La Brigada Lincoln

                                    Voluntaris per la llibertat

Encara que gairebé sempre es parla de la Brigada Abraham Lincoln per referir-se als nord-americans que van lluitar a la Guerra Civil espanyola, en realitat no va ser una brigada sinó un batalló. Al febrer de 1937, el Lincoln constava de tres companyies que corresponien amb la secció cubà-porto-riquenya, la irlan

desa i l'americana. Després de la batalla del Jarama i l'arribada de nous voluntaris, es van reposar les nombroses baixes del Lincoln i es van formar dos nous batallons: el Washington (març de 1937) i el Mackenzie-Papineu (juny de 1937). A més hi havia americans lluitant en una petita unitat antitancs anomenada John Brown, en destacaments de transport i en serveis mèdics.

Després de la batalla de Brunete, del 5 al 25 de juliol, els supervivents del Lincoln i del Washington van ser reorganitzats en una sola unitat que passà a dir-se oficialment Lincoln-Washington, però aviat va ser conegut com el Lincoln. Després de la guerra els veterans americans que van combatre a Espanya van crear l'Associació Brigada Abraham Lincoln (ALBA) i així és popularment coneguda.
Fa 80 anys, aquell 26 de desembre de 1936, no arribaven a cent homes el primer contingent de voluntaris nord-americans que es van embarcar en el transatlàntic Normandie per realitzar la travessia Nova York-Le Havre (França). La majoria eren militants o simpatitzants comunistes que residien a l'àrea novaiorquesa i que, en molts cassos, havien obtingut els seus passaports en els dies previs. Tots van fer declaracions falses sobre els objectius i els països que pensaven visitar, ja que la llei prohibia viatjar a Espanya i estaven advertits que perdrien la protecció del seu govern.

Després de realitzar la travessia -al voltant de 5 dies, segons l'estat de la mar-, creuaven França, amb el suport dels comunistes locals, i entraven a Espanya creuant els Pirineus, de vegades amb guies poc experimentats. Walter Kolowski va ser un dels primers. El 3 gener 1937 ja estava a Figueres,  on els primers contingents del Batalló Abraham Lincoln van realitzar el seu ensinistrament abans d'incorporar-se a la XV Brigada Internacional. El batalló va començar a operar al febrer de 1937 amb prop de 400 membres -havien anat arribant altres contingents durant el mes de gener- acabant la contesa amb uns 2.500 sota les ordres del cèlebre Milton Wolff.
Els membres del Lincoln, després de passar per Figueres, van rebre una breu instrucció a Villanueva de la Jara, Albacete. I, gairebé sense experiència militar, van rebre el seu baptisme de foc en la batalla del Jarama, del 6 al 27 de febrer de 1937. El batalló va ser pràcticament delmat. Després van ser enviats a Brunete i més tard al front d'Aragó, on van prendre part de les batalles de Belchite, Cinca, Terol i en l'ofensiva de l'Ebre, a la serra de Pàndols, fins a la seva desmobilització a l'octubre de 1938.

Composició i perfil.

S'estima que entre 2.800 i 3.000 homes van conformar la Brigada Abraham Lincoln, prop de 1.000 eren treballadors industrials (miners, treballadors de l'acer, estibadors), lluny de l'estereotip de jove idealista i intel·lectual. Altres 500 eren estudiants o professors. I un altre grup nombrós el componien desocupats, militants polítics i sindicals. La majoria dels voluntaris procedien dels grans centres industrials i urbans -Nova York, San Francisco, Pittsburgh o Detroit-, eren membres del Partit Comunista, del Partit Socialista d'Amèrica o de la Lliga de Joves Comunistes. Al voltant del 30 per cent eren jueus; també hi havia afroamericans, cubans o porto-riquenys. La seva mitjana d'edat era de 27 anys, de les més joves, i també dels més inexperts dels brigadistes internacionals.

Baixes.

Prop d'un terç de voluntaris de la Lincoln van morir. Com la resta de components de les brigades internacionals, la seva utilització com a forces de xoc en primera línia va provocar el seu elevat índex de mortalitat: un 30 per cent. Encara que hi va haver contingents com els canadencs en què van morir la meitat dels seus mil voluntaris. Quan les Brigades Internacionals es van desmobilitzar, l'octubre de 1938, seguint les ordres del govern Negrín, unes desenes de nord-americans van romandre a Barcelona fins a l'entrada de les tropes franquistes, quan van fugir a França. Altres set o vuit van romandre presoners de l'exèrcit franquista fins a març de 1940.

Esportistes Olímpics.

Diversos atletes de l'equip d'Estats Units que anaven a participar en l'Olimpíada Popular de Barcelona (alternativa a la de Berlín), prevista des del 19 al 26 de juliol de 1936, es van incorporar al Lincoln. Entre ells, Robert Merriman, que va arribar a ser cap de l'Estat Major de la XV Brigada Internacional; Langston Hughes, poeta negre i col·laborador del diari de la brigada; William Aalto, més tard reconegut activista homosexual, i Salaria Lee, única dona negra que va servir en la guerra.

Voluntaris negres.

Per primera vegada, nord-americans blancs i negres van combatre junts (la segregació racial en l'exèrcit no va ser eliminada fins a 1950). I també per primera vegada, un oficial afroamericà, Oliver Law, comandant de metralladores, va tenir sota el seu comandament a una unitat, majoritàriament de soldats blancs, fins a la seva mort a la batalla de Brunete (juliol de 1937). Un comandament afroamericà sobre blancs que no es repetiria en l'exèrcit nord-americà fins a la guerra de Corea (1950-1953). Es calcula que els voluntaris negres van ser uns 100, encara que a penes s'han identificat a 84, d'ells 45 van morir o van desaparèixer. Jimmy Yates, l'últim supervivent dels afroamericans de la Lincoln, va morir el 1993, va escriure un llibre sobre la seva experiència en la guerra, i abans de morir va declarar que "A Espanya va ser on per primera vegada, sent negre, em vaig sentir lliure".

El retorn.

Els brigadistes van ser acomiadats amb tots els honors a Barcelona el 28 d'octubre de 1938, amb el clam de milers de ciutadans al carrer i els discursos pronunciats per Manuel Azaña, Juan Negrín, i Dolores Ibarruri, la Pasionaria. Se'ls va prometre la ciutadania espanyola quan acabés la guerra, però aquesta promesa només va ser complerta pel Govern Zapatero, encara que la majoria dels supervivents no van realitzar els tràmits per adoptar la doble nacionalitat. Quan els prop de 1.500 supervivents de la Lincoln van tornar als Estats Units es van trobar tècnicament indocumentats. Havien faltat a la seva declaració jurada de no combatre a Espanya. Però van ser dificultats menors comparades a les que van haver d'enfrontar durant la guerra freda, quan molts dels veterans van patir en pròpia pell la caça de bruixes. La ALBA va ser inclosa en una llista d'organitzacions subversives pel Departament de Justícia, molts membres van perdre els seus llocs de treball i uns pocs van ser condemnats a penes de presó per activitats relacionades amb el comunisme. En part, van sobreviure gràcies a la solidaritat de l'associació de veterans, que a més de preservar i mantenir el llegat dels brigadistes va seguir mantenint el seu activisme en contra de la guerra del Vietnam o Iraq i l'apartheid a Sud-àfrica.

Comandants emblemàtics de la Brigada Abraham Lincoln

Robert Merriman (1908-1938), va ser el primer comandant de la Brigada Abraham Lincoln. Fill d'un llenyataire, va estudiar economia a la Universitat de Nevada al mateix temps que participava en el Cos d'Entrenament d'Oficials de Reserva. Després de completar els seus estudis va començar a ensenyar a la Universitat de Califòrnia. Va arribar a Espanya el 18 de gener de 1937. Gràcies a la seva formació va poder entrenar a altres voluntaris. Oficial d'operacions, va pujar al rang de cap d'Estat Major de la XV Brigada Internacional. Ferit per un tret a l'espatlla a la batalla de Jarama, va ser donat per desaparegut durant la batalla de l'Ebre el 1938. Encara que hi ha diferents versions sobre la seva mort, l'única cosa certa és que el seu cos mai va ser trobat. El personatge literari de Robert Jordan en la novel·la Per qui toquen les campanes, d'Ernest Hemingway, que va interpretar al cinema Gary Cooper, es considera basada en la seva figura.

Oliver Law (1900-1937).

Nascut a l'oest de Texas. Va participar en la Primera Guerra Mundial i aquesta experiència va ser decisiva per aconseguir el comandament. Va rebre el seu passaport el 7 de gener de 1937 i va partir cap a França, a bord del SS Paris. Law va ser el primer soldat negre en la història en comandar una força militar integrada. El 10 de juliol de 1937 va ser ferit de mort en l'assalt al turó del Mosquit durant la batalla de Brunete. Va morir en una llitera mentre era evacuat a un hospital

Steve Nelson (1903- 1993). Activista polític nord-americà d'origen croata. Es va unir a la Brigada al maig de 1937. Comissari polític del batalló Lincoln, temporalment va comandar el batalló després de la mort d'Oliver Law. Promogut com a comissari polític de la quinzena Brigada. Va lluitar en la presa de Quinto, Saragossa, i en la batalla de Belchite on va ser ferit. Va tornar als Estats Units on es va dedicar a recaptar fons per a la República. En 1950 va ser condemnat a 20 anys de presó per sedició, encara que va ser anul·lada el 1956. Un any més tard va abandonar el Partit Comunista. Després va presidir l'associació de veterans de la Lincoln.

Milton Wolff (1915-2008). Va ser l'últim comandant del Lincoln. D'origen jueu, va néixer a Brooklyn, Nova York. Abans d'enrolar-se va ser artista i militant comunista. Va arribar a Espanya al març de 1937 amb la intenció de integrar-se en la unitat sanitària com a infermer ... Era pacifista. Però després de la batalla del Jarama es va convertir en soldat. En Brunete va començar com a ajudant de metralladora i als pocs dies era metrallador. Destinat al front d'Aragó, en Fuentes de Aragónja manava la companyia de metralladores. A la batalla de Terol, al gener de 1938, ja era capità. Mesos més tard es va fer càrrec del batalló Lincoln després de la mort de Merriman. Va ser desmobilitzat, com la resta de brigadistes internacionals, l'octubre de 1938.