Veredicte de L'Ametlla
El
judici pel saqueig del Palau de Música ha començat, vuit anys
després que la fiscalia presentés una querella per apropiació
indeguda contra Fèlix Millet i tres responsables més de la
institució. Però el poble, i per poble s'entén
l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), ja fa anys que ha dictat
sentència.
“Alguns
comerços ja ni els deixen entrar”, explica la fornera del poble.
El seu establiment és un dels pocs on encara s’hi pot veure, de
tant en tant, la dona de Fèlix Millet, Marta Vallès. D’ell, ni
rastre. Per enlloc. D’ençà que la fiscalia va iniciar la
investigació, Millet ha desaparegut. Gairebé ni surt de casa. La
seva reclusió es
deu, en part, a la seva precària salut però també a la reacció
del poble. Alguns veïns encara recorden quan “abans que passés
tot allò” es va organitzar un autocar des de l’Ametlla del
Vallès per anar al Palau de la Música. “Semblava que fossin a
casa seva”, recorda la fornera amb certa admiració. En aquella
època, el “senyor Millet” gaudia del respecte i el
reconeixement de tothom. La seva família té diferents carrers
dedicats dins del poble i són propietaris de desenes de pisos i de
milers de metres quadrats. Fins i tot va pagar la biblioteca de
l’Ametlla del Vallès.
De
prohom a lladre
A
partir del 2009, però, es va descobrir que tot era una farsa, que
el “senyor Millet” era un lladre i que la biblioteca es va pagar
amb els diners del saqueig del Palau, així com les obres de la seva
mansió i les diferents urbanitzacions que estava projectant. Els
luxosos apartaments que estaven construint han quedat completament
degradats i són la millor metàfora per explicar la decadència que
envolta una família que ha passat de tenir-ho tot a no poder ni
passejar pel seu poble. “Només van a la caixa, al forn que hi ha
davant i de tant en tant al Carrefour, on paguen amb bitllets de
500”, asseguren diferents veïns.
Segons
expliquen, quan va esclatar el cas, un grup de ciclistes que
esmorzava al bar Quico van coincidir amb Millet i van començar a
increpar-lo fins que va haver de marxar. També el van fer fora
d’una perruqueria, que ell pretenia que es tanqués perquè només
l’atenguessin a ell. “Tot el que havia de dir, ja li vaig dir a
ell”, recorda en Pep, el barber. A l’associació de gent gran,
segons recorden els veïns, “van escridassar la seva dona, que va
haver de marxar”. Al Bar Bassa, el més cèntric del poble, també
han hagut de servir, alguna vegada, la dona d’en Millet. “Un dia
es va prendre un tallat i em va dir que em deixava deu cèntims de
propina perquè se sentia generosa”, recorda l’amo. A la
peixateria del poble no els han atès mai i tampoc ho faran perquè
asseguren que no els volen ni veure. “No tenen vergonya -diu una
clienta-. Encara mantenen la seva prepotència”.
 |
| Una de les finques Millet a L'Ametlla |
Nou
milions desapareguts
L’escorcoll
de la seva mansió, ordenat pel jutge Josep Maria Pijuan el juliol
del 2012, va ajudar molt a fer caure en desgràcia la família
Millet. Omplir de mossos d’esquadra el tercer poble en renda
familiar de Catalunya va donar una mala imatge. En l’escorcoll,
que es va ordenar tres anys després que comencés la investigació,
no es van trobar els 9 milions d’euros que encara falten. “Aquí
ensinistrem els gossos perquè trobin els bitllets de 500. El poble
en deu estar ple”, diuen fent broma a la peixateria. L’amo del
bar Quico està convençut que no apareixeran. “És impossible que
trobin els diners”, diu, i recorda que les propietats de Millet es
compten per hectàrees. “Poden estar amagats en qualsevol lloc”.
Mentre
parla, el Telenotícies
migdia de
TV3 recorda que ja ha començat el judici pel
cas Palau on seran jutjats, entre d’altres, Fèlix Millet. Els
clients del bar miren amb indiferència la televisió mentre
s’acaben el menú. Per a ells, el judici ja s’ha celebrat i,
sense cap mena de dubte, la sentència és: “Culpable”.
