L' avi del submarí
El Resurgam de George William
Garret (1870).
En 1879 el reverend George William Garret, de Birkemhead (Anglaterra) va projectar amb 27 anys el Resurgam en forma de pur de 14 metres d'eslora, 10 de diàmetre i amb 30,4 tones, utilitzant el motor a vapor o màquina de vapor latent de Lamm (1870), tenint capacitat per dur a tres tripulants. El submarí va ser construït el 1879 per Cochran & Cia. a Birkenhead, el cost en l' epocava ser d' unes £ 1500.
En tancar les calderes, la calor latent que sortia d'elles es convetía a vapor quan s'obria la vàlvula del regulador. Això va fer del Resurgam el segon dels primers submarins mecànics de la història.
Garrett va adoptar el mètode de Bourne per situar-se en profunditat: un parell de cilindres en comunicació amb el mar, contenint èmbols accionats per cargols sense fi. En fer retrocedir els èmbols, entrava l'aigua i el vaixell es submergia; a accionar en sentit contrari, sortia l'aigua i el vaixell emergia. Uns rudimentaris timons de profunditat contribuïen a mantenir-lo en la profunditat desitjada durant el moviment, però atès que estaven situats exactament en el centre del vaixell, resultaven pràcticament inútils.
El vapor es mantenia de 3 a 5 hores i movia la biela que feia funcionar el cilindre del motor, que li donava una potència per 2-3 nusos. Encara que no està clar si el Resurgam II va arribar a navegar alguna vegada totalment submergit, en realitat va realitzar diversos recorreguts de prova amb l'escotilla arran d'aigua. Les proves inicials al moll de Liverpool van semblar tenir èxit així que va intentar provar el submarí a la base Naval de Gosport. Encara que se li va aconsellar que transportés el vaixell per ferrocarril, per accelerar les proves, Garret va decidir portar-lo per mar.
En 1879 el reverend George William Garret, de Birkemhead (Anglaterra) va projectar amb 27 anys el Resurgam en forma de pur de 14 metres d'eslora, 10 de diàmetre i amb 30,4 tones, utilitzant el motor a vapor o màquina de vapor latent de Lamm (1870), tenint capacitat per dur a tres tripulants. El submarí va ser construït el 1879 per Cochran & Cia. a Birkenhead, el cost en l' epocava ser d' unes £ 1500.
En tancar les calderes, la calor latent que sortia d'elles es convetía a vapor quan s'obria la vàlvula del regulador. Això va fer del Resurgam el segon dels primers submarins mecànics de la història.
 |
| George William Garret |
Garrett va adoptar el mètode de Bourne per situar-se en profunditat: un parell de cilindres en comunicació amb el mar, contenint èmbols accionats per cargols sense fi. En fer retrocedir els èmbols, entrava l'aigua i el vaixell es submergia; a accionar en sentit contrari, sortia l'aigua i el vaixell emergia. Uns rudimentaris timons de profunditat contribuïen a mantenir-lo en la profunditat desitjada durant el moviment, però atès que estaven situats exactament en el centre del vaixell, resultaven pràcticament inútils.
El vapor es mantenia de 3 a 5 hores i movia la biela que feia funcionar el cilindre del motor, que li donava una potència per 2-3 nusos. Encara que no està clar si el Resurgam II va arribar a navegar alguna vegada totalment submergit, en realitat va realitzar diversos recorreguts de prova amb l'escotilla arran d'aigua. Les proves inicials al moll de Liverpool van semblar tenir èxit així que va intentar provar el submarí a la base Naval de Gosport. Encara que se li va aconsellar que transportés el vaixell per ferrocarril, per accelerar les proves, Garret va decidir portar-lo per mar.
Després de patir temperatures de 43 º C dins de la nau i sense espai per estirar-se, el reverend Garret i els dos amics que l'acompanyaven van descansar i arreglar problemes que van sorgir amb els motors. Després d'un mes de proves i adaptacions, trobant-se en el riu Clyde, el vapor Elfin va ser contractat per remolcar el Resurgam a Gosport. El 24 de febrer de 1880, el Elfin va patir un vendaval que va trencar els remolcs i al no poder-se tancar l'escotilla d'accés des de fora, aquesta va quedar oberta durant el trajecte, omplint-se de aigua i inundant el submarí que es va perdre buit en el mar, .
No serà fins al 1989 que Bill Garret,
besnét començaria a buscar el submarí que no
redescrubriría fins a 1995, quan les xarxes del vaixell de Dennis
Hunt quedarien atrapades a ell. Seria el bussejador local, Keith
Hurley, el qual a alliberar-les es donaria compte de la troballa .
Mentre que l'operació d'examen i estudi va ser
organitzada principalment pel mateix Bill Garret, va ser el DSV
Terschelling el submarí que ho portaria a terme. La zona de les
restes va ser examinada amb sonar per a la seva localització exacta
i tenir una imatge clara de la seva posició. El Resurgam es trobava
tombati semblava haver patit un fort impacte. Poc temps després,
Bill Garret es capbussava al mar i entrava parcialment en el
Resurgam II del seu avi gairebé 100 anys després de l'enfonsament.
El derelicte de l'Resurgam II es va convertir, després de l'informe
de Martin Dean, en un "Resta Arqueològica de protecció
especial" (Capt 42 del 6 de juliol de 1996 en el qual es
protegeix fins a 300 metres al voltant de les restes).
 |
| Rèplica a mida del Resurgam |
A la
pràctica mai va satisfer el somni del seu inventor i es va enfonsar
ignominiosament mentre anava remolcat a Portsmouth per fer una
demostració davant un públic nombrós. Malgrat tot es van establir
dues relacions com a resultat dels treballs de Garret: la primera va
ser entre ell i el fabricant de metralladores suec Nordenfelt i la
segona entre el submarí i el torpede. Després d'una prova
preliminar, amb un model més petit, Garret va construir el Resurgam
III.
Actualment es pot veure una rèplica a mida del Resurgam a la terminal de transbordadors Woodside, (Birkenhead)
Actualment es pot veure una rèplica a mida del Resurgam a la terminal de transbordadors Woodside, (Birkenhead)
