Una solución tardana
El Canal de Castella, és un dels projectes més rellevants d'enginyeria civil de
l'Espanya Il·lustrada, l'objectiu principal de la seva construcció
va ser servir com a via fluvial de comunicació i transport que
solucionés el problema d'aïllament a què estava sotmesa l'altiplà
castellà i lleonesa , a causa d'una orografia complicada i una
deficient i mal conservada xarxa viària, que dificultava i feia
gairebé impossible el transport dels excedents agraris de la regió,
cereals majoritàriament.
Encara que havien existit antecedents de
projectes similars en els segles XVI i XVII, no seria fins a mitjans
del segle XVIII, quan Ferran VI i el seu ministre més influent, el
Marquès de la Ensenada, van començar a pensar en un ambiciós pla
per desenvolupar l'economia d'Espanya , pla en què tindria gran
notabilitat les obres públiques relacionades amb la comunicació.
És
llavors quan el Marquès de la Ensenada proposa a Ferran VI la
construcció d'una xarxa de camins i canals de navegació pensats per
a Castella, en ser, en aquells dies, la principal productora de
cereals. Dos anys més tard, l'enginyer Antonio d'Ulloa, presenta el
"Projecte General dels Canals de Navegació i Reg per als Regnes
de Castella i Lleó" basat en altres treballs previs de
l'enginyer francès Carlos Lemaur.
En el projecte inicial es
contemplaven 4 canals, que unirien Segòvia amb Reinosa, amb la
intenció de, en un futur, travessar la serralada Cantàbrica i poder
arribar al mar pel port de Santander. El Canal del Nord pretenia unir
Reinosa (Santander) amb el lloc de Calahorra de Ribas (Palència).
D'aquest tram s'arriba a construir des Alar del Rei fins Calahorra de
Ribas. El ramal Canal de Campos, que continuaria des Calahorra de
Ribas (Palència) per la comarca de Tierra de Campos fins a Medina de
Rioseco (Valladolid), es construeix íntegrament. Canal Sud, que
prendria les aigües del Canal de Campos en el lloc conegut com el
Serrón (Grijota), per desembocar en el Riu Pisuerga a Valladolid, i
que també es construeix íntegrament. I el Canal de Segòvia, que
uniria Segòvia amb Villanueva de Duero (Valladolid). Mai va ser
realitzat ......
Les obres d'aquest grandiós projecte van donar
començament el 16 de juliol de 1753 a Calahorra de Ribas, terme
municipal de Ribas de Campos (Palencia), sota la direcció d'Antonio
d'Ulloa i l'enginyer cap Carlos Lemaur, en el tram conegut com Ramal
de Campos. A l'any d'haver-se iniciat es paralitzen, havent-se
construït fins a aquest moment 25 km aigües avall, des Calahorra de
Ribas a Sahagún Reial (prop de Paredes de Nava) .Posteriorment, l'any
1759 les obres es reprenen, però aquesta vegada s'acorda iniciar-les
en l'estret de Nogueras, prop d'Alar del Rei, començant d'aquesta
manera la construcció del ramal del Nord, sent finalitzades les
obres d'aquest ramal a l'agost de 1791, quan les aigües del Nord
s'uneixen amb les del ramal Campos al lloc de Calahorra de Ribas. A
l'any següent de la finalització de les obres del ramal Nord
s'inicia la navegació en el tram comprès entre Sahagún Reial
(Paredes de Nava) i Alar del Rei, alhora que es comencen les obres del
ramal sud des del Serrón (Grijota ) fins Valladolid. La Guerra de la
Independència i la posterior etapa de crisi política, econòmica i
social que va travessar Espanya, van ocasionar grans destrosses en el
ja construït, i van obligar a paralitzar les obres a Soto Alburez
prop de Dueñas (Palència). Era l'any 1804.
El rei Ferran VII,
prèvia visita realitzada a les instal·lacions del Canal, i veient
que l'Erari Públic no era capaç de seguir sufragant el cost
d'aquesta obra, dicta, el 10 de setembre de 1828, una Real Ordre
perquè el projecte pogués ser executat per una empresa
privada.
D'aquesta manera, el 1831 l'Estat concedeix a la
"Companyia del Canal de Castella" l'explotació del Canal
durant 80 anys, un cop finalitzades les obres. A canvi es compromet a
finalitzar les obres en un termini de set anys. Noves dificultats
bèl·liques de l'època impedeixen el compliment dels terminis
marcats, pel que és necessari redactar un nou conveni mitjançant el
qual s'escurça el termini d'explotació a 70 anys, i s'amplia el
termini per a escometre les obres, la qual cosa permet finalitzar-les
en 1849, tal com les coneixem en l'actualidad. Una vegada privatitzada
la seva construcció en 1835 es finalitza el ramal del Sud amb
l'arribada de les aigües al riu Pisuerga a Valladolid, i en 1849 es
veu finalitzat el Ramal de Campos sota el regnat de Isabel II.
Així
el 14 desembre 1849 comença l'explotació del Canal de Castella;
navegació, força hidràulica, regadiu i pesca per la "Companyia
del Canal de Castella" i un període de 70 anys, una vegada
conclosos aquests revertirà de nou a l'Estat, que és qui
l'administra des de llavors, depenent en l'actualitat la gestió i
explotació a la Confederació Hidrogràfica del Duero.
Tot i que
la navegació va començar pel ramal Campos-Nord a la fi del segle
XVIII, l'època de major esplendor va tenir lloc una vegada conclòs
tot el seu recorregut actual, entre els anys 1850-1860, quan les
barques que solcaven el Canal superaven les 350, la majoria d'elles
de propietat privada. La obertura de la línia fèrria Valladolid-Alar
del Rei, amb un traçat gairebé paral·lel al del Canal de Castella,
motiva que el Canal de Castella vegi truncada la seva utilització
"com a via de transport i comunicació". No obstant la seva
llera segueix proporcionant altres usos derivats de la força motriu,
generant un desenvolupament econòmic i industrial a les localitats
per les quals discorre i propiciant que neixin fàbriques de paper,
farines, cuirs, molins, armes i fins i tot drassanes. El Canal de
Castella ja no només era una via de comunicació i una artèria per
irrigar els sorneguers camps de Castella, també era el responsable
del despertar industrial de la Regió.
