El Cabril-magatzem nuclear

A Espanya, tots els residus radioactius de mitjana i baixa activitat s'emmagatzemen a El Cabril, una antiga mina d'urani abandonada situada en ple cor de la serra cordovesa de Albarrana, al terme municipal d'Hornachuelos, propietat d'Enresa (Empresa Nacional de Residus radioactius).

Els residus s'emmagatzemen en superfície i no en profunds sitges sota terra, en un model d'instal·lació importat de França.
Les centrals nuclears, així com els hospitals, les universitats i els laboratoris (unes 600 instal·lacions radioactives en territori espanyol), generen l'ordre d'uns 3.000 bidons a l'any (més de 1.000 metres cúbics) de material contaminat radioactiu, que són enviats a El Cabril.

Magatzem nuclear d' El Cabril.

Actualment, El Cabril, està a la meitat de la seva capacitat. De mantenir-se el present ritme d'emmagatzematge (un camió al dia, 240 dies a l'any), entorn de l'any 2030 hi haurà colmatat la seva capacitat, temps insuficient perquè les anhelades centrals nuclears de fusió, molt més netes, funcionin. Però fins al dia en què aquestes funcionin plenament, sembla ser que l'única alternativa passa per l'aïllament d'aquests residus radioactius en una mena de cel·les de formigó, fabricades a prova de terratrèmols, esperant que les radiacions es vagin apagant amb el pas del temps .

Una vegada que els residus radioactius arriben al Cabril, passen per una sala de verificació per comprovar, entre altres coses, si la radioactivitat que contenen és la mateixa que diu el remitent. Posteriorment seran separats i classificats d'acord al seu nivell de radiació.

El procés de trasllat i emmagatzematge dels residus es realitzada des d'una sala d'operacions de forma mecanitzada. Per mitjà d'una grua mecànica, els bidons nuclears, s'introdueixen en un contenidor de formigó armat, de 24 tones de pes. La maniobra es realitza mitjançant control remot i a una distància de 50 m del lloc en el qual es troba l'operari. A continuació el contenidor de formigó és traslladat mitjançant una gegantina grua, s'introdueix en una de les 28 cel·les destinades a l'emmagatzematge definitiu de residus. La maniobra es realitza a una distància de 800 m de la sala d'operacions.

Però, què passarà quan Cabril no pugui admetre més volum de residus radioactius ?. Arribat aquest moment, del Cabril serà cobert totalment amb terra, sobre la qual després es plantaran arbres i matolls autòctons, de manera que el paisatge no es veurà afectat. Tota la massa de formigó, dissenyada a prova de terratrèmols d'alta intensitat (grau 8 en l'escala Richter), quedarà sepultada sota terra durant els 300 anys, que els experts estimen necessari perquè els residus radioactius de mitjana i baixa activitat deixin d'emetre radiacions.

El problema dels residus radioactius
Encara que l'energia nuclear va sent una indústria molt madura, segueix sense trobar una solució totalment satisfactòria al problema dels seus residus.
La finca El Cabril, ocupa una extensió superior a les 1.100 hectàrees, de les quals només s'ocupen 20: 10 destinades a laboratoris, oficines i una fàbrica de contenidors de formigó i en les altres 10 hectàrees és on s'ubiquen els dos cementiris, plens a la meitat de la seva capacitat. El Cabril va ser inaugurat oficialment a l'octubre de 1992, sent actualment ampliat

El desplegament de seguretat a El Cabril també és màxim. Sensors vigilen durant les 24 hores del dia la qualitat de l'aire. De produir-se alguna contaminació radioactiva, per mínima que fos, l'alarma saltaria i totes les instal·lacions, a excepció del cementiri, quedarien automàticament segellats, per evitar que les radiacions es colessin cap a altres zones de la planta o sortissin a l'atmosfera exterior.

De produir-se un accident, el grup d'Intervenció Radiològica seria l'encarregat de l'evacuació del personal d'acord amb un pla establert i de la posterior descontaminació de les instal·lacions. Sota les dues plataformes de 10 Ha de superfície sobre la qual descansen els contenidors de formigó, discorre una xarxa de túnels trufada de sensors, alarmes i mesuradors d'humitat i calor, serveix de xivato en cas d'emergència. Si es detecta alguna filtració d'aigua, per exemple procedent de l'aigua de pluja, es podria localitzar al moment el lloc de la fissura. I el mateix si es produís una fuita radioactiva.
Però el futur pròxim va més enllà: amb la nova energia de fusió no hi haurà residus radioactius.