Castell de Montbui
és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès
Oriental. És a tocar del límit amb Sant
Feliu de Codines, al cim del turó del Castell de Montbui. És a l'extrem
nord-occidental del terme biguetà. Al seu costat de llevant hi ha l'església
preromànica de Sant Mateu de Montbui, edifici d'una sola nau amb un absis de
planta de ferradura.
El castell,
documentat des de 987, era la residència de la baronia de Montbui. El 995, els
comtes de Barcelona l'assignen en feu a Gombau de Besora. Aquest morí el 1050 i
traspassà el castell de Montbui a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa
de Mir Geribert, príncep d'Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de
Barcelona, Ramon Berenguer I, qui s'oposà a aquest traspàs de domini, fins que
l'any 1059 fan les paus i el comte donà en alou a Mir Geribert les terres que
formarien la baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parròquies de Sant
Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu
de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de
Samalús i una part de l'actual parròquia de Santa Maria de Caldes de
Montbui.Història[modifica | modifica el codi]Del castell només resten alguns
murs, on es veu un aparell constructiu que recorda l'estructura de l'opus
spicatum. Tanmateix, es pot observar una planta en forma de trapezi, amb tot el
mur nord força conservat. Al sector de ponent hi ha una cambla conservada
sencera; es deu tractar d'una cisterna. L'entrada principal, molt malmesa, era
a migdia. Tot i que la distribució del castell correspondria a l'època
romànica, una part dels murs, d'aparell petit, irregular i poc treballat, fan
pensar en el segle X.
Més tard en foren
propietaris els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes, i Pere
de Sentmenat, que el 1178 el comprà a Ramon de Cabanes. El 1240 passà sota
domini del bisbe de Barcelona, qui manà reconstruir-lo el 1308.
Esglesia de Sant Mateu de Montbui
situada davant del castell
Entre 1381 i
finals del segle XV la propietat s'alterna entre la corona i altres nobles com
Ramon de Planella o Ramon de Torrelles, senyor de la Roca del Vallès.
Finalment, el 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció, i la baronia de Montbui
va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de
Barcelona, que considerà l'indret "carrer de Barcelona". La nova
jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern
(el Consell de la Baronia), que va trigar a funcionar correctament. Amb tot,
els Torrelles varen mantenir la possessió del castell i, més tard, ho passaren
als Sentmenat.
Els consellers de
Barcelona, mantingueren la baronia fins al 1714, quan va ser traspassat a la corona
borbònica; corregué la mateixa sort que la majoria de castells catalans després
de la Guerra de Successió: l'enderroc. El castell es va abandonar, i el 1833
consta que és en ruïnes.
L'any 1949 va ser
declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en un decret que declarava totes les
restes dels castells de l'estat patrimoni històric estatal.
