Els principis primer
Eric Henry Liddell (Tianjin, Xina 16 de gener de 1902 - Weixian, Xina, 21 de febrer de 1945) va ser un atleta escocès que va ser campió olímpic dels 400 metres llisos en els Jocs Olímpics de París 1924, jugador de rugbi que va ser seleccionat escocès i que va servir com a missioner protestant a la Xina. La seva història va ser portada al cinema en la pel·lícula Carros de Foc (1981).
Liddell va néixer a la Xina, on els seus pares, que eren escocesos, treballaven com a missioners per a la Societat Missionera de Londres. A partir dels sis anys, ell i el seu germà Rob es van educar a Anglaterra, en un col·legi per a fills de missioners.
Des de molt jove va demostrar grans aptituds per a l'esport, sobretot en el rugbi i en les proves atlètiques de velocitat. El 1920 es va matricular a la Universitat d'Edimburg per estudiar ciències exactes. En la seva etapa universitària va continuar entrenant i competint en rugbi i atletisme.
En 1923 es va proclamar campió britànic de 100 i 200 iardes. A les 100 iardes va establir un nou rècord nacional amb 9,7 segons, que no seria batut fins a 35 anys més tard.
Carrera al rugbi
Va ser convocat a la selecció escocesa en 1922 per enfrontar-se a la francesa, va jugar sis partits més fins a 1923 i va disputar els Tornejos de les Cinc Nacions de 1922 i 1923, any en què va jugar el seu últim partit nacional contra el XV d'Anglaterra
Jocs de París 1924
Va ser seleccionat per competir en els Jocs Olímpics de París 1924 en els 200 i els 400 metres llisos. Liddell estava seleccionat per córrer en els 100 metres, la seva millor prova, i va decidir no fer-ho en assabentar-se en l'últim moment que les eliminatòries se celebrarien un diumenge, i competir en diumenge era una cosa que anava en contra de les seves creences religioses.
En la primera prova, els 200 metres, Liddell va aconseguir la medalla de bronze amb una marca de 21,9s per darrere dels nord-americans Jackson Scholz (21,6s) i Charlie Paddock (21,7s).
Però el seu gran moment arribaria en els 400 metres, on aconseguiria una victòria completament inesperada amb 47,6s, que era a més rècord olímpic. La plata va ser per al nord-americà Horatio Fitch (48.4s) i el bronze per a l'altre britànic de la final, Guy Butler (48,6s).
Missioner a la Xina
Després dels Jocs, en aquest mateix any va obtenir la seva llicenciatura universitària. Va continuar competint durant un temps, encara que en 1925 va decidir anar-se'n a la Xina com a missioner tal com havien fet els seus pares. Liddell va servir com a missioner la resta de la seva vida, primer a Tianjin i després a Siaochang.
Durant aquest temps també va competir esporàdicament en algunes carreres, com en 1928, quan va vèncer a diversos atletes olímpics de França i el Japó, o el 1930, quan va guanyar en els campionats del nord de la Xina. També en aquest temps va realitzar alguns viatges a Escòcia. En 1932 es va casar a Tianjin amb Florence Mackenzie, filla d'uns missioners canadencs, amb la qual va tenir tres filles.
A partir de 1941 la vida a la Xina es va tornar perillosa a causa de la guerra amb el Japó, i l'ambaixada britànica els va aconsellar que tornessin a Europa. Liddell va decidir quedar-se, però va enviar a Florence i les seves filles a Canadà, mentre ell acceptava una nova destinació en la missió rural de Siaochang.
Al març de 1943, quan van arribar els invasors japonesos, va ser internat al camp de presoners de Weixian, on va morir el 1945 a causa d'un tumor cerebral.
Pel·lícula
La pel·lícula Carros de Foc, dirigida per Hugh Hudson i estrenada el 1981, recull la seva història així com la del seu company d'equip Harold Abrahams, campió olímpic dels 100 metres a París 1924. Liddell està interpretat per l'actor Ian Charleson, i el argument, que realça el dramatisme, se centra en els conflictes de diferent índole que els afecten a tots dos, i de manera especial la decisió de Liddell de no córrer en diumenge durant els Jocs de 1924.
