Va morir per puntual
L'Operació
contra Yamamoto, també anomenada Operació Venjança, va ser una
precipitada però ben planificada operació militar nord-americana
realitzada a l'abril de 1943 en plena Segona Guerra Mundial i
l'objectiu va ser el d'eliminar al comandant en Cap de la Flota
Combinada japonesa, Isoroku Yamamoto. No se li va assignar un nom
específic a aquesta operació.
El 13 d'abril de 1943, a
l'aeròdrom de Camp Henderson, a l'illa de Guadalcanal, un dels
radioescoltes de l'intel·ligència nord-americana intercepta un
telegrama japonès que indicava un itinerari de visites d'un alt cap
enemic a camp Kahili a l'illa Bougainville . El missatge és
descodificat i la intel·ligència nord-americana va tenir
coneixement que l'almirall Isoroku Yamamoto realitzaria una visita
als emplaçaments nipons en l'àrea de Bougainville. El missatge va
ser en part descodificat i en part suposat per la intel·ligència
nord-americana, en ell es detallava l' itinerari amb l' horari detallat, Yamamoto tenia fama de ser escrupulosament metodic i complia els horaris al peu de la lletra.
 |
| Última fotografía de Yamamoto el mateix dia. |
Analitzat l'abast del missatge es va determinar que
en l'itinerari de Yamamoto es col·locava a l'abast dels avions
Lockheed P-38 Lightning, basats en Guadalcanal i que Yamamoto podia
ser eliminat. Un pla d'atac va ser proposat amb consulta al President
Franklin Delano Roosevelt i l'almirall Ernest King i després d'una
ràpida deliberació va ser aprovat.
Si s'eliminava a Yamamoto,
Japó perdria una peça vital de la seva maquinària bèl·lica, sent
pràcticament insubstituïble.
El pla va ser retingut en qualitat de màxim secret per l'oficial d'Intel·ligència de Chester Nimitz fins al dia 17 d'abril.
A finals del 17 d'abril de 1943, la 339.ª Esquadrilla amb 18 avions Lockheed P-38 Lightning basada en la base de Camp Henderson, Guadalcanal, va ser precipitadament reunida. S'els va explicar que havien d'abatre un objectiu al nord de l'illa de Bougainville. La puntualitat era absolutament essencial.
El pla va ser retingut en qualitat de màxim secret per l'oficial d'Intel·ligència de Chester Nimitz fins al dia 17 d'abril.
A finals del 17 d'abril de 1943, la 339.ª Esquadrilla amb 18 avions Lockheed P-38 Lightning basada en la base de Camp Henderson, Guadalcanal, va ser precipitadament reunida. S'els va explicar que havien d'abatre un objectiu al nord de l'illa de Bougainville. La puntualitat era absolutament essencial.
L'abast
màxim dels P-38 era de 1400 km i l'objectiu era a 500 km, de manera
que encara utilitzant tancs addicionals de combustible, la
permanència a la zona d'atac es limitava a tot just 15 minuts.
Es van assignar dos grups de tasques, un grup de 14 caces s'ubicaria a 6000 m d'alçada en prevenció de l'atac des de l'aeròdrom de Kahili, que comptava amb més de 100 caces japonesos. El grup de cobertura estaria al comandament del major John W. Mitchell.
El segon grup de quatre P-38 estaria a càrrec del capità Thomas Lamphier, com escorta tindria al tinent Rex Barber i volarien a 3000 m un cop arribat al área. L'hora d'enlairament seria a les 07:20 del 18 d'abril. La intercepció hauria de realitzar puntualment a les 9:35, a 55 km al nord de l'illa de Bougainville.
Es van assignar dos grups de tasques, un grup de 14 caces s'ubicaria a 6000 m d'alçada en prevenció de l'atac des de l'aeròdrom de Kahili, que comptava amb més de 100 caces japonesos. El grup de cobertura estaria al comandament del major John W. Mitchell.
El segon grup de quatre P-38 estaria a càrrec del capità Thomas Lamphier, com escorta tindria al tinent Rex Barber i volarien a 3000 m un cop arribat al área. L'hora d'enlairament seria a les 07:20 del 18 d'abril. La intercepció hauria de realitzar puntualment a les 9:35, a 55 km al nord de l'illa de Bougainville.
L'esquadrilla de
Lamphier va enlairar a les 7:20, però, dos dels P-38 van tenir
fallades i es van quedar a terra, per la qual es va assignar a dos
P-38 del grup de cobertura per reemplaçar als que faltaven. Aquests
eren els caces comandats pels tinents Besby Holmes i Raymond
Hine.
Els dos grups van volar arran d'aigua (9 m) per espai de 2 h, amb les ràdios en silenci, fins que van aconseguir la illa del tresor i de seguida va estar a la vista Bougainville. El grup es va dividir i el d'atac va pujar a 3000 m.
Mentre s'acostaven al punt d'intercepció, un dels caces de cobertura va radiar l'albirament d'una formació a l'horitzó. Era Yamamoto que complia puntualment el seu itinerari.
Els dos grups van volar arran d'aigua (9 m) per espai de 2 h, amb les ràdios en silenci, fins que van aconseguir la illa del tresor i de seguida va estar a la vista Bougainville. El grup es va dividir i el d'atac va pujar a 3000 m.
Mentre s'acostaven al punt d'intercepció, un dels caces de cobertura va radiar l'albirament d'una formació a l'horitzó. Era Yamamoto que complia puntualment el seu itinerari.
 |
| G4M1 l' avio japones |
Per a sorpresa de Lamphier, el grup constava de dos
avions Mitsubishi G4M, en comptes d'un, escortats per dues formacions
de 3 Mitsubishi A6M Zero en formació de V a la dreta i esquerra
respectivament, el conjunt també volava en formació de V.
L'avió de Yamamoto, al capdavant de la formació i identificat amb els números T1-323, tenia com a passatgers, a més de Yamamoto (assegut darrere del copilot Akiharu Ozaki); al pilot Takeo Koyani; capità de fragata Ishizaki, el seu secretari; capità de fragata Toibana, oficial d'Estat Major; contraalmirall Kitamura assegut darrere de Yamamoto, i al contraalmirall Takata, metge personal de Yamamoto.
En el segon G4M1 (identificat com T1-326) viatjaven l'almirall Matome Ugaki i el seu ajudant, el comandant Tanimura, el pilot Hiroshi Hayashi i un quart membre no identificat.
L'avió de Yamamoto, al capdavant de la formació i identificat amb els números T1-323, tenia com a passatgers, a més de Yamamoto (assegut darrere del copilot Akiharu Ozaki); al pilot Takeo Koyani; capità de fragata Ishizaki, el seu secretari; capità de fragata Toibana, oficial d'Estat Major; contraalmirall Kitamura assegut darrere de Yamamoto, i al contraalmirall Takata, metge personal de Yamamoto.
En el segon G4M1 (identificat com T1-326) viatjaven l'almirall Matome Ugaki i el seu ajudant, el comandant Tanimura, el pilot Hiroshi Hayashi i un quart membre no identificat.
Un dels P-38, el de
Raymond Holmes, va tenir problemes per desfer del seu dipòsit
suplementari i es va haver de retirar al costat de Hide
momentàniament.
Els A6M d'escorta van ser els primers a iniciar el combat picant sobre els P-38, mentre que Barber picava contra el primer G4M que iniciava un descens cap Bougainville, però el va sobrepassar sense poder disparar-li.
El segon G4M1 va fer una àmplia maniobra primer, enfrontant-se als atacants, i després va virar i es va dirigir a l'oceà, arran de les onades.
A continuació, Lamphier va intentar atacar a l'G4M1 de capçalera, però un dels caces nipons ho va començar a metrallar, pel que va haver d'usar el seu superior velocitat d'ascens per desfer-se'n fent una tombarella. En aquest moment, en descendir, va veure que el bombarder de capçalera descendia arran de la selva prop de Punta Moulat, sobre Bougainville. Lamphier va picar sobre el G4M1, ametrallán-lo en forma continuada. Barber ja estava damunt novament i també disparava a l'avió. El G4M1 fregava les copes dels arbres a màxima velocitat intentat escaparse. El motor de l'ala dreta es va incendiar i a continuació part de l'ala se li va desprendre projectant algunes peces que van colpejar un dels P-38 (Barber) i es va abatre sobre la selva partint-se en dos trossos. L'aparell va ser abatut en la posició 6 ° 47'9.6 "S 155 ° 33'9.9" I a 6,2 km al nord de Tokuaka a la part sud-oest de l'illa de Bougainville. Holmes, que havia tornat amb Hide, va atacar al segon bombarder que havia baixat arran de l'aigua i el va abatre, Ugaki, Takimura i el pilot van sobreviure amb greus ferides. Holmes va ser en aquest moment enderrocat per un Zero pilotat per l'as Shoichi Sugita. Fent servir la superior velocitat d'ascensió, els P-38 restants es van desempallegar de la resta dels Zeros i van prendre rumb a casa
Els A6M d'escorta van ser els primers a iniciar el combat picant sobre els P-38, mentre que Barber picava contra el primer G4M que iniciava un descens cap Bougainville, però el va sobrepassar sense poder disparar-li.
El segon G4M1 va fer una àmplia maniobra primer, enfrontant-se als atacants, i després va virar i es va dirigir a l'oceà, arran de les onades.
A continuació, Lamphier va intentar atacar a l'G4M1 de capçalera, però un dels caces nipons ho va començar a metrallar, pel que va haver d'usar el seu superior velocitat d'ascens per desfer-se'n fent una tombarella. En aquest moment, en descendir, va veure que el bombarder de capçalera descendia arran de la selva prop de Punta Moulat, sobre Bougainville. Lamphier va picar sobre el G4M1, ametrallán-lo en forma continuada. Barber ja estava damunt novament i també disparava a l'avió. El G4M1 fregava les copes dels arbres a màxima velocitat intentat escaparse. El motor de l'ala dreta es va incendiar i a continuació part de l'ala se li va desprendre projectant algunes peces que van colpejar un dels P-38 (Barber) i es va abatre sobre la selva partint-se en dos trossos. L'aparell va ser abatut en la posició 6 ° 47'9.6 "S 155 ° 33'9.9" I a 6,2 km al nord de Tokuaka a la part sud-oest de l'illa de Bougainville. Holmes, que havia tornat amb Hide, va atacar al segon bombarder que havia baixat arran de l'aigua i el va abatre, Ugaki, Takimura i el pilot van sobreviure amb greus ferides. Holmes va ser en aquest moment enderrocat per un Zero pilotat per l'as Shoichi Sugita. Fent servir la superior velocitat d'ascensió, els P-38 restants es van desempallegar de la resta dels Zeros i van prendre rumb a casa
 |
| Lockheed P-38 |
El
lloc de l'accident i el cadàver de l'almirall Yamamoto
van ser trobats al dia següent a la selva al nord de
l'antic lloc costaner de la patrulla australiana i la
missió catòlica de Buin (que després de la guerra, va
ser refundada uns quilòmetres terra endins), per un
equip japonès de recerca i rescat liderat pel tinent
Hamasuna, enginyer de l'Exèrcit. Segons Hamasuna,
Yamamoto va ser llançat unit al seu seient fora de l'avió
al moment de l'impacte, tot i estar assegut al seu seient
sota un arbre i amb la seva mà enguantada aferrada al
mànec de la seva katana. Hamasuna va dir que Yamamoto va
ser ràpidament identificat, amb el seu cap inclinat sobre
el pit com si estigués pensant. L'examen post-mortem del
cadàver va mostrar que Yamamoto va rebre dos impactes de
bala de 12,7 mm, un darrere de l'espatlla esquerra i un
altre a la banda esquerra de la seva mandíbula, amb
sortida sobre el seu ull dret. El doctor de l'Armada
Imperial Japonesa que va examinar el cadàver, va
determinar que l'impacte del cap causar la mort de
Yamamoto. Els detalls més violents de la seva mort van
ser ocultats al públic; l'informe mèdic va ser
blanquejat i canviat per «ordres superiors», segons el
biògraf Hiroyuki Agawa. El fet de si l'Almirall
inicialment va sobreviure a l'impacte ha estat un tema de
debat al Japó.
Lamphier es va atribuir l'enderroc i va ser condecorat amb la Medalla d'Honor, Barber ha insistit atribuir-se el mateix l'enderrocament de l'aparell de Yamamoto, el que va suscitar una llarga controvèrsia.
El cos de Yamamoto va ser transportat a Buin i després de l'autòpsia, va ser cremat vestint el seu uniforme. Les cendres van ser transportades per aire fins a Rabaul i d'aquí dutes a bord del cuirassat Musashi fins al Japó, on se li va retre un funeral d'estat a la localitat de Yasukuni-Jina a la prefectura de Tòquio.
Lamphier es va atribuir l'enderroc i va ser condecorat amb la Medalla d'Honor, Barber ha insistit atribuir-se el mateix l'enderrocament de l'aparell de Yamamoto, el que va suscitar una llarga controvèrsia.
 |
| Funeral de Yamamoto |
El cos de Yamamoto va ser transportat a Buin i després de l'autòpsia, va ser cremat vestint el seu uniforme. Les cendres van ser transportades per aire fins a Rabaul i d'aquí dutes a bord del cuirassat Musashi fins al Japó, on se li va retre un funeral d'estat a la localitat de Yasukuni-Jina a la prefectura de Tòquio.
