats i tornarien a ser indesxifrables per als britànics.
No era aquest l'únic dilema per als britànics. El telegrama havia estat enviat des de Berlín a l'ambaixador alemany a Washington, per seguretat, i aquest havia de fer-ho arribar a von Echardt, l'ambaixador a Mèxic. Per una sèrie de qüestions de comunicacions i escoltes, descobrir el telegrama posaria de manifest que els britànics monitorizaban les comunicacions nord-americanes, la qual cosa també suposaria un problema.
Finalment, els britànics es van plantejar justificar el coneixement del telegrama a través d'una operació d'espionatge a Mèxic, sense fer cap referència als sistemes de xifrat o les comunicacions. El telegrama va ser finalment, i amb aquesta cobertura, lliurat a l'ambaixador nord-americà a la Gran Bretanya i posat en coneixement del president Woodrow Wilson.
Quan el govern mexicà va rebre la proposta, va avaluar el projecte i va concloure que una ofensiva cap al nord amb l'objectiu de recuperar els territoris perduts anys enrere seria un desastre per múltiples qüestions. L'oferta va ser rebutjada finalment el 14 d'abril, data per la qual els EUA ja havia entrat en el conflicte.
