Pot resistir encara entre 600 i 800 anys més
Les restes del cuirassat Arizona
75 anys després de Pearl Harbor
Setantacinc anys després de Pearl Harbor, les restes de l'Arizona, l'enorme cuirassat enfonsat per l'aviació japonesa, encara deixa escapar carburant que evoca per a molts les llàgrimes del miler de marines que van quedar atrapats dins el navili.
Setantacinc anys després de Pearl Harbor, les restes de l'Arizona, l'enorme cuirassat enfonsat per l'aviació japonesa, encara deixa escapar carburant que evoca per a molts les llàgrimes del miler de marines que van quedar atrapats dins el navili.
El
7 de desembre de 1941, a l'alba, Japó va despertar al "gegant
adormit" nord-americà en bombardejar la flota del Pacífic
ancorada a la base de Pearl Harbor.
En dues hores, una vintena de vaixells de guerra van ser enfonsats o danyats i 164 avions destruïts.
Després de denunciar "una data que quedarà per sempre en la història marcada com un dia d'infàmia", el president Franklin Roosevelt va declarar la guerra al Japó, canviant el curs de la Segona Guerra Mundial en un moment en què molts dels seus compatriotes esperaven encara escapar al conflicte.
En dues hores, una vintena de vaixells de guerra van ser enfonsats o danyats i 164 avions destruïts.
Després de denunciar "una data que quedarà per sempre en la història marcada com un dia d'infàmia", el president Franklin Roosevelt va declarar la guerra al Japó, canviant el curs de la Segona Guerra Mundial en un moment en què molts dels seus compatriotes esperaven encara escapar al conflicte.
Dels
2.400 nord-americans que van morir en l'atac a Pearl Harbor, gairebé
la meitat, exactament 1.177, van morir en pocs segons a bord de
l'Arizona, després que una bomba fes esclatar el dipòsit de
municions del navili, que va cremar prop de tres dies.
Avui les restes segueixen visibles, aflorant a la superfície.
Una de les seves torres rovellades emergeix clarament, coronada amb una bandera nord-americana.
Avui les restes segueixen visibles, aflorant a la superfície.
Una de les seves torres rovellades emergeix clarament, coronada amb una bandera nord-americana.
Cada dia, centenars de visitants contemplen el
navili des d'un memorial construït just a sobre de les seves
restes.
"És un gran tros de la història.És molt impressionant ", comenta Gord Woodward, un turista canadenc, a sobre d'una edificació oficialment considerada com un cementiri militar.
"És un gran tros de la història.És molt impressionant ", comenta Gord Woodward, un turista canadenc, a sobre d'una edificació oficialment considerada com un cementiri militar.
El que no deixa d'impressionar als turistes són les
gotes de carburant que pugen a la superfície cada 20 o 30
segons.
"Alguns en diuen 'llàgrimes negres', com si els homes ploressin encara en interior de la nau", explica un dels guies en el memorial.
Abans de l'atac, els tancs de l'Arizona estaven plens a vessar amb 5.700 tones de carburant, ja que el vaixell havia d'estar preparat per salpar en cas de conflicte.
Una part dels dipòsits va quedar destruïda per l'explosió, però els de popa només van patir fissures, explica Daniel Martinez, historiador vinculat al memorial de l'Arizona.
Des de llavors, el navili degota a un ritme de 3,5 litres per dia, segons l'historiador, per a qui "ecològicament parlant, això no suposa un gran problema".
"Alguns en diuen 'llàgrimes negres', com si els homes ploressin encara en interior de la nau", explica un dels guies en el memorial.
Abans de l'atac, els tancs de l'Arizona estaven plens a vessar amb 5.700 tones de carburant, ja que el vaixell havia d'estar preparat per salpar en cas de conflicte.
Una part dels dipòsits va quedar destruïda per l'explosió, però els de popa només van patir fissures, explica Daniel Martinez, historiador vinculat al memorial de l'Arizona.
Des de llavors, el navili degota a un ritme de 3,5 litres per dia, segons l'historiador, per a qui "ecològicament parlant, això no suposa un gran problema".
"No sabem la quantitat de carburant que hi
continua havent a l'interior", reconeix.
Martinez, qui s'ha submergit diverses vegades dins el casc, compte que en cada nivell sura una capa de carburant d'entre 30 cm i un metre de gruix.
Segons ell, almenys l'Arizona s'ha convertit en un escull de corall, que acull milers d'espècies de peixos.
Martinez, qui s'ha submergit diverses vegades dins el casc, compte que en cada nivell sura una capa de carburant d'entre 30 cm i un metre de gruix.
Segons ell, almenys l'Arizona s'ha convertit en un escull de corall, que acull milers d'espècies de peixos.
"Fins i tot dues
tortugues marines van posar la seva casa a l'interior", L'historiador reconeix que una marea negra podria
envair el radi del "Port de la Perla" si el vaixell
s'arribés a trencar, deixant anar tot el carburant.
"Som perfectament conscients d'aquest risc, però el navili sembla prou sòlid per prevenir una fuga massiva de petroli", afegeix.
Diversos estudis estableixen que l'estructura metàl·lica del vaixell, construït durant la Primera Guerra Mundial, pot resistir encara entre 600 i 800 anys més.
"Som perfectament conscients d'aquest risc, però el navili sembla prou sòlid per prevenir una fuga massiva de petroli", afegeix.
Diversos estudis estableixen que l'estructura metàl·lica del vaixell, construït durant la Primera Guerra Mundial, pot resistir encara entre 600 i 800 anys més.
