120 morts i 300 ferits
Un comboi es
va estavellar contra el pilar d'un pont per causes desconegudes i va
enterrar als viatgers, molts dels quals encara no han estat
rescatats, sota un garbuix de ferros.
BONN. - La mort els va sorprendre a 200 kilòmetres per hora, a bord del tren més ràpid i còmode d'Alemanya. Almenys 120 persones -i la xifra sembla anar en constant augment- van perdre la vida i altres 300 van resultar ferides ahir en un accident de proporcions dantesques. Per causes encara desconegudes, el InterCity Express 884 que cobria la ruta Munic-Hamburg va descarrilar i es va estavellar contra el pilar d'un pont a Eschede, al land del nord de Baixa Saxònia.
La tragèdia es va produir cap a les 11 hores d'un dia esplèndid de primavera. Les tasques de rescat es perllongaven al tancament d'aquesta edició. Resulta encara impossible establir un saldo fiable de morts i ferits perquè els equips de salvament avançaven amb dificultats entre la ferralla, plàstic i vidres én que es va convertir el comboi.
Els ocupants de dos vagons que van quedar es pultados per l'estructura del pont romanien sense poder ser rescatats. Els treballs continuaran avui i es calcula que la via no estarà operativa fins al cap de setmana. Van participar en el salvament un miler de persones, entre bombers, policia, exèrcit, guàrdia de fronteres i fins i tot un destacamen to d'una base propera de les forces britàniques. Quinze helicòpters, que van aterrar en camps de conreu, i dos avions de transport Transail es van usar per evacuar les víctimes.
Els ferits van ser repartits en unitats especials d'hospitals de tot el país. Sota les restes del comboi va aparèixer un vehicle de l'empresa Deutsche Bahn -l'equivalent alemany a Renfe que pel que sembla realitzava reparacions a la zona. En un primer moment es va dir que l'automòbil havia caigut del pont i el tren havia xocat contra ell, provocant el descarrilament i l'impacte contra el pilar. Després es va corregir aquesta versió i es va dir que primer la màquina va sortir de la via iel segon vagó va xocar contra el pont. Llavors, i no abans, va caure l'automòbil a la via. Els experts no s'atrevien ahir a la nit a explicar què va causar en realitat l'accident i es van remetre a una investigació que pot durar setmanes o mesos.
En determinar les causes del sinistre intervindran els experts de la pròpia Deutsche Bahn i la fiscalia. Per atendre els ferits sobre el terreny, l'Exèrcit va muntar dos hospitals de campanya, al que van acudir cirurgians entrenats per tractar traumatismes com els causats en un accident d'aquesta índole. També es van presentar immediatament religiosos i psicòlegs per atendre psicològicament víctimes i familiars. Ràdio i televisió van facilitar periòdicament números de telèfon perquè els possibles familiars de les víctimes recollissin informació. Es va sol·licitar així mateix donacions urgents de sang per garantir les necessàries transfusions. El començament de la identificació dels cadàvers es dernoró fins avançada la tarda, perquè l'objectiu prioritari era treure primer a tots els ocupants del tren.
Atès que, al contrari del que passa amb els passatges d'avió, els bitllets de tren s'expedeixen sense identificar al comprador, es fa difícil saber amb exactitud quantes persones viatjaven a l'ICE 884, el que complica extraordinàriament la identificació dels morts. Es calcula que un centenar de persones van sobreviure il·lesos a la catàstrofe. El maquinista va patir només ferides lleus. Segons algunes informacions, viatjaven en el tren uns 40 nens, dos classes completes d'una escola.
Si l'accident arriba a produir-se fa dos dies, hagués coincidit amb la gran operació tornada del pont de Pentecosta. "Veiem a viatgers morts que encara no hem pogut rescatar", va comentar per televisió un membre dels equips de rescat. Cada minut que passa, minven desgraciadament les possibilitats de recuperar vius als ferits. Aixecar l'estructura del pont per arribar als dos vagons sepultats precisava de la utilització d'unes enormes grues. L'operació no podia culminar almenys fins a mitjanit.
Joachim Gries, un veí que treballava en el seu jardí en el moment de la col·lisió, va ser un dels primers que va acudir en ajuda dels passatgers. "En aquell moment s'oblida tot, els ocupacions, el teu treball, i només importa veure què pots fer per salvar la gent", ha declarat, encara atordit, durant un reportatge especial que va emetre ahir a la nit la televisió alemanya. El canceller Helmut Kohl -que va tornar precipitadament a país i va suspendre la seva visita oficial a Itàlia-, el president federal Roman Herzog i personalitats de tot el món van manifestar el seu condol a les famílies de les víctimes.
El Govern de Baixa Saxònia va crear un fons urgent d'un milió de marcs per ajudar els afectats. Feia decennis que no es registrava a Alemanya una tragèdia d'aquestes característiques, el precedent es remunta al final de la Segona Guerra Mundial, quan dos trens, un tropas nord-americanes i un altre de presoners de guerra, van xocar i van causar 120 víctimes mortals.
Com tots els trens alemanys de llarg recorregut, el comboi accidentat tenia un nom propi, a part del nombre de referència. Es deia "Wilhelm Conrad Roentgen", en honor del premi Nobel i descobridor dels raigs X. El tren era molt còmode i silenciós. Els seients dels passatgers disposaven d'endolls per escoltar música o notícies. En els vagons de primera classe hi havia, fins i tot, petites pantalles de vídeo. "Mai fins ara hi havia hagut accidents amb un ICE en els quals els passatgers resultessin morts o ferits; aquest tren està considerat el més segur d'Alemanya ", ha declarat un portaveu de Deutsche Bahn. La tragèdia suposa un dur cop a la confiança popular en aquest mitjà de transport ..
La Vanguardia 04-06-1998
BONN. - La mort els va sorprendre a 200 kilòmetres per hora, a bord del tren més ràpid i còmode d'Alemanya. Almenys 120 persones -i la xifra sembla anar en constant augment- van perdre la vida i altres 300 van resultar ferides ahir en un accident de proporcions dantesques. Per causes encara desconegudes, el InterCity Express 884 que cobria la ruta Munic-Hamburg va descarrilar i es va estavellar contra el pilar d'un pont a Eschede, al land del nord de Baixa Saxònia.
La tragèdia es va produir cap a les 11 hores d'un dia esplèndid de primavera. Les tasques de rescat es perllongaven al tancament d'aquesta edició. Resulta encara impossible establir un saldo fiable de morts i ferits perquè els equips de salvament avançaven amb dificultats entre la ferralla, plàstic i vidres én que es va convertir el comboi.
Els ocupants de dos vagons que van quedar es pultados per l'estructura del pont romanien sense poder ser rescatats. Els treballs continuaran avui i es calcula que la via no estarà operativa fins al cap de setmana. Van participar en el salvament un miler de persones, entre bombers, policia, exèrcit, guàrdia de fronteres i fins i tot un destacamen to d'una base propera de les forces britàniques. Quinze helicòpters, que van aterrar en camps de conreu, i dos avions de transport Transail es van usar per evacuar les víctimes.
Els ferits van ser repartits en unitats especials d'hospitals de tot el país. Sota les restes del comboi va aparèixer un vehicle de l'empresa Deutsche Bahn -l'equivalent alemany a Renfe que pel que sembla realitzava reparacions a la zona. En un primer moment es va dir que l'automòbil havia caigut del pont i el tren havia xocat contra ell, provocant el descarrilament i l'impacte contra el pilar. Després es va corregir aquesta versió i es va dir que primer la màquina va sortir de la via iel segon vagó va xocar contra el pont. Llavors, i no abans, va caure l'automòbil a la via. Els experts no s'atrevien ahir a la nit a explicar què va causar en realitat l'accident i es van remetre a una investigació que pot durar setmanes o mesos.
En determinar les causes del sinistre intervindran els experts de la pròpia Deutsche Bahn i la fiscalia. Per atendre els ferits sobre el terreny, l'Exèrcit va muntar dos hospitals de campanya, al que van acudir cirurgians entrenats per tractar traumatismes com els causats en un accident d'aquesta índole. També es van presentar immediatament religiosos i psicòlegs per atendre psicològicament víctimes i familiars. Ràdio i televisió van facilitar periòdicament números de telèfon perquè els possibles familiars de les víctimes recollissin informació. Es va sol·licitar així mateix donacions urgents de sang per garantir les necessàries transfusions. El començament de la identificació dels cadàvers es dernoró fins avançada la tarda, perquè l'objectiu prioritari era treure primer a tots els ocupants del tren.
Atès que, al contrari del que passa amb els passatges d'avió, els bitllets de tren s'expedeixen sense identificar al comprador, es fa difícil saber amb exactitud quantes persones viatjaven a l'ICE 884, el que complica extraordinàriament la identificació dels morts. Es calcula que un centenar de persones van sobreviure il·lesos a la catàstrofe. El maquinista va patir només ferides lleus. Segons algunes informacions, viatjaven en el tren uns 40 nens, dos classes completes d'una escola.
Si l'accident arriba a produir-se fa dos dies, hagués coincidit amb la gran operació tornada del pont de Pentecosta. "Veiem a viatgers morts que encara no hem pogut rescatar", va comentar per televisió un membre dels equips de rescat. Cada minut que passa, minven desgraciadament les possibilitats de recuperar vius als ferits. Aixecar l'estructura del pont per arribar als dos vagons sepultats precisava de la utilització d'unes enormes grues. L'operació no podia culminar almenys fins a mitjanit.
Joachim Gries, un veí que treballava en el seu jardí en el moment de la col·lisió, va ser un dels primers que va acudir en ajuda dels passatgers. "En aquell moment s'oblida tot, els ocupacions, el teu treball, i només importa veure què pots fer per salvar la gent", ha declarat, encara atordit, durant un reportatge especial que va emetre ahir a la nit la televisió alemanya. El canceller Helmut Kohl -que va tornar precipitadament a país i va suspendre la seva visita oficial a Itàlia-, el president federal Roman Herzog i personalitats de tot el món van manifestar el seu condol a les famílies de les víctimes.
El Govern de Baixa Saxònia va crear un fons urgent d'un milió de marcs per ajudar els afectats. Feia decennis que no es registrava a Alemanya una tragèdia d'aquestes característiques, el precedent es remunta al final de la Segona Guerra Mundial, quan dos trens, un tropas nord-americanes i un altre de presoners de guerra, van xocar i van causar 120 víctimes mortals.
Com tots els trens alemanys de llarg recorregut, el comboi accidentat tenia un nom propi, a part del nombre de referència. Es deia "Wilhelm Conrad Roentgen", en honor del premi Nobel i descobridor dels raigs X. El tren era molt còmode i silenciós. Els seients dels passatgers disposaven d'endolls per escoltar música o notícies. En els vagons de primera classe hi havia, fins i tot, petites pantalles de vídeo. "Mai fins ara hi havia hagut accidents amb un ICE en els quals els passatgers resultessin morts o ferits; aquest tren està considerat el més segur d'Alemanya ", ha declarat un portaveu de Deutsche Bahn. La tragèdia suposa un dur cop a la confiança popular en aquest mitjà de transport ..
La Vanguardia 04-06-1998
