L'històric dirigent socialista portuguès Mário Soares ha mort aquest dissabte 7 de gener a l'Hospital de la Creu Roja de Lisboa, just un mes després de fer 92 anys. El fundador del Partit Socialista el 1973 i artífex de la transició democràtica del país veí, una vegada consumada la Revolució dels Clavells, deixa un gran buit en la política del país veí.
La seva figura personifica el significat de la paraula 'consens' a l'altra banda de la frontera, especialment des que va conduir a Portugal cap a la integració a Europa, al mateix temps que Felipe González exercia un paper similar a Espanya.
L'exprimer ministre i expresident de la República havia ingressat a la Unitat de Cures Intensives del centre hospitalari del barri de Benfica el passat 13 de desembre, en vista que mostrava símptomes de pèrdua de la consciència i amb prou feines reaccionava als estímuls externs.Transcorreguts únicament tres dies, va registrar una lleugera millora dins el pronòstic reservat, però els tímids avenços no van durar més que 24 hores.
A partir d'aquest moment, l'agreujament de la seva salut no va deixar de patir un caràcter progressiu, el que va portar al president Marcelo Rebelo de Sousa i al primer ministre, António Costa, a apressar-se a visitar-lo.
Un equip clínic va estar pendent de la seva evolució al llarg dels últims dies, ja que el seu estat crític no feia més que empitjorar.
Soares no va deixar de romandre en actiu fins i tot amb una edat avançada, consagrat amb especial il·lusió a la Fundació que porta el seu nom. Un espai de diàleg i debat davant de l'Assemblea de la República, és a dir, una ubicació emblemàtica del seu compromís amb els valors democràtics i d'equilibri.
Don Mário va viure en la seva pròpia carn la persecució per part de la policia política de la dictadura de Salazar i va haver d'exiliar a França. No va poder tornar a la seva terra fins a pocs dies després de la caiguda del règim, en una data icònica: el 1 maig 1974.
Els clavells vermells del 25 d'abril van tornar als carrers perquè una multitud li rebés a la cèntrica avinguda de Liberdade. Uns records inesborrables per a milers de ciutadans lusitans, que el van encastellar des de llavors com un dels mandataris més estimats de la història de Portugal.Sí, perquè va ser molt apreciat com a primer ministre (en dues fases, 1976-1978 i 1983-85) i igualment com un president exemplar entre 1986 i 1996.
Des de llavors, la seva figura era sinònim de consens en un país necessitat sempre de tal equilibri.
