Sant Josep

                                             El pare amagat

El sant patriarca, pare putatiu de Jesús, durant molt de temps va romandre semi oblidat per l'Església occidental, que no li va concedir la importància que mereix, donada la seva categoria. La seva devoció no va adquirir certa importància fins al segle XIII. Això fa que no es trobi, es pot dir, cap llegenda ni tradició del sant pare de Jesús i que la veu popular ho tingui desconsiderat. Malgrat l'secular oblit envers el sant patriarca, avui en el nostre és el més escollit per patró, i el seu nom, tant entre els homes com entre les dones, és el més mateixes. El proverbi ens diu:
                                                De Joseps, Joans i ases
                                              n'hi ha per totes les cases

L'ofici de Fuster el te per patró des del segle XVI. Abans, els nostres fustres havien venerat Sant Joan per una causa circumstancial. Els vells consellers consideraven perillós ofici de Fuster, per la combustibilitat de la fusta. en el seu afany de vetllar pel bé comú i per tal d'evitar la possibilitat de calar foc, obligaven els fusters a treballar a la platja, a prop del mar i en despoblat. Els nostres fusters havien tingut els seus obradors a la platja que s'estenia on actualment es procedeix al passeig de davant de l'estació de França, prop de l'antic convent de les monges de Santa Clara, que s'aixecava, si fa no fa, cap a on avui hi ha la entrada del Parc de la Ciutadella.
El gremi de fusters tenia un altar propi a la Catedral. Fins a finals del segle passat, van conservar com a relíquia un ribot que segons la tradició, havia pertangut a Sant Josep. Aquest ribot va ser exposat a la veneració pública, fins que el bisbe Català la va privar.
Cada any els fusters celebravenuna solemne funció religiosa. A la capella, exposaven la senyera gremial, que era una de les millors de la ciutat. Repartien flors i dolços a les senyores convidades i panets i llonguets a tots els concurrents. Després de la funció religiosa, s'organitzava una processó, presidida per la senyera que envoltava el Claustre i l'interior de la Catedral