canvi d'horari
La nit
del dissabte 25 al diumenge 26 de març, a les dues de la matinada,
passaran a ser les tres. Aquest canvi d’hora, que suposa
adoptar l’horari d’estiu, es fa per estalviar
energia durant aquest període, de finals de març a finals
d’octubre. L’estalvi, però, té relativament poc pes sobre el
total, i a més, aquest pes es va reduint amb el pas dels anys.
Segons les estimacions de l’Institut Català d’Energia (ICAEN),
enguany serà de la meitat que fa 5 anys. D’una
reducció de la despesa de 31 milions d’euros el 2012 es passarà
a una reducció de només 14 milions aquest 2017. Tot just uns
quatre euros per família i any.
El
cap de la divisió de gestió energètica de l’ICAEN, Juanjo
Escobar, puntualitza que aquestes estimacions econòmiques s’han
vist afectades pels canvis en el preu de l’electricitat i,
sobretot, en la fórmula de les tarifes. “En el
global del rebut ara pagues més del que pagaves fa uns anys, però
hi ha hagut un gran canvi en la part fixa, que s’ha anat
incrementant, mentre que la part variable això no ha passat, i
fins i tot hi ha hagut una certa rebaixa”, destaca Escobar.
Però,
al marge de l’efecte del preu en la reducció de la despesa
econòmica, el cap de la divisió de gestió energètica de l’ICAEN
apunta que la reducció del consum d’energia també és
menys important ara que fa uns anys. En part per l’efecte de la
crisi, que fa que el consum ja sigui més baix. Però sobretot, diu
Escobar, “perquè hi ha hagut una irrupció de la tecnologia
LED, que ha suposat una substitució progressiva de les bombetes
convencionals, i que ha provocat una baixada important del consum”.
Reflex
en les dades de consum al llarg del dia
La
reducció del consum és relativament petita, però és real, i
queda reflectida en les dades detallades que publica Red Eléctrica
Española. Fa un any, en les dues setmanes posteriors al canvi
d’hora de l’últim diumenge de març, la corba del consum al
llarg del dia va canviar respecte de les dues setmanes anteriors.
Durant la major part del dia, el consum va ser semblant amb
una lleugera tendència a la baixa, que ja és habitual en les
últimes setmanes d’hivern i les primeres setmanes de primavera,
perquè pugen les temperatures i baixa el consum de la calefacció.
En canvi, al matí i al vespre la diferència va ser força
important.
Amb
el canvi d’hora, la sortida del sol va passar de les 6.45 a les
7.45 a l’est de la península i de les 7.25 a les 8.25 a l’oest.
Aquesta estona més de foscor va fer que, després del canvi
d’hora, el consum elèctric fos fins i tot superior entre les
7.00 i les 8.10 al conjunt de l’Espanya peninsular. En canvi, la
posta de sol va passar de les 19.10 a les 20.10 a l’est i de les
19.55 a les 20.55 a l’oest. Aquesta estona més de llum va fer
que, després del canvi d’hora, el consum elèctric fos
significativament inferior de 19:30 a 20:50. L’increment del
consum del matí, de 4.479 MW, va quedar compensat per la reducció
del vespre, de 27.196 MW.
Els
detractors del canvi d’hora consideren que aquest estalvi no
compensa la incomoditat i les conseqüències més serioses que pot
tenir, especialment el canvi del març, que implica perdre una
hora de son. Un estudi de la Universitat de Stanford i de la
Universitat Johns Hopkins va constatar, analitzant les dades
d’accidents de trànsit de 21 anys als Estats Units, que
el nombre d’accidents amb víctimes mortals augmenta el
dilluns després del canvi d’hora en comparació amb un dilluns
normal. D’una mitjana de 78,2 a una mitjana de 83,5. Un altre
estudi, de la Universitat de la Colúmbia Britànica, va detectar
en les dades del Canadà que el nombre total d’accidents augmenta
un 8% el dilluns després del canvi d’hora.
En
l’àmbit de la salut, un estudi de la Universitat de Colorado amb
dades dels hospitals de Michigan va descobrir que el nombre
d’atacs decor també creix el dilluns després del canvi
d’hora del març. Concretament, un 25%. I en l’àmbit de la
justícia una informació de l’agència Reuters assegura que els
jutges dels Estats Units imposen sentències un 5% més
llargues el dilluns després del canvi d’hora, en comparació
amb el dilluns anterior i el dilluns posterior.
Debat obert sobre si val la pena
El canvi horari és obligatori per a tots els estats membres de la Unió Europea. En el seu últim informe de seguiment, la Comissió ja reconeix que l’estalvi energètic “és difícil de determinar, i en qualsevol cas, sembla relativament limitat”. Tot i així, aposta per mantenir-lo, tot minimitzant-ne els possibles efectes adversos. “La falta de xifres suficients i la interacció d’altres factors, com les condicions meteorològiques, impedeixen determinar si existeix una relació causa-efecte entre l’horari d’estiu i el nombre d’accidents de trànsit”, assegura el document. Sobre l’afectació en la salut, destaca que “la majoria dels trastorns són de curta durada i no representen un perill”.
El cap de la divisió de gestió energètica de l’ICAEN subratlla que “fa uns anys, amb les tecnologies més ineficients que hi havia, sí que tenia sentit”, però afegeix que “amb el temps, aquell efecte s’ha anat diluint” i que “al final arribes a una xifra en què ja et comences a plantejar si val la pena”. Suggereix que es podria “deixar el canvi d’hora i introduir altres mesures en la línia d’un nou model energètic”. En lloc de pensar en el sol per a un estalvi d’energia discret, utilitzar el sol per a la producció d’energia. També admet, però, que el canvi d’hora pot tenir un component de sensibilització. Aquest dissabte a les 20.30, precisament, se celebra l’hora del planeta, una apagada absolutament simbòlica. En les dades de consum de l’any passat no hi va tenir cap impacte.
