dissabte, 11 de març del 2017

El poble d'en Millet

                                      Veredicte de L'Ametlla



El judici pel saqueig del Palau de Música ha començat, vuit anys després que la fiscalia presentés una querella per apropiació indeguda contra Fèlix Millet i tres responsables més de la institució. Però el poble, i per poble s'entén l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), ja fa anys que ha dictat sentència.

Alguns comerços ja ni els deixen entrar”, explica la fornera del poble. El seu establiment és un dels pocs on encara s’hi pot veure, de tant en tant, la dona de Fèlix Millet, Marta Vallès. D’ell, ni rastre. Per enlloc. D’ençà que la fiscalia va iniciar la investigació, Millet ha desaparegut. Gairebé ni surt de casa. La seva reclusió es deu, en part, a la seva precària salut però també a la reacció del poble. Alguns veïns encara recorden quan “abans que passés tot allò” es va organitzar un autocar des de l’Ametlla del Vallès per anar al Palau de la Música. “Semblava que fossin a casa seva”, recorda la fornera amb certa admiració. En aquella època, el “senyor Millet” gaudia del respecte i el reconeixement de tothom. La seva família té diferents carrers dedicats dins del poble i són propietaris de desenes de pisos i de milers de metres quadrats. Fins i tot va pagar la biblioteca de l’Ametlla del Vallès.

De prohom a lladre
A partir del 2009, però, es va descobrir que tot era una farsa, que el “senyor Millet” era un lladre i que la biblioteca es va pagar amb els diners del saqueig del Palau, així com les obres de la seva mansió i les diferents urbanitzacions que estava projectant. Els luxosos apartaments que estaven construint han quedat completament degradats i són la millor metàfora per explicar la decadència que envolta una família que ha passat de tenir-ho tot a no poder ni passejar pel seu poble. “Només van a la caixa, al forn que hi ha davant i de tant en tant al Carrefour, on paguen amb bitllets de 500”, asseguren diferents veïns.
Segons expliquen, quan va esclatar el cas, un grup de ciclistes que esmorzava al bar Quico van coincidir amb Millet i van començar a increpar-lo fins que va haver de marxar. També el van fer fora d’una perruqueria, que ell pretenia que es tanqués perquè només l’atenguessin a ell. “Tot el que havia de dir, ja li vaig dir a ell”, recorda en Pep, el barber. A l’associació de gent gran, segons recorden els veïns, “van escridassar la seva dona, que va haver de marxar”. Al Bar Bassa, el més cèntric del poble, també han hagut de servir, alguna vegada, la dona d’en Millet. “Un dia es va prendre un tallat i em va dir que em deixava deu cèntims de propina perquè se sentia generosa”, recorda l’amo. A la peixateria del poble no els han atès mai i tampoc ho faran perquè asseguren que no els volen ni veure. “No tenen vergonya -diu una clienta-. Encara mantenen la seva prepotència”.
Una de les finques Millet a L'Ametlla

Nou milions desapareguts
L’escorcoll de la seva mansió, ordenat pel jutge Josep Maria Pijuan el juliol del 2012, va ajudar molt a fer caure en desgràcia la família Millet. Omplir de mossos d’esquadra el tercer poble en renda familiar de Catalunya va donar una mala imatge. En l’escorcoll, que es va ordenar tres anys després que comencés la investigació, no es van trobar els 9 milions d’euros que encara falten. “Aquí ensinistrem els gossos perquè trobin els bitllets de 500. El poble en deu estar ple”, diuen fent broma a la peixateria. L’amo del bar Quico està convençut que no apareixeran. “És impossible que trobin els diners”, diu, i recorda que les propietats de Millet es compten per hectàrees. “Poden estar amagats en qualsevol lloc”.

Mentre parla, el Telenotícies migdia de TV3 recorda que ja ha començat el judici pel cas Palau on seran jutjats, entre d’altres, Fèlix Millet. Els clients del bar miren amb indiferència la televisió mentre s’acaben el menú. Per a ells, el judici ja s’ha celebrat i, sense cap mena de dubte, la sentència és: “Culpable”.


L'atac nord-americà de Doolittle contra el Japó va canviar el corrent de la Segona Guerra Mundial

Fa 80 anys: el Doolittle Raid va marcar el dia que sabíem que podríem guanyar la Segona Guerra Mundial. Com a patriòtic nord-americà, durant...