La conquesta de
Mart es va cobrar aquest any una víctima, el mòdul Schiaparelli, però la sonda
Rosetta es va posar de forma controlada en el cometa 67P després d'una reeixida
missió. Cara i creu de l'exploració espacial, que el 2016 va eixamplar fronteres
amb l'arribada de Juno a Júpiter.
El quart planeta
del Sistema Solar va seguir ocupant titulars i el president sortint dels Estats
Units, Barack Obama, va reiterar l'objectiu d'enviar una missió tripulada
d'anada i tornada a Mart en 2030.
Però tota empresa humana de gran envergadura pateix revessos i la tecnologia li va jugar una mala passada a Schiparelli, que va tenir en suspens a la comunitat científica durant hores mentre esperaven a que el mòdul enviés un senyal que mai va arribar.
El petit mòdul formava
part de la missió ExoMars, en la qual col·laboren Europa i Rússia, que el 19
d'octubre passat va col·locar sobre Mart un orbitador Gasos Traça (OGT).
Però aquell dia el
seu objectiu més visible era aterrar a Mart a Schiaparelli, un esdeveniment que
sempre provoca l'interès del gran públic i que es va transmetre en directe per
internet.
Encara és aviat
per assegurar què va anar malament, però es creu que una fallada en el sistema
de mesurament va poder ser el desencadenant, en generar una informació que va
fer creure a la nau que estava en sòl marcià quan es trobava a 3,7 quilòmetres
d'altura .
Els membres de ExoMars van minimitzar l'incident al assegura que la tràgica fi de Schiaparelli, la missió era fer proves científiques mentre tingués bateria, no feia de la missió un fracàs, ja que el OGT estava en òrbita i tenien totes les dades enviades pel mòdul durant el descens.
L'aterratge del
mòdul era una missió de gran complexitat, per això quan els minuts passaven i
la gran pantalla de la sala de control seguia en negre, la cara dels experts es
va mudar a callada i nerviosa preocupació, després d'haver celebrat poc abans
que el OGT havia entrat en òrbita.
El que sí va
celebrar la comunitat científica el 30 de setembre va ser el final de la missió
de Rosetta, que es va posar en el cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko amb tal
precisió que només es va desviar 33 metres del punt elegit. 40 minuts després i
a 720 milions de quilòmetres de la Terra la sonda es va apagar.
La missió de l'ESA
havia començat 12 anys abans quan Rosetta va anar a la caça del cometa per
col·locar-se en la seva orbita i acompanyar-lo en la seva trajectòria al
voltant del Sol.
Una missió no
exempta de problemes, però que va suposar importants èxits tecnològics i
descobriments científics. Analitzar i interpretar totes les dades de Rosetta i
el seu mòdul Philae portarà anys, però respondran a preguntes que els tècnics
ni tan sols s'han tan sols plantejat, segons l'ESA.
Aquest any
l'exploració espacial va ampliar les seves fronteres amb l'arribada a l'òrbita
de Júpiter, després de cinc anys, de la sonda de la Nasa Juno, l'enginy humà
que més s'ha acostat al planeta i que li orbitará durant dos anys, fins que xoc
amb ell de manera controlada.
Les fronteres del
coneixement d'espai també es van eixamplar aquest any amb la confirmació, al
febrer, de l'existència de les ones gravitacionals, que ja va predir Albert
Einstein fa un segle en la seva Teoria de la Relativitat General. Un
descobriment de primera magnitud que obre una nova finestra a l'Univers i una
nova era en l'astronomia.
La NASA també va
llançar la sonda Osiris-Rex, que després d'un viatge de cinc anys arribarà a
l'asteroide Bennu, qualificat de potencialment perillós per la seva trajectòria
que podria fer-li xocar amb la Terra entre 2175 i 2199. La seva missió serà
recollir mostres de superfície i portar-les de tornada, a més d'estudiar la
seva forma, mida i la seva òrbita.
L'any va acabar
amb una notícia, si més no curiosa, el llançament a l'estratosfera, en un
globus aerostàtic, d'un pastís de carn i patata per cuinar-lo amb les altes
temperatures que arribarà en la seva reentrada a la Terra.
La iniciativa del
grup anglès SentIntoSpace considera que el pastís es congelarà durant el
trajecte cap als 30 quilòmetres altura, però es cuinarà gràcies a l '
"enorme velocitat" que adquirirà en el descens. I és que l'exploració
espacial es compon de grans i petits passos
