El relleu del G.P.S.
A dia d'avui hi ha dos grans sistemes globals de navegació per satèl·lit, GPS i GLONASS. Dues tecnologies que fem servir diàriament i des de la irrupció dels smartphones cada vegada més. Un binomi que funciona bé però on hi ha tecnologies que ens porta prometent des de fa més de sis anys millores substancials, com ara Galileu.
Si tot hagués sortit bé, podríem estar celebrant que el sistema de navegació Galileu ja faria sis anys que estaría funcionant. No obstant això, un munt de retards i problemes tècnics no han parat en tot aquest temps de posar en dubte la fiabilitat d'aquest projecte.
Què és Galileu?
Galileu és un projecte de navegació per satèl·lits finançat i desenvolupat entre la Unió Europea i l'Agència Espacial Europea (ESA) amb l'objectiu de tenir un sistema de posicionament d'alta precisió propi. No només anem a llançar sondes que orbiten al voltant d'estels. Des dels inicis del projecte se'ns va vendre que la tecnologia que s'anava a posar en l'espai anava a ser molt millor que la que utilitzaven GPS i GLONASS, tot i que d'això en parlarem més tard perquè les diferències van més enllà del que tecnològic.El 2002 el projecte va estar a punt de desaparèixer, amb pressions dels EUA que buscaven mantenir el control dels sistemes de posicionament per satèl·lit dins de l'àmbit militar.
Tot va començar el 1999 quan diversos països de la Unió Europea es van asseure sobre la taula per portar cadascun la seva visió de com hauria de ser un sistema de navegació per satèl·lits. Es van posar totes les idees i es va idear un nou projecte entre tots per a 2003 crear el primer programa oficial de Galileu. Van trigar quatre anys, però en aquest lapse de temps el projecte va haver d'afrontar molts obstacles i problemes.
Com ja sabeu, els atacs l'11 de Setembre del 2001 van suposar un canvi molt gran en tot el món i per descomptat el militar no va ser una excepció. Arran dels atemptats terroristes, el govern dels Estats Units es va afanyar a parlar amb la Unió Europea perquè cancel·lessin el projecte ja que ells perdrien la possibilitat de desactivar tots els satèl·lits per a ús civil i centrar-los en ús militar. De fet, el 2002 un dels portaveus de Galileu va reconèixer que el projecte estava a punt de desaparèixer.
A tot això cal sumar-li una mala gestió econòmica del projecte on el finançament no es va fer correctament i els diners va trigar a arribar al seu destí. El que va començar pressupostat com 1.100 milions d'euros (des dels seus inici fins 2005) ha acabat superant la barrera dels 3.000 milions amb totes les instal·lacions en terra, la xarxa de satèl·lits completa, etc. Malgrat tot això, el projecte va sortir a davant després de la fase de definició.Posteriorment, a finals de 2005, es va llançar el Giove-A (Galileu in-orbit validation element) com a satèl·lit de proves. Un any més tard van intentar llançar el Giove-B però per problemes tècnics es va haver de retardar un parell d'anys. Després d'aquestes proves, el 2011 es van posar en marxa els dos primers satèl·lits del programa, un any més tard es van llançar dos més pel que amb quatre ja es podia fer una constel·lació operativa.
No obstant això, no va ser fins 2013 quan es van fer les primeres proves per localitzar punts amb aquesta xarxa de satèl·lits. A dia d'avui hi ha quatre satèl·lits funcionant i l'objectiu és llançar altres 28 d'aquí a l'any 2019. En teoria tot hauria d'haver estat a punt pel 2015 però la cosa s'ha anat retardant notablement.
Deixem de banda la història i tornem a la tecnologia que hi ha darrera d'aquest projecte. Galileu és una xarxa de 30 satèl·lits que orbitaran, si tot surt bé, al voltant de la terra amb l'objectiu de donar ús civil, és a dir serà gratuït i de lliure accés. Això sí, hi haurà un model de pagament amb fins comercials per obtenir dades de forma molt més precisa.
En què es diferencia de GPS i GLONASS?Com explicàvem al principi, a dia d'avui hi ha dos grans sistemes de navegació per satèl·lit que controlen aquest sector. D'una banda tenim GPS, la malla de satèl·lits nord-americà i que tothom reconeix i s'associa a la tecnologia de localització. Després tenim GLONASS de desenvolupament rus. En tercer lloc, i amb menys protagonisme, tenim a Beidou, una doble constel·lació de satèl·lits xinesos que porta ja catorze anys en funcionament.
Tant GPS com GLONASS són dos sistemes de satèl·lits que porten molt temps sobre nosaltres. Tots dos van començar la seva marxa en els vuitanta per a mitjans dels noranta completar la xarxa que orbita al voltant de la terra. Des de llavors ha passat molt de temps i ja sabeu que el ritme d'innovació i desenvolupament en el món de la tecnologia de vegades és frenètic.Si hagués de destacar només una diferència entre Galileu i GPS o GLONASS la resposta és clara: la precisió. La Unió Europea i l'Agència Espacial Europea han recalcat en diverses ocasions que el marge d'error a l'hora de localizar un punt és d'un metre. A més, vol oferir millor posicionament tant en mesures horitzontals com verticals i funcionar millor en latituds altas.Galileo també es diferencia en com orbiten al voltant de la terra doncs la seva trajectòria està lleugerament inclinada cap als pols per donar informació sobre aquestes regions. Aquí tant GLONASS com GPS no són capaços d'arribar amb tanta precisió. Abans hem comentat un altre punt important de Galileu, la seva utilització per a ús civil.Una gran diferència entre el sistema GPS / Glonass i Galileu és que el sistema europeu no té arrels ni pretensions militars. Tant GPS com GLONASS s'utilitzen de forma compartida per a usos militars com comercials . Això vol dir que un dia Estats Units o Rússia poden desactivar les seves xarxes per utilitzar-les en el seu propi benefici per a operacions militars. En resum: una relació de dependència una mica complicada, raó per la qual Galileu es postula com una alternativa molt interessant.El servei d'aquesta xarxa serà constant i llevat de situacions extremes no es desactivarà per a altres fins. Aquest tema és fonamental perquè, com veurem més endavant, l'ús que es vol donar a aquesta xarxa de satèl·lits va més enllà de saber la nostra posició a Google Maps o en qualsevol altre servei de geolocalització al mòbil.
Vegem quin ús se li vol dar.¿Para què es vol utilitzar Galileu? Com que és un satèl·lit destinat a l'ús civil sense interrupcions, la seva utilització per a aplicacions de seguretat en el món dels automòbils, el trànsit aeri o les xarxes ferroviàries és crucial. De fet, es pretén que per a tot el relacionat amb aviació civil s'utilitzi en conjunt amb EGNOS, una xarxa que originalment va ser creada també per l'Agència Europea Espacial per servir de suport a GPS i GLONASS en territori europeo.
Oficialment, Galileu té cinc funcions . D'una banda servir com a sistema de navegació oberta perquè qualsevol persona pugui utilitzar sempre que tingui l'instrumental necessari. Sona molt tècnic però mira a la butxaca o damunt de la taula: si, amb el teu smartphones podràs utilitzar aquesta xarxa de satèl·lits, quan estigui funcionant. Després tenim tot el relacionat amb la navegació comercial. L'ESA diu que el nivell de precisió serà de centímetres i, com hem esmentat abans, caldrà pagar per obtenir aquest nivell de precisió. Aquestes comunicacions es realitzaran de forma xifrada.
De la mateixa manera, Galileu també servirà per a la navegació pública regulada, cosa que utilitzaran les agències dels governs majorment. És l'únic ús que sempre estarà en funcionament si es desactiven els altres sistemas.Por últim tenim tot el relacionat amb rescat, recerca i seguretat. Aquí la precisió de Galileu resulta fonamental i és capaç de marcar la diferència davant GPS i GLONASS.
Perquè està trigant tant en funcionar? Com hem vist anteriorment, gairebé tots els problemes de Galileu vénen pel pla polític i no tant pel tecnològic. El que va començar com un acord amb bones intencions s'ha anat complicant a causa dels interessos de cada país i a fets tan importants com el 11-S. El pla econòmic ha tingut també un paper important perquè el projecte s'ha anat inflant amb el pas dels anys.Hi tenir en compte que Galileu va començar com un acord de participació entre empreses privades i el sector públic. No obstant això, el 2006 aquesta unió es va trencar i es va nacionalitzar el projecte. Això es va traduir un any més tard en tensions per veure com s'anava a finançar i a tirar endavant. Una papereta difícil ja que just en 2007 va ser quan l'economia va començar a caure.Es van començar a moure partides pressupostàries per alimentar Galileu (agricultura i administració majorment) a més de buscar nous socis. Tot i que és un projecte europeu, països com el Marroc i Corea del Sud participen també de forma activa.
