ESTEM SOLS A L’UNIVERS?
Astrònoms
de la Universitat de Lieja, a Bèlgica, i del MIT, als Estats
Units, han descobert tres nous planetes orbitant al voltant del
que sembla que és una estrella nana extremadament freda que està
dins de la nostra galàxia, a tan sols uns 40 anys llum de
distància. La temperatura en aquests nous planetes és prou
estable i temperada per ser adequada per al desenvolupament de
vida extraterrestre, com mostren els resultats de les
observacions, publicats a la revista Nature.
 |
| Michael Gillon |
L’equip
liderat per l’astrònom Michael Gillon, de l’Institut
d’Astrofísica i Geofísica de la Universitat de Lieja, ha fet
servir el telescopi Trappist, instal·lat a l’Observatori de la
Silla, al desert d’Atacama (Xile), per observar l’estrella
batejada com a Trappist-1. El descobriment s’ha produït perquè
s’ha detectat una disminució periòdica de la brillantor de
l’estrella quan aquests planetes s’interposen entre aquest
astre i la Terra, de manera similar al trànsit de Mercuri
observat dilluns. Aquesta disminució de la brillantor és de
només un 1%, però és suficient per poder-la detectar i arribar
a la conclusió que la disminució de brillantor es deu al trànsit
de planetes orbitant al seu voltant.
Dies
més llargs que a la Terra
El
seguiment es va fer entre el setembre i el desembre de l’any
passat, de manera conjunta amb altres telescopis, com per exemple
el Very Large Telescope (VLT), també a Xile. És la primera
vegada que es detecten planetes rocosos orbitant al voltant d’un
objecte tan petit i fred. Els tres planetes detectats tenen la
mida de la Terra, amb períodes orbitals d’1,5 i 2,4 dies
terrestres en dos d’ells mentre que el període del tercer
encara s’ha de determinar amb precisió.
Emmanuel
Jehin, coautor de l’estudi, afirma: “Realment es tracta d’un
canvi de paradigma en la recerca de nous planetes i vida al nostre
Univers. Fins ara, l’existència d’aquest tipus de planetes
només era teòrica, però avui en tenim no només un, sinó un
sistema de tres planetes”.
L’estrella
Trappist-1 se situa a la constel·lació d’Aquari. La seva llum
triga uns 40 anys a arribar al nostre planeta i és massa dèbil
per poder-la veure a simple vista. Té una massa que és tot just
un 8% de la massa del Sol, una temperatura d’uns 2.400 graus i
la mida aproximada de Júpiter. Per les seves dimensions
relativament reduïdes es pot deduir que el radi dels planetes
trobats és comparable al radi de la Terra, que és d’uns 6.000
quilòmetres. Tot i que la composició exacta dels planetes encara
s’ha de determinar, la intensa radiació ultraviolada provinent
de l’estrella nana a la qual estan exposats fa pensar que molt
probablement són planetes rocosos com la Terra o Venus.
Només
un dels tres planetes descoberts, el Trappist-1a, se situa dins de
la zona habitable, la regió de l’espai on els planetes no són
ni massa a prop de l’estrella ni massa lluny perquè l’aigua
estigui en estat líquid i pugui fluir. Els altres dos, el
Trappist-1b i el Trappist-1c, estan situats relativament a prop de
l’estrella, estan en rotació síncrona i, de la mateixa manera
que la Lluna amb la Terra, sempre mostren la mateixa cara a
l’estrella. D’aquesta manera, en una de les meitats del
planeta és sempre de dia mentre que en l’altra és sempre de
nit. Aquest fenomen, juntament amb les temperatures superficials
temperades observades, fa que també hi hagi una alta probabilitat
de trobar zones habitables on es podria acumular aigua en estat
líquid, imprescindible per al desenvolupament de la vida.
Les
estrelles nanes ultrafredes, com la que és al centre dels tres
exoplanetes, són un tipus d’estrella molt comú a la Via
Làctia. Al voltant del 15% de les estrelles ho són, de manera
que aquest descobriment obre la porta a la recerca de vida en nous
mons fins ara desconeguts.
Les
observacions previstes entorn d’aquest sistema inclouen un
estudi refinat de la composició de la superfície dels planetes,
així com de la composició de l’atmosfera, per poder determinar
la quantitat d’aigua i diòxid de carboni que hi ha, i aportar
més informació sobre si l’ésser humà és l’única forma de
vida que hi ha al cosmos o no.
 |
| Héctor García és físic i investigador del CERN, a Ginebra. |
ESTEM
SOLS A L’UNIVERS?
¿Els
humans som els únics habitants que ha tingut mai el cosmos? És
la pregunta que un grup d’investigadors de la Universitat de
Rochester, als Estats Units, planteja en un estudi publicat a la
revista Astrobiology fet
amb dades sobre nous planetes. Fan una estimació utilitzant
l’equació de Drake, creada el 1961 pel president del SETI per
realitzar càlculs teòrics i elaborar hipòtesis sobre la
probabilitat de trobar civilitzacions extraterrestres. Alguns
científics han utilitzat l’equació, tot i que hi ha sectors
crítics. El nou treball conclou que alguna altra civilització ja
extingida pot haver existit a l’Univers abans que la nostra.
