Així es va
criticar al Congrés la Constitució de 1978: "Els referèndums queden
indegudament retallats"
En ple debat sobre
una cada vegada més difícil reforma de la Carta Magna es mantenen els arguments
que es van utilitzar fa 40 anys
Així es va
criticar al Congrés la Constitució de 1978: "Els referèndums queden
indegudament retallats" Manuel Fraga
Es va obrir la sessió
a les 11:45. Era dimarts, octubre 31, 1978, i al Congrés i el Senat estava tot
a punt per aprovar, mitjançant la votació nominal i pública, una Constitució
espanyola que després havia de ser validada a través d'un referèndum.
Hi havia cinc
absències a la cambra baixa i, dels 345 diputats restants, 325 van votar a
favor de la Carta Magna, 6 van estar en contra i fins a 14 es van abstenir. Més
enllà del resultat, que és conegut, sorprèn el que van dir els portaveus de
cada grup. En ple debat sobre la reforma de la Constitució, rellegir la
història ens dóna pistes que Espanya no ha canviat tant en els últims 40 anys.
La Constitució es
va aprovar amb 325 vots a favor, sis en contra i 14 abstencions
El text, que ja
havia estat aprovat pel Congrés uns mesos abans, va passar pel Senat i es va
acabar polint a la Comissió Mixta, on es "van resoldre les
discrepàncies" plantejades entre les dues parlaments i que "afectaven
114 articles i disposicions", com va reconèixer el llavors president de la
Cambra Baixa, Fernando Álvarez de Miranda.
El projecte
constitucional definitiu el van aprovar diputats com Jordi Pujol, Felipe
González, Manuel Fraga, Alfonso Guerra, José Manuel García-Margallo, Ernest
Lluch, Miquel Roca, Gregorio Peces-Barba, Joan Reventós, Jordi Solé Tura o Juan
Carlos Rodríguez Ibarra, entre molts altres.
En contra, però,
va tenir a cinc diputats d'Aliança Popular (partit que anys després es va
refundar com PP): Gonzalo Fernández de la Mora, Alberto Jarabo, José Martínez
Emperador, Pedro de Mendizábal i Federico Silva. Altres tres integrants d'AP es
van abstenir (com també van fer Xabier Arzalluz o Heribert Barrera), entre ells
Álvaro de Lapuerta, l'home que va ser tresorer del Partit Popular entre 1993 i
2008 i ha estat imputat en el cas Bárcenas.
"Mai m'he
sentit tan portaveu del sencer Grup (d'Aliança Popular), d'aquells que en la
seva consciència s'han vist obligats a dir que no, i aquells que s'han vist
obligats a abstenir-se, per entendre que igualment acaten i respecten la
voluntat de les Cambres ", els defensava Fraga.
El líder d'AP va
plantejar ja llavors reticències davant la Carta Magna que s'han mantingut en
el seu partit al llarg dels anys. "La referència a la paraula
'nacionalitats' no l'entenem compatible amb el principi d'unitat de la Nació o
de la nacionalitat espanyola", va afirmar. El seu grup, a més, va
presentar objeccions sobre la preparació i revisió dels estatuts d'autonomia i
d'algunes competències de les comunitats autònomes.
Sorprèn, en canvi,
que Manuel Fraga plantegés com a crítica a la Constitució que
"institucions claus de democràcia semidirecta, com el vot popular i el
referèndum" havien quedat "inoportuna i indegudament
retallades".
Fraga alertava
d'acceptar "llibertats públiques modernes i unes institucions polítiques
bàsicament acceptables" -encara que fos en un moment històric que requeria
"reconciliació i entesa" - quedaven "enfosquits per aquests
greus perills per a la unitat d'Espanya".
Jordi Pujol havia
comparegut uns minuts abans que Fraga, en la seva condició de portaveu de la
Minoria Catalana. Aquest grup era una amalgana de 13 parlamentaris que
representaven a CDC, PSC-Reagrupament, Unió, Esquerra Democràtica i Esquerra
Republicana.
El líder de
Convergència ha lamentat no poder fer "un elogi entusiasmant de la
Constitució". "Quan van començar a arribar notícies del Senat -una
vegada superat el primer tràmit al Congrés- van ressonar temps, veus del
passat. Això va donar a entendre al país que certs plantejaments de pura utopia,
basats en la insolidaritat, no poden tenir cabuda. No solament perquè no serien
viables, sinó perquè puguin donar lloc a reaciones enormement negatives ",
ha assenyalat.
Pujol va
assenyalar algunes amenaces per a "retallar les competències de les comunitats
autònomes" en dret civil, medi ambient, ensenyament, cultura ... "o
que els Estatuts es podrien modificar sense previ referèndum ", ha
criticat. "Tots hem cedit i tots hem conquerit alguna cosa. I tots sabem
que sempre fa més mal del que es cedeix que el que s'aconsegueix ",
reconocía.Todos hem cedit i tots hem conquerit alguna cosa" Va ser Joan Reventós, portaveu de Socialistes de Catalunya (que
després es fusionaria amb PSC-Reagrupament i amb la federació catalana del PSOE
per donar a llum al PSC), qui va mantenir els postulats més crítics amb l'etapa
anterior, encara que mai nomenés a Franco. "No hi ha dictadura personal
que pugui perpetuar més enllà de si mateixa, que pugui deixar lligada i ben
lligada una nació que vol ser lliure", afirmava. "Més aviat o més
tard, la sobirania del poble, un dia arrabassada, al poble torna, perquè aquest
l'exerceixi de nou i es doni a si mateix les lleis que han de regir i el Govern
que ha d'orientar-", afirmava utilitzant postulats que avui dia assumiria
qualsevol independentista.
El socialista català ja
alertava, però, que malgrat que la Carta Magna de 1978 "reconeix i
garanteix" a totes les "nacionalitats i regions de Espanya "unes
possibilitats" autonòmiques superiors que la Constitució republicana
"depenia de la" amplada de mires de les Corts que aquestes
possibilitats constitucionals "es complissin" en tota la seva
plenitud ".Més tard o d'hora, la sobirania del poble, un dia arrabassada ,
al poble torna
És
evident que cap partit està conforma al cent per cent amb aquest text
constitucional ", apuntava Xabier Arzalluz, líder del PNB i que es va
abstenir, molest perquè" els drets històrics "bascos quedaven
"vinculats a la sort d'una Constitució que sorgeix de la concessió,
de l'acte unilateral del poder absolut de l'estat" .Li va respondre
indirectament Felipe González quan va explicar que la "discussió"
havia estat "llarga i complexa". "Alguns diuen que el text no és
brillant. Per descomptat, no és una Constitució de butxaca treta d'una torre
d'ivori; és el fruit de discussions, de consensos, de compromisos. Un fruit
complex que, tot i que elimini la bellesa estilística, tracta de resoldre la
multiplicitat de problemes "que tenia la societat espanyola.
