 |
| Atxes enceses deixant anar el seu classic aroma |
Als
pobles de Sant Feliu de Codines i Castellterçol hi ha la tradicio de
rebre els Reis d' Orient la nit del 5 de Gener amb unes torxes de
barballó que, al cremar, impregnen l'ambient amb un perfum
místic i inoblidable pels habitants de la zona.
Les
totxes o atxes es fan uns dies abans anant a recol·lectar el
barballó o espígol sec, que es troba a la part soleia dels camins
dels voltants. Els branquillons aconseguits s´entortolliguen formant
unes torxes que a la nit de reis tindran el privilegi de perfumar
l´arribada dels Mags, d'aquesta manera tan particular.
L'espígol comú o barballó (Lavandula latifolia) és un arbust de la família de les lamiàcies present a Catalunya, Espanya, al sud d'Anglaterra i a França. Sobretot en comunitats de zones muntanyoses, en brolles i llocs de pastura instal·lats en alzinars.
La trobem a la riba nord de la Meditèrrània. A Catalunya i el País Valencià està àmpliament distribuïda i és comuna, però rareja o desapareix cap als Pirineus.
L'aroma de la Lavandula latifòlia dóna males essències i destrueixen les bones olors de la Lavandula spica. Per aquesta raó els cultiven en camps separats i l'oli essencial d'espígol obtingut d'una espècie i l'altra són diferents. També es coneix amb els noms d'espígol de fulla ample, espígol mascle i espigoler
Es cria en pasturatges camefítics (o sigui, formades per mates baixes) i brolles, a les contrades mediterrànies i a la muntanya mitjana submediterrània.[2] A la península Ibèrica es troba els vessants de terra baixa, en els matorrals, boscos molt aclarits d'alzines i pins, principalment en sòls calcaris de la meitat oriental de la península; s'enrareix ràpidament fins a desaparèixer gairebé per complet en la meitat occidental. Floreix de juny a setembre en funció del temps.
Descripció
Camèfit perenne en forma de mata. Fa al voltant dels 0.35 cm i és imperible i robust. Les flors perfumades són hermafrodites (tenen òrgans masculins i femenins) i és pol·linitzada per diferents insectes. S'observa per atraure fauna. Aquesta lavàndula que pot estar en flor des de l'hivern fins a l'estiu, té la tija quadrada i és fàcil de reconèixer per les seves fulles amb els marges dentats o pinnats, oposades, simples o senceres. Fa una inflorescència en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles. L'espiga té al seu damunt un fascicle de bractèoles de color violeta (la funció de les bràctees, que poden aparèixer o no en el més alt de la inflorescència, és atreure els insectes polinitzadors). Les flors tenen els pètals soldats en tub. Són petites, amb un calze tubular, gairebé actinomorfes amb 5 dents curtes i un apèndix més llarg que ample o romboïdal en la part superior. La corol·la és bilabiada, amb el llavi superior recte, alçat, format per dos lòbuls. El llavi inferior és trilobulat. Posseeixen quatre estams i tenen l'ovari dividit en quatre parts. El fruit es presenta en tetranú
cula. És un fruit sec, indehiscent, monosperm, de pericarpi endurit i normalment petit. Procedeix d'un ovari súper. Es compon de 4 petites nous que solen quedar tancades en l'interior del tub del calze.
