Greenpeace & Mitterrand

El dia que van enfonsar el "Rainbow Warrior"

         

Fa 30 anys, el vaixell insígnia de l'ONG ecologista arribava a Auckland en el seu viatge final. Tres dies després, dues bombes posades per agents francesos el van ferir de mort. Després de les explosions, va morir ofegat un fotògraf portuguès.

L'escenari del drama va ser Auckland, a Nova Zelanda. Allà, el 7 de juliol de 1985, va arribar el Rainbow Warrior, vaixell insígnia de Greenpeace, símbol de l'organització ecologista. Aquest mateix dia, van desembarcar al port Alain Tonel i Jaques Camurier, dos agents francesos que tenien com a missió entorpir les activitats del "Guerrer de l'Arc de Sant Martí". Finalment, van fer molt més que això.
A Auckland van arribar tots els protagonistes d'una escena de terror que anava a muntar tres dies després. El Rainbow Warrior va arribar al port de Waitemata sense que ningú sospités que aquest seria el seu últim port. Tenia com a missió encapçalar les protestes contra les proves nuclears franceses a l'atoló de Mururoa, a la Polinèsia. Unes hores després, s'enfonsaria ferit de mort.

També aquest mateix dia van arribar a la ciutat neozelandesa dos entrenadors esportius, Alain Tonel i Jaques Camurier. Joves, tot just per sobre dels 30 anys, usaven pseudònim. I amagaven explosius i la seva veritable activitat: eren espies del servei secret francès. Les seves identitats reals mai van ser confirmades i es van perdre en la boira de la història.

El Rainbow Warrior havia estat adquirit per Greenpeace el 1978 i de simple vaixell pesquer va passar a ser emblema de l'efervescència ecologista i de l'extensió global de l'ONG. El van batejar així per una llegenda dels indis : "Arribarà un temps en que els ocells cauran del cel, els animals dels boscos moriran, la mar s' ennegrirà i els rius baixerant enverinats. En aquest temps, homes de totes les races i pobles s'uniran com guerrers de l'arc de Sant Martí per lluitar contra la destrucció de la terra ", deia el mite.

El vaixell va passar els seus primers tres dies al port de Waitemata obert al públic, rebent visites i planejant la protesta contra les proves nuclears franceses, tan comuns en aquesta zona del Pacífic que Austràlia i Nova Zelanda venien reclamant des de feia anys pels seus efectes.

El 10 de juliol, poc abans de la mitjanit, els membres de la tripulació tornaven al vaixell d'una reunió amb tripulants d'altres petits navilis que havien de participar en la travessia a Mururoa. Llavors, es va sentir una explosió.
Els membres de la tripulació, de vuit nacionalitats diferents, van creure en un principi que es tractava d'un xoc. Van començar a baixar del vaixell enmig de la confusió. Fernando Pereira, el fotògraf portuguès del grup d'ecologistes, es va demorar a sortir del vaixell després de l'esclat. Volia buscar les seves precioses càmeres. Una segona explosió, minuts després, el va deixar atrapat en la seva cabina, mentre el vaixell començava a enfonsar-se. El seu cos va ser trobat hores més tard per bussos neozelandesos.

L'enginyer en cap del vaixell, Davey Edwards, es va desesperar en les primeres hores després de l'enfonsament: creia que l'explosió ha estat culpa seva. Un error amb les màquines, un desperfecte. Però no, la primera inspecció dels bussos no va deixar dubtes: mines magnètiques havien estat adossades a l'exterior del casc.
Deia la nota de Clarín al dia següent: Les autoritats van confirmar que el vaixell presentava un esvoranc de dos metres de diàmetre en un dels seus costats. "En examinar l'esvoranc, ens vam convèncer que es tractava d'un cas de sabotatge", va indicar el superintendent de Detectius, Alan Galbralth. Fins al moment, cap organització ha reivindicat l'autoria del fet.
El primer neozelandès, David Kange, va condemnar fortament l'acció i ha afirmat que la mort del fotògraf de Greenpeace que estava a bord en el moment de l'explosió estava sent considerada com assassinat.

Es tractava del primer atemptat terrorista a Nova Zelanda i el cas va commocionar el país. La investigació va ser àrdua i profunda. A finals de juliol van ser arrestats Dominique Prieur i Alain Mafart, els veritables noms darrere del matrimoni Turenge, una parella que deía estar a Nova Zelanda de lluna de mel. Eren en realitat dos agents francesos que vivien a Auckland des de juny, pel que sembla coordinant les operacions contra Greenpeace.

Al començament d'agost d'aquest any, la premsa francesa va començar a connectar amb fermesa l'atemptat terrorista amb les activitats d'agents francesos a la regió. A les poques hores, el president François Mitterrand va condemnar l'atac amb la promesa de càstig si es comprovava que havien actuat espies del seu país.

Per a fins d'agost, les proves ja eren aclaparadores i, amb tot, el servei secret francès va divulgar les identitats del fals matrimoni Turenge. Va assegurar que havien actuat amb ordres d'entorpir l'activitat de Greenpeace, però va aclarir que això no implicava accions com la que van portar endavant.

El que va seguir va ser una dura picabaralla diplomàtica entre França i Nova Zelanda. El primer va voler repatriar els espies. El segon, castigar el primer atemptat terrorista a sòl nacional. Després de mesos de discussions i amb l'auspici del secretari general de l'ONU, Prieur i Mafart van abandonar Nova Zelanda per a ser confinats uns mesos en una institució militar francesa. França li va pagar a Nova Zelanda una indemnització. També a Greenpeace. I després ... El que va passar a Auckland va generar una enorme simpatia global per Greenpeace i, amb el titol de màrtir ecològic, ho va acabar de convertir en una multinacional. El Rainbow Warrior va ser reflotat, però no es podia reparar. El 1987, va ser remolcat fins a les illes Cavalli, on va trobar la tomba final. Ara és la llar de nombroses espècies marines, i un atractiu turístic al nord de Nova Zelanda. Amb els diners que l'ONG va rebre de França, va comprar el Rainbow Warrior II, que en els 90 va tornar a xocar contra França a Mururoa, novament per assajos nuclears. L'organització ho va donar el 2011 a Friendship de Bangla Desh perquè funcionés com a vaixell hospital. Avui, Greenpeace compta amb el Rainbow Warrior III, un vaixell veler