"Els templers tenen a veure amb tot”
escrivia Umberto Eco a El
pèndol de Foucault.
Ho deia perquè d’aquesta orde de monjos guerrers se n’ha
explicat totes les llegendes esotèriques possibles: Indiana
Jones els
col·locava com a guardians del Sant Grial; El
codi Da Vinci els
relacionava amb una societat secreta, i se’ls ha atribuït des de
la descoberta d’Amèrica fins a l’impuls de la Revolució
Francesa. Quan el Papa va dictar la supressió de l’orde, al segle
XIV, els templers havien caigut en desgràcia i havien sigut
perseguits, torturats, cremats i marginats per acusacions mai
provades -d’actes com la sodomia i el misticisme-, uns rumors que
responien a interessos polítics instigats pel rei francès. Després
de dos segles de lluitar per mantenir els infidels allunyats de Terra
Santa, els templers es van extingir i van desaparèixer de la memòria
col·lectiva fins que al segle XVIII els francmaçons es van
autodeclarar hereus seus, com a societat perseguida a qui atribuïen
tot de gestes i secrets. Des de llavors, la pseudohistòria i la
ficció s’han apropiat del mite, i la llegenda s’ha anat menjant
la realitat.
 |
| Castell de Montsegur |
El
Museu d’Història de Catalunya ha obert una exposició, "Templers.
Guerra i religió a l’Europa de les croades",
que precisament vol eliminar la imatge esotèrica que envolta els
monjos cavallers. Comissariada per l’historiador Ramon Sarobe,
recorre des de l’origen de les croades fins a la fi de l’orde,
passant pel poder dels templers dins la Corona catalanoaragonesa, on
capitanejaven terres i castells com el de Miravet (Ribera d’Ebre) i
el de Gardeny (Lleida). Amb una escenografia que recrea una muralla,
en molts trams fins i tot més imponent que les peces exposades, pel
camí es poden rastrejar fins a una setantena d’objectes, sobretot
documents i llibres, i també obres artístiques medievals. Entre les
més destacades, que no s’havien exposat mai a Catalunya, hi ha els
Manuscrits de Perpinyà -on es veuen il·lustracions de templers
treballant per al rei Jaume II de Mallorca-, el que queda de les
pintures del judici final del castell de Gardeny i les pintures
d’inspiració oriental de l’església de Puig-reig.
El
pes més important de l’exposició, però, el té el discurs
històric. Com van néixer els templers? Què perseguien? Per què
van venir a Europa? Ramon Sarobe retrocedeix fins a la Mediterrània
dels tres imperis i l’edificació del Sant Sepulcre a Jerusalem al
segle IV per explicar les tensions en aquell territori cristià del
Pròxim Orient, lloc de croades i pelegrinatge. Els Pobres Cavallers
de Crist -coneguts com a templers pel lloc on residien a Jerusalem,
el temple de Salomó- eren “guardians de l’ortodòxia catòlica”
i pretenien defensar els pelegrins i “rescatar Jerusalem dels
musulmans, condició sine
qua non per
a la salvació en el judici final”, diu l’historiador.
Els
templers eren cavallers amb vots monàstics. Rebutjaven els vicis,
luxes i pecats... excepte l’assassinat per amor a Crist. La
cristiandat ho va acceptar per primera vegada: una butlla papal va
reconèixer l’orde el 1131. A diferència de les altres ordes, els
templers cultivaven els estímuls militars, no els intel·lectuals.
Tenien unes ordenances molt estrictes, la Regla, que fins i tot
incloïa com fer una càrrega de cavalleria, cosa que la converteix
en el primer manual militar modern.
Milers
de templers van escampar-se per Europa per finançar-se, fos amb la
terra, criant ramats o cultivant la fe a la cort. A la Corona
catalanoaragonesa van fer fortuna gràcies a l’herència del rei de
l’Aragó, Alfons el Bataller. El principi de la fi dels templers va
arribar quan es van quedar sense missió: el 1291 els musulmans van
expulsar els cristians de Terra Santa.
Pot
ser la mítica espasa Tisó?
Entre
les peces més vistoses de l’exposició hi ha una reproducció del
vestit que duien els templers (un hàbit de monjo marró i una capa
blanca o negra). També hi ha armament real del segle XIII, com una
cota de malla i puntes de llança. La peça estrella és una espasa
del segle XI que es conserva a l’armeria reial de Madrid i que
alguns erudits apunten que podria ser l’espasa Tisó, que pertanyia
als primers comtes d’Urgell i que va estar en possessió dels
templers quan la van portar a Jaume I perquè conquerís Borriana:
creien que tenia poders màgics.
