Recorrent
els Pirineus, a la frontera entre França i Espanya, al costat
francès, el viatger pot trobar un estrany i futurista edifici. És
el gran forn solar d'Odeillo, que acull un centre francès
d'investigacions sobre energia solar. Se situa en la comuna de
Font-Romeu-Odeillo-Via, en el departament de Pirineus Orientals.
El forn solar d'Odeillo és un dels més grans del món, potser només comparable amb un de similar que es troba en Taixkent, Uzbekistan. Compta amb una potència tèrmica d'1 GW. Però la seva importància radica, sobretot, en que és un dels més importants centres d'investigació sobre la concentració de la radiació solar i sobre el comportament de materials sotmesos a temperatura extremes.
El forn solar d'Odeillo és un dels més grans del món, potser només comparable amb un de similar que es troba en Taixkent, Uzbekistan. Compta amb una potència tèrmica d'1 GW. Però la seva importància radica, sobretot, en que és un dels més importants centres d'investigació sobre la concentració de la radiació solar i sobre el comportament de materials sotmesos a temperatura extremes.
Aquest gran forn solar supera en grandària al mític Arc del Triomf de París. Té 9.600 miralls que reflecteixen els raigs del Sol i els concentren en un punt. Amb això, s'aconsegueixen temperatures superiors als 3.000 ºC. El centre d'Odeillo es dedica, entre altres coses, a l'estudi de materials ceràmics i, en concret, a comprovar la seva resposta davant tan altes temperatures.
Va ser el 1949 quan es va construir el primer forn solar a França, a la localitat de Mont-Louis. Basant-se en aquest, i tenint en compte allò après, es va construir el forn solar d'Odeillo. Es van trigar sis anys a acabar-ho, des de 1962 fins a 1968. En 1970 es va posar en funcionament.
Al principi, s'investigava, sobretot, com fondre materials d'una manera pur. Però, des de 1973, quan va ocórrer la primera crisi mundial del petroli, els investigadors van concentrar els seus esforços en convertir l'energia solar en electricitat. Es va arribar a construir la central solar Themis, que va funcionar des de 1982 fins a 1986.
En els últims temps, de nou s'ha recuperat la investigació energètica i mediambiental: s'estudien materials, sistemes de producció d'electricitat, mètodes d'extracció d'hidrogen a través de la calor solar i, també, mètodes de recuperació de residus.
El forn es compon d'algunes files de miralls orientables que recullen els raigs solars i els reflecteixen cap a una segona sèrie de miralls concentradors que formen l'enorme paràbola de l'edifici principal. Des d'allà, els raigs es dirigeixen cap a una superfície circular de quaranta centímetres de diàmetre. Aquest sistema és equivalent a concentrar l'energia de 10.000 sols
