El despoblament rural

                           El camp en perill d'extinció

Ni l'habitatge gratis, ni les subvencions de llibres i menjadors escolars, ni les campanyes per mobilitzar immigrants donen resultat. Espanya perd l'empenta en l'àmbit rural i els seus habitants es consideren ciutadans de segona. Gairebé el 50% dels municipis del camp estan en perill d'extinció, amb molts per sota dels 500 veïns. La escletxa amb el món urbà no deixa de créixer, mentre es perden serveis i cada any moren el triple dels que neixen. Ja es parla que els pobles acabaran demanant diners per donar-nos aire net i mantenir-se en funcionament.

Castella i Lleó i Castella-la Manxa tenen avui la mateixa quantitat d'habitants que en 1900. La despoblació de les zones rurals contrasta amb el bigarrament de les grans ciutats. Alguns pobles de l'interior de la Península compten amb les densitats d'habitants més baixes de tot Europa, sobretot a Sòria, Guadalajara, Terol, Lleó o Conca. A Conca, sense anar més lluny, s'han perdut 20.000 habitants en els últims cinc anys. Molts pobles ja no tenen botigues, ni metge, ni escoles per als escassos nens de les famílies que han decidit quedar-se. Quan s'aconsegueix mantenir el col·legi obert, l'habitual és ajuntar a nens de diverses edats, nivells i necessitats en una sola classe perquè no hi ha estudiants suficients per posar-ne en marxa més.

Més de 70 escoles tancades en quatre anys. La supervivència de l'escola rural ha estat un dels grans camps de batalla dels que lluiten contra la despoblació. El Govern que va presidir Mª Dolores de Cospedal va deixar sense contingut l'article 128.3 de la Llei d'Educació, que establia que una escola es mantindria oberta a Castella la Manxa sempre que hi hagués un mínim de quatre alumnes. "De paraula, l'exconseller Marcial Marín va fixar que la ràtio seria d'un mínim de 11, però no es va legislar de manera que, a la pràctica, es van crear moltes desigualtats en funció d'afinitats polítiques i es van tancar escoles amb més alumnes mentre que altres amb menys seguien obertes ",. Ara, el Govern de García-Page ha tornat als paràmetres anteriors, quatre alumnes per escola, i l'estiu passat va contactar amb famílies i ajuntaments per a posar-lo en marxa. Només 20 escoles han sol·licitat la reobertura. "Moltes famílies directament man marxar dels pobles i ja no hi ha nens. La manca de serveis socials, educació i sanitat és una de les grans causes de la despoblació rural. A més de les escoles, en molts pobles les visites del metge s'han anat espaiant a un cop a la setmana o cada 15 dies. cal inversió. Si no, la taca de la despoblació serà cada vegada més extensa ".El èxode va començar a finals dels 50, amb un desenvolupament promogut pel franquisme en ciutats en plena expansió amb fàbriques que nodrir i un camp poc tecnificat i pobre, en què costava tirar endavant. Molina va perdre més el paper vital de punt clau ramader que havia tingut fins aleshores. "L'economia es va concentrar en les àrees litorals i en les grans ciutats. Necessitaven mà d'obra i es van aixecar zones com la colònia Marconi o Ciutat Pegaso, a Madrid. A la resta d'Europa es van crear indústries derivades dels productes agraris, però aquí no.

Les opcions de treballar, escasses, solen estar relacionats amb l'agricultura i la...ramaderia, que requereixen normalment un esforç que pocs estan disposats a assumir. El turisme rural també és una de les formes de subsistència d'aquestes zones, però només de divendres a diumenge.

Més de 70 escoles rurals han tancat en quatre anys. La supervivència de l'escola rural ha estat un dels grans camps de batalla dels que lluiten contra la despoblació.
L'altra és la sanitat: majors i mal atesos. L'edat mitjana de la població és de 56 anys. La manca de serveis socials i sanitat impulsa la fugida de la gent. En molts pobles les visites del metge s'han anat espaiant a un cop a la setmana o cada 15 dies.

La Unió Europea considera despoblat un territori quan hi ha menys de vuit habitants per quilòmetre quadrat. A la comarca de Molina d'Aragó (Guadalajara), a la frontera amb Soria, Saragossa, Terol i Conca, una de les zones menys poblades d'Europa, viuen 1,63 persones per quilòmetre quadrat. Menys que a Lapònia o Sibèria. Agrupacions de veïns i alcaldes ja treballen per buscar l'empara de les institucions europees, tot i que el fet de pertànyer a diferents regions de moment suma traves.

Fa uns mesos el Parlament Europeu va celebrar unes jornades sobre despoblació afavorides pel Partit Castellà (PCAS), la Chunta Aragonesista, Compromís o Equo. I hi va haver quòrum en que hi ha futur i oportunitats en el camp espanyol, cal posar en valor el factor humà dels pobles d'Espanya.
Alguns experts ja plantegen la necessitat de posar en marxa polítiques de discriminació positiva per posar en valor els pobles i reconèixer que la seva desaparició tindria greus conseqüències en la protecció del patrimoni històric i cultural i problemes mediambientals, com els incendis forestals. Temps al temps.