Un sistema universal
Mesurar
ha estat una necessitat a través de la història de la humanitat.
Durant molt de temps l'home va utilitzar, com a unitat de mesura,
parts del seu cos, com ara el peu. També va usar el braç, la quarta
i la polzada, per determinar la longitud o l'altura del que
necessitava.
Totes les unitats que t'hem nomenat són arbitràries, perquè cada peu, polzada o quarta, té diferent grandària. Calia arribar a mesures universals i per això es va determinar la creació del metre com a unitat universal de mesura de longitud.
Metre (m.) Ve de la paraula grega metron i significa mesura.
L'altura d'un edifici, una muntanya o una persona, es mesura en metres. Aquesta unitat de mesura s'utilitza també per a moltes altres coses, com per exemple en comprar gèneres, pals, ferros, cintes, etcètera.
Com idear un sistema de mesures universal? Calia definir, per exemple, una unitat de distància que no depengués de coses tan variables i fortuïtes com la mida del polze del que mesura, o del peu del rei de torn.
Totes les unitats que t'hem nomenat són arbitràries, perquè cada peu, polzada o quarta, té diferent grandària. Calia arribar a mesures universals i per això es va determinar la creació del metre com a unitat universal de mesura de longitud.
Metre (m.) Ve de la paraula grega metron i significa mesura.
L'altura d'un edifici, una muntanya o una persona, es mesura en metres. Aquesta unitat de mesura s'utilitza també per a moltes altres coses, com per exemple en comprar gèneres, pals, ferros, cintes, etcètera.
Com idear un sistema de mesures universal? Calia definir, per exemple, una unitat de distància que no depengués de coses tan variables i fortuïtes com la mida del polze del que mesura, o del peu del rei de torn.
 |
| Gabriel Mouton |
En 1670 Gabriel
Mouton -capellà de l'església de Sant Pau, a la ciutat francesa de
Lió- va tenir l'ocurrència de definir una unitat de distància
basada en les dimensions de la Terra. També va tenir l'ocurrència
que les unitats fraccionàries no fossin com les d'altres sistemes
(en què 12 polzades fan un peu i 3 peus fan una iarda, per exemple),
sinó decimals: que fossin divisions entre 10 unes de les
altres.
Altres van proposar que la unitat de distància fos la longitud d'un pèndol que va i ve en un segon. La idea era bona, però no tant: el moviment del pèndol s'altera amb la intensitat de la gravetat i aquesta varia d'un lloc a un altre. El canvi és molt petit, però ja es podia detectar al segle XVII.
No va ser fins a l'època de la Revolució Francesa, 120 anys després de la proposta de Mouton, quan per fi va ser possible crear un sistema de mesures més adequat per a la ciència i el comerç. L'Acadèmia de Ciències de París va recomanar, després de molt deliberar, que la unitat de distància del nou sistema fos la deumilionèsima part de la distància del pol nord a l'equador (passant per París). La nova unitat portaria el nom de metro. El metro es dividiria en fraccions decimals: el decímetre (la desena part del metre), el centímetre (la centèsima part), el mil·límetre (la mil·lèsima).
Però, quant era un metre? Per saber-ho calia mesurar la distància del pol nord a l'equador, o almenys un bon tram d'ella. El 19 juny 1791 un comitè d'matemàtics, geògrafs i físics es va reunir amb el rei, Lluís XVI, qui va aprovar formalment el projecte. Lluís XVI era un rei sense autoritat. La Revolució Francesa l'havia convertit en monarca constitucional, que governava sota la vigilància del poble. El 20 de juny va tractar de fugir de França, però va ser capturat. No va ser fins a un any després quan Lluís XVI va emetre, des de la seva cel·la, l'ordre que es duran a terme els mesuraments necessaris per determinar la mida del metro.
Jean Delambre i Pierre Méchain es van encarregar de mesurar la distància de Dunquerque, al nord de França, a Barcelona, a Espanya. Els treballs van durar sis anys a causa de les guerres.
En 1793, amb la mesura encara per precisar, es va construir un patró provisional que donava la mesura del metre a partir de dades geodèsics incompletes. Dos anys després França va adoptar oficialment el sistema de mesures basat en el metre: el sistema mètric.
Al juny de 1799 per fi es va dur a terme la presentació formal del metre davant les autoritats franceses i es va adoptar un lema per al nou sistema de mesures:
"Per a tots els pobles, per a tots els temps"
 |
| Torre del relotge del port de Barcelona, últim punt geodésic en la mesuració del metre. |
Malgrat l'adopció oficial del sistema mètric, ni tan sols els francesos ho van usar de seguida. Napoleó va haver de permetre que s'apliqués usant el vell sistema medieval de mesures i no va ser fins a 1840 quan el sistema mètric decimal es va convertir en l'únic legal a França.
El 1960, es torna a definir com: 1.650.763, 73 longituds d'ona de la llum ataronjada-rogenca emesa per l'àtom de Kriptó 86. I es redefineix el 1983 com la longitud recorreguda per la llum en el buit en 1 / 299.792.458 segons.
